Actualitzat 10/12/2019 17:45

El TSJC porta al jutjat Joana Ortega per incomplir la seva inhabilitació pel 9N

(E-D) L'exconsellera de la Generalitat, Irene Rigau; l'expresident de la Generalitat, Artur Mar; i l'exvicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, fan una roda de premsa per valorar la condemna del Tribunal de Comptes pel 9N.
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

El tribunal veu "incompatibilitat" de la seva tasca d'assessora a la Conselleria d'Empresa

BARCELONA, 10 des. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha portat als jutjats l'exconsellera del Govern Joana Ortega després de considerar que presumptament ha incomplert la pena de nou mesos d'inhabilitació per impulsar el 9N en haver fitxat d'assessora per a la Conselleria d'Empresa i Coneixement de la Generalitat el 17 de maig.

Segons ha informat el TSJC aquest dimarts, el tribunal ha acordat donar testimoniatge al Deganat de Barcelona per repartir entre els jutjats d'instrucció del partit judicial que Ortega ha pogut incomplir la pena d'inhabilitació, que acabava el 19 d'octubre del 2019, en constatar la "incompatibilitat" del crrec amb la condemna.

Ortega va fitxar al maig per assessorar la titular del departament, ngels Chacón, en projectes transversals en matria de foment de l'economia productiva, i també per preparar la documentació que la conselleria tramita en el Consell Tcnic sobre aquest tipus de projectes i elaborar informes per valorar-ne els resultats.

Per ser assessora a la Conselleria d'Empresa va percebre un import brut de 32.110,84 euros entre maig i octubre del 2019, segons recull la interlocutria del TSJC.

Després de conixer aquestes informacions laborals que podien "collisionar" amb la seva pena, el TSJC va demanar l'opinió de la Fiscalia, que va sollicitar que no es donés per complerta i es dugués a terme la deducció de particulars per un presumpte delicte de trencament de condemna.

Per la seva banda, la defensa d'Ortega va allegar que donava per complerta la pena perqu aquestes activitats no estaven prohibides en la pena d'inhabilitació especial imposada.

SENSE CONTROL DE MRITS

El tribunal considera que aquest lloc de treball "pot ser tingut com una activitat o crrec anleg a l'acompliment de funcions de govern autonmic", que impedeix la pena d'inhabilitació.

Entre d'altres motius, cita que és un crrec públic, es retribueix --"i generosament"-- amb diners públics, el nomenament és discrecional, escapa de tot control sobre mrit i capacitat, i a més el govern autonmic que assessora, segons diu el tribunal, és el mateix que va cometre el delicte pel qual va ser condemnada.

En el cas de l'exconsellera Irene Rigau, condemnada a sis mesos d'inhabilitació pel seu paper el 9N, el tribunal dona per complerta la pena en no constar que hagi "exercit cap crrec o ocupació ni haver rebut retribucions públiques durant el període informat".

Per la seva banda, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, condemnat a una inhabilitació d'un any i un mes per exercir crrecs públics en l'mbit local, autonmic estatal i a exercir funcions de govern en l'mbit autonmic o estatal, estar inhabilitat fins a finals de febrer del 2020.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés