Van eludir jurar o prometre lleialtat al Rei i fer guardar la Constitució Espanyola
BARCELONA, 10 maig (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat una denúncia contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els 13 consellers del Govern, que els acusava de diversos delictes per haver eludit en les seves preses de possessió jurar o prometre lleialtat al Rei i fer guardar la Constitució.
En una sentència recollida per Europa Press, la sala civil i penal del TSJC ha no admès la denúncia d'Unió Cívica Espanyola-Partit per la Pau, Reconciliació i Progrés d'Espanya (Ucesp) que els atribuïa una suposada prevaricació, desacatament a l'autoritat i alta traïció a les institucions de l'Estat, entre d'altres delictes.
Aquesta entitat també apuntava a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver avalat la fórmula que va utilitzar Puigdemont al prometre el càrrec el 12 de gener de 2016, quan el nou president es va limitar a prometre "fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament".
Els 13 consellers, que van prendre possessió l'endemà, van prometre els seus càrrecs amb una fórmula que també va eludir prometre o jurar la Constitució i l'Estatut, i sol van prometre "amb lleialtat al president de la Generalitat de Catalunya".
Unió Cívica Espanyola ha considerat que aquests actes tenien la finalitat de ser "la primer escena de la desconnexió amb la resta d'Espanya i el començament d'un pla per a la proclamació de la independència de Catalunya".
Tot i això, el tribunal recorda ara que ni l'Estatut ni el reglament del Parlament regulen o preveuen l'ús o no d'alguna fórmula concreta de jurament o promesa, per la qual cosa ha de cenyir-se a l'àmbit exclusiu de l'activitat parlamentària.
SENSE EFECTES PENALS
"No tenien obligació legal de prestar jurament o promesa d'acatar la Constitució ni l'Estatut, i per això l'elusió d'aquestes declaracions, com també l'adduït deure de lleialtat al Rei, no té rellevància a efectes penals", conclou el TSJC.
El tribunal argumenta que, de produir-se algun defecte en les promeses dels càrrecs, només podria afectar a la validesa de l'acte en si, "però mai donaria lloc a la configuració d'un il·lícit penal", i afegeix que una hipotètica nul·litat administrativa no li correspondria a la Sala Penal resoldre-la sinó, en tot cas, als òrgans judicials contenciós-administratius.
