Publicat 17/11/2019 10:39CET

El TSJC jutja Torra per presumpta desobediència en mantenir el llaç a la Generalitat

El president de la Generalitat, Quim Torra.
David Zorrakino/Europa Press - Archivo

La Fiscalia demana condemnar-lo a 20 mesos d'inhabilitació i Vox, a dos anys

BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjar aquest dilluns 18 de novembre el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de desobedincia per no haver acatat l'ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaos grocs dels edificis de la Generalitat en període electoral.

Torra ser jutjat per haver mantingut en el Palau i en edificis públics de la Generalitat 'estelades' i la pancarta 'Llibertat presos polítics' amb un lla groc, en el període electoral de les generals del 28 d'abril de 2019, malgrat l'ordre de la JEC de retirar-ho.

El president acudir sobre les 8.30 hores abrigallat dels membres del seu govern, mnium Cultural, ANC, AMI i ACM, i far un recorregut a peu des de l'Arc de Triomf fins a l'Alt Tribunal catal, on el judici comenar a les 9.00 hores.

El primer a declarar en el judici ser Torra com a acusat, i durant el matí s'espera la declaració d'una desena de policies i de l'excomisari cap de Mossos Miquel Esquius.

En la sessió de la tarda declarar a partir de les 16 hores el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa; la delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera; l'exportaveu del Govern de Catalunya i regidora de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i el conseller d'Interior, Miquel Buch.

Encara que el judici havia de celebrar-se el 25 i 26 de setembre, coincidint amb el Debat de Política General en el Parlament, finalment el TSJC el va reprogramar pel 18 de novembre perqu havia de resoldre les recusacions presentades contra el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, així com contra el magistrat Carlos Ramos, instructor d'aquestes recusacions.

La causa parteix d'un recurs de Cs davant la JEC per exigir la retirada dels símbols el 7 de mar, cosa que va derivar en la incoació d'un procediment que va acabar en un acord l'11 de mar que exigia a Torra retirar els llaos en 48 hores.

INFRINGIR LA NEUTRALITAT

El TSJC va enviar Torra a judici en considerar que els llaos i 'estelades' són propis d'uns partits polítics i aliens a uns altres que s'oposen a ells, de manera que, segons reiterats acords de la JEC confirmats per la jurisprudncia del Tribunal Suprem, "es consideren partidistes, per la qual cosa no poden ser exhibits per les administracions i pels poders públics en els períodes electorals, sense infringir greument el seu deure d'objectivitat i de neutralitat".

La JEC va ordenar Torra retirar els símbols l'11 de mar, per Torra va presentar poc abans de vncer el termini una reconsideració, que va ser denegada per un altre Acord, de 18 de mar 2019, per la qual cosa la JEC va ordenar personalment a Torra retirar els símbols en 24 hores, segons l'interlocutria d'obertura de judici oral.

Llavors Torra, sense complir amb aquest mandat, va presentar el 19 mar un escrit sollicitant la seva suspensió i un aclariment, "defensant una pretesa dificultat per al seu compliment i advertint que esperava un informe al Síndic de Greuges sobre alguns aspectes compromesos en la retirada dels símbols".

El tribunal té en compte unes declaracions de la llavors portaveu del Govern de Catalunya, Elsa Artadi, que, en roda de premsa el 19 de mar després del Consell Executiu, va informar de la decisió personal de Torra de mantenir la pancarta amb un lla groc i el lema de 'Llibertat presos polítics' que penjava de la balconada del Palau de la Generalitat, i d'una nota de premsa en el mateix sentit del dia 20.

El 21 de mar Torra va disposar presumptament que la pancarta amb el lla groc "fos completament coberta" per una altra de la mateixa grandria i format al costat d'un lema similar --'Llibertat presos polítics i exiliats'--, per en la que el lla groc havia estat substitut per un lla del mateix color blanc que el del fons de la pancarta, creuat per un gruixut tra de color vermell, segons l'escrit.

En el seu escrit, el jutge relata com Torra no va retirar els símbols durant aquells dies malgrat dos acords de la JEC en qu ho ordenava, d'11 i 18 de mar, i que no va ser fins al dia 22 que van ser retirats després d'ordenar-se als Mossos d'Esquadra que procedissin a fer-ho.

"SÍ, VAIG DESOBEIR"

Torra va declarar el 15 de maig davant el TSJC com investigat per aquesta causa, on va afirmar: "Sí, vaig desobeir, perqu jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans".

A més, va explicar que no va dictar l'ordre de retirar els símbols perqu va considerar: "Era una ordre manifestament illegal dictada per un rgan que no era competent en absolut, no era una autoritat competent superior a mi".

La Fiscalia Superior de Catalunya demana condemnar-lo a una inhabilitació d'un any i vuit mesos per un presumpte delicte de desobedincia a la Junta Electoral Central (JEC) i multar-lo amb 30.000 euros.

L'acusació popular exercida per Vox sollicita per al president una multa de 72.000 euros i la inhabilitació per a ocupació o crrec públic per un termini de dos anys, que inclou la seva inhabilitació per a l'exercici de funcions de govern o de qualsevol altre crrec públic d'mbit local, autonmic, estatal o europeu.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés