BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una investigació contra el diputat d'ERC al Parlament Josep Maria Jové, exsecretari general de la Conselleria d'Economia amb el Govern de Carles Puigdemont, per presumptes delictes de malversació, revelació de secrets i desobediència greu per la seva implicació en el procés sobiranista i l'organització de l'1-O, i descarta de moment investigar el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès.
En la seva interlocutòria, l'alt tribunal català considera que Jové va poder participar en el "comitè executiu de l'entramat creat presumptament pel Govern" i d'altres actors, des de l'any 2015, per aconseguir la independència després de dur a terme un referèndum d'autodeterminació i de prescindir de les lleis i dels mandats del Tribunal Constitucional.
Sobre Aragonès, considera que l'exposició raonada remesa pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona no detalla els actes referits a l'esfera de la seva responsabilitat com a Secretari del departament d'Economia que hauria fet o omès per sostenir l'1-O, i rebutja de moment investigar-lo, malgrat que recull que va ser advertit pel Constitucional del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa per celebrar la consulta.
En aquesta interlocutòria de la Sala Civil i Penal, es dicta l'obertura del procediment penal i es designa com a instructora la magistrada Maria Eugènia Alegret, per presumptes delictes de malversació de fons previst en l'article 432, revelació de secrets dels articles 197 i 417 i de desobediència greu de l'article 410 del Codi Penal.
Així, enumera en l'escrit els indicis recaptats contra Jové que el relacionen presumptament amb el full de ruta previst per assolir la independència de Catalunya per la via unilateral, desatenent al Tribunal Constitucional, i amb "l'assistència" de el 1-O, declarat inconstitucional.
Constata la possible participació de Jové en el procés, "que hauria exigit, per comptar amb garanties d'èxit, la prèvia creació d'estructures administratives que garantirien el funcionament del nou ens i la desconnexió amb l'estructura de l'Estat".
Té en compte la seva "eventual responsabilitat" com a secretari general del departament d'Economia, que liderava Oriol Junqueras, llavors vicepresident del Govern i actualment en presó preventiva, en l'organització del referèndum, per la qual cosa es van invertir directament o mitjançant persones interposades fons públics o bé es va comprometre la corresponent despesa.
CENS DE L'1-O
Així mateix, li atribueix el presumpte ús il·lícit del fitxer de dades personals de la població de Catalunya amb el qual comptava l'Idescat, perquè va signar el 28 de febrer del 2017 un conveni amb aquesta entitat, a la qual l'Institut Nacional d'Estadística (INE) facilitava legalment les dades personals de la població catalana.
El conveni, segons constata el TSJC, "versava sobre el tractament del fitxer de dades de caràcter personal" del registre de participació en consultes populars no-refrendaries i altres maneres de participació ciutadana, i autoritzava l'Idescat a remetre trimestralment a Vicepresidència les dades del fitxer del Registre de Població.
Segons les seves afirmacions, l'Idescat va lliurar el Registre de Població de Catalunya --amb referència a l'1 d'abril del 2017-- per ser utilitzat durant la celebració de l'1-O, que va ser traslladat, juntament amb altres relatius al registre de catalans a l'exterior, a la Conselleria de Governació.
Amb aquests fitxers "es van confeccionar les llistes d'electors adscrits als col·legis electorals, el nomenament de càrrecs per a les taules electorals i targetes censals del referèndum suspès i els sistemes informàtics de votació", constata.
-. Firma: MLC/PABF .-
