La Fiscalia demana condemnar-lo a 20 mesos d'inhabilitació i Vox, a dos anys
BARCELONA, 12 jul. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decretat aquest divendres l'obertura del judici oral contra el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de desobedincia en no haver acatat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaos grocs dels edificis de la Generalitat en període electoral.
La interlocutria del TSJC, recollida per Europa Press, declara la competncia de la Sala Civil i Penal del tribunal per portar a judici els fets que recullen els escrits de l'acusació de la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox, i dona a la defensa de Torra un termini de deu dies per presentar un escrit de defensa.
Segons la interlocutria, durant el període electoral de les generals del 28 d'abril la Generalitat, presidida per Torra, exhibia "públicament i de manera permanent" estelades i llaos, i cartells on es demanava la llibertat dels 'presos polítics' a la faana del Palau, a les conselleries, a les delegacions i serveis territorials.
Assenyala que aquests símbols són considerats propis d'uns partits polítics i aliens a d'altres que s'hi oposen, de manera que, segons acords reiterats de la JEC confirmats per la jurisprudncia del Tribunal Suprem, "es consideren partidistes, per la qual cosa no poden ser exhibits per les administracions i pels poders públics durant els períodes electorals, sense infringir greument el seu deure d'objectivitat i de neutralitat".
Per aquest motiu, Cs va presentar un recurs davant la JEC per exigir la retirada dels símbols el 7 de mar, la qual cosa va derivar en la incoació d'un procediment que va acabar en un acord l'11 de mar que exigia a Torra la retirada dels llaos en 48 hores.
Segons el TSJC, "en comptes de complir el que es va ordenar", l'acusat va presentar poc abans de vncer aquest termini un escrit en qu sollicitiva a la JEC la reconsideració de l'acord de l'11 mar del 2019, que va ser denegada amb un altre acord, pel qual la JEC va ordenar personalment a Torra retirar els símbols en 24 hores.
Llavors Torra, sense complir amb aquest mandat, segons la interlocutria, va presentar el 19 mar un escrit en el qual en sollicitava la suspensió i un aclariment, "adduint una pretesa dificultat per al seu compliment i advertint que esperava un informe del Síndic de Greuges sobre alguns aspectes compromesos en la retirada dels símbols".
El tribunal té en compte unes declaracions de la llavors portaveu del Govern catal, Elsa Artadi, que, en roda de premsa el 19 de mar després del Consell Executiu, va informar de la decisió personal de Torra de mantenir la pancarta amb un lla groc i el lema de 'Llibertat presos polítics' que penjava del balcó del Palau de la Generalitat, i d'una nota de premsa en el mateix sentit del dia 20.
El 21 de mar Torra va disposar presumptament que la pancarta amb el lla groc "fos completament coberta" per una altra de la mateixa grandria i format i un lema idntic --'Llibertat presos polítics i exiliats'--, per en la qual el lla groc havia estat substitut per un lla de color blanc, segons l'escrit.
En el seu escrit, el jutge relata com Torra no va retirar els símbols durant aquells dies malgrat dos acords de la JEC en qu ho ordenava, de l'11 i el 18 de mar, i que no va ser fins al dia 22 que van ser retirats després que s'ordenés als Mossos d'Esquadra que procedissin a fer-ho.
"SÍ, VAIG DESOBEIR"
Torra va declarar el 15 de maig davant del TSJC com a investigat per aquesta causa, on va afirmar: "Sí, vaig desobeir, perqu jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans".
A més, va explicar que no va dictar l'ordre de retirar els símbols perqu va considerar: "Era una ordre manifestament illegal dictada per un rgan que no era competent en absolut, no era una autoritat competent superior a mi".
REBUIG DE RECUSACIÓ
El TSJC adopta aquesta decisió després que el magistrat instructor inadmetés la petició de recusació contra ell sollicitada per Torra, i n'hagi confirmat el processament per un presumpte delicte de desobedincia en no retirar els llaos del Palau de la Generalitat en període electoral.
La Fiscalia Superior de Catalunya demana condemnar-lo a una inhabilitació d'un any i vuit mesos per un presumpte delicte de desobedincia a la Junta Electoral Central (JEC) i multar-lo amb 30.000 euros.
L'acusació popular exercida per Vox sollicita per al president una multa de 72.000 euros i la inhabilitació d'ocupació o crrec públic per un termini de dos anys, que inclou la inhabilitació per a l'exercici de funcions de govern o de qualsevol altre crrec públic d'mbit local, autonmic, estatal o europeu.
