Publicat 28/01/2019 17:30

El TSJC desestima la querella de l'Ajuntament de Barcelona contra els jutges franquistes

Faana del Palau de Justícia, seu del TSJC i de l'Audincia de Barcelona
EUROPA PRESS - Archivo

BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat la querella presentada per l'Ajuntament de Barcelona contra sis magistrats dels jutjats que van exercir entre el 1956 i el 1977, durant el franquisme, per les mesures d'internament imposades en 553 causes contra els homosexuals.

Segons ha informat el TSJC en un comunicat, el tribunal descarta investigar aquests jutges per un delicte de lesa humanitat i funda la inadmissió "en les exigncies del principi de legalitat penal en la seva connexió amb els principis de seguretat jurídica i d'irretroactivitat de les disposicions sancionadores", segons l'article 9.3 de la Constitució.

En una interlocutria, consultada per Europa Press, l'alt tribunal considera que a les decisions d'aquests jutges franquistes "els faltaven tipicitat criminal en l'ordenament intern espanyol en l'poca de la seva execució, la qual cosa en fa inviable la persecució davant dels rgans de la jurisdicció penal en atenció a la vigncia inderogable del principi de legalitat".

Constata que els delictes de lesa humanitat gaudeixen d'un reconeixement consuetudinari des dels Principis del Tribunal de Nuremberg del 1945 i són imprescriptibles, per que no van ser incorporats al Codi Penal espanyol fins a la llei orgnica 15/2003, i tampoc no es van adoptar els convenis internacionals que insten a perseguir aquests delictes fins a la democrcia, el 1977.

El magistrat ponent, Jordi Seguí, expressa, no obstant aix, que aquesta decisió és "sense perjudici de la valoració que hagi de merixer des d'una perspectiva histrica" la persecució dels homosexuals per part de la dictadura franquista, en el marc de la lluita pel reconeixement i expansió dels drets humans.

"És indubtable que una societat democrtica i lliure, com la vigent a Espanya des de l'aprovació de la Constitució del 1978, fundada en els principis d'igualtat entre les persones i d'interdicció de cap discriminació per raó de sexe (article 14 de la Constitució), és incompatible" amb la regulació franquista que emparava aquestes decisions judicials, postilla.

ACORD DEL 2017

L'Ajuntament de Barcelona va presentar una querella criminal contra sis magistrats que entre el 1956 i el 1977 van exercir la seva funció als dos Jutjats especials per a l'aplicació de la 'Llei de vagos y maleantes' de Barcelona i als dos Jutjats de Perillositat i Rehabilitació Social de Barcelona.

Els atribuen un presumpte delicte de lesa humanitat, en les modalitats dels subapartats sis i set de l'article 607 bis.2 del Codi Penal, per 553 delictes de detenció illegal a causa de l'adopció per la seva banda de mesures de privació de llibertat en 553 diferents causes incoades en aquests anys contra els homosexuals.

Una moció aprovada al ple municipal del 31 de mar del 2017 havia acordat "la interposició de querella davant dels Jutjats de Barcelona per a la investigació i enjudiciament dels crims internacionals comesos durant la dictadura franquista".

Per a l'Ajuntament, els magistrats querellats van cometre presumptament el delicte de lesa humanitat donada la seva participació "en un atac sistemtic" contra una part de la població civil integrada per les persones homosexuals, materialitzat en l'adopció de mesures de privació o restricció de llibertat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés