BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat que la presidenta de Junts, Laura Borràs, hagi vist vulnerada la seva presumpció d'innocència amb un "judici paral·lel" en l'àmbit públic sobre la causa per presumptament fraccionar contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), com ella va al·legar.
El tribunal ha anunciat aquest dilluns en reprendre el judici que rebutja totes les qüestions prèvies que afecten drets fonamentals de les defenses, i ho ha argumentat en una interlocutòria que conclou que "les valoracions i manifestacions públiques de terceres persones en consideració a les resolucions judicials emeses amb estricta observança dels principis rectors del procés, en res comprometen el dret a la presumpció d'innocència".
La defensa de Borràs va fer referència a les declaracions de la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, i a la seva suspensió com a presidenta del Parlament per al·legar que s'havia vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència.
No obstant això, el tribunal retreu a la defensa que no "aconsegueix identificar pronunciaments concrets o declaracions judicials en què s'estableixi o afirmi la culpabilitat de cap de les persones contra les quals s'adreça el procés".
Entre les al·legacions de Borràs que el tribunal també ha desestimat hi ha la vulneració del dret al jutge natural --considera que, en estar suspesa com a presidenta del Parlament, ja no és aforada al TSJC-- i a un jutge imparcial, perquè situa el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com ideològicament antitètic.
Borràs també va esgrimir que l'acord entre la Fiscalia i els altres dos acusats, Isaías H. i Andreu P., presumptament vulnera el seu dret de defensa, però el TSJC ho descarta perquè diu que desconeix el pacte i afirma que "la conformitat d'un, diversos o tots els acusats amb els postulats acusatoris més greus adreçats contra ells, és una opció defensiva tan legítima com l'oposada".
PROVES
La defensa de la presidenta de Junts també va al·legar una vulneració del dret a la intimitat i al secret de les comunicacions perquè sostenia que algunes converses i correus electrònics de la causa s'havien obtingut sense ordre judicial, la qual cosa el tribunal descarta.
Per la seva banda, les defenses d'Isaías H. i Andreu P. van demanar invalidar part de les proves recollides en la investigació al·legant que es van aconseguir fora de termini, quan ja havia acabat per instruir i no s'havia prorrogat, la qual cosa els magistrats han refutat.