GIRONA 22 gen. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la condemna imposada per l'Audiència de Girona d'11 anys de presó a un veí de Figueres (Girona) per matar el seu germà el 2016 clavant-li un ganivet de 4,5 centímetres en el coll quan estava encimbellat a una finestra.
En la sentència, recollida per Europa Press, el TSJC rebutja el recurs d'apel·lació presentat per la defensa de l'acusat, i assegura que les explicacions ofertes en el veredicte del jurat que va enjudiciar els fets i en la sentència "satisfan suficientment el dret de l'acusat a conèixer les raons per les quals ha estat condemnat".
En la sentència de la Secció Tercera de l'Audiència de Girona es recollia el veredicte del jurat, que va considerar provat que el 26 de març del 2016 Manuel R.G. li va clavar un ganivet al seu germà "amb la intenció d'acabar amb la seva vida, o almenys sent conscient que amb la seva acció podia causar-li la mort".
En aquest moment, acusat i víctima convivien a la mateixa casa, per la qual cosa l'Audiència va afirmar que hi havia un agreujant de parentiu i un altre d'abús de superioritat en haver usat el ganivet.
No obstant això, el tribunal també va considerar que hi havia un atenuant perquè l'acusat és politoxicoman i al moment dels fets havia consumit metadona, cocaïna i alcohol, la qual cosa va disminuir la seva capacitat de control i d'entendre el que feia.
També se li va aplicar l'atenuant perquè després del crim va trucar al telèfon d'emergències, es va quedar amb el cadàver fins que va arribar la policia i els va lliurar l'arma homicida.
El jurat no es va creure la versió de l'acusat, que va dir que en realitat va voler donar-li al seu germà el ganivet que li va demanar i en anar a llençar-li-ho, el va trobar per sorpresa encimbellat a la finestra, clavant-li el ganivet sense voler.
Ara, en aquesta línia, el TSJC afirma que aquesta hipòtesi alternativa "no té el suport ede dades acreditades, ni cal fundar-la tampoc en la falta d'acreditació de les dades que han sustentat la condemna del recurrent, de manera que resta incólume, en el substancial, l'acreditació de les dades base i de la lògica de la inferència corresponent de la tesi assumida en aquesta".
