Actualitzat 19/10/2020 16:06 CET

El TSJC condemna els exmembres de la Mesa a 20 mesos d'inhabilitació i absol Boya (CUP)

Judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) als exmembres de la mesa del Parlament Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó, i l'exdiputada Mireia Boya. Barcelona, Catalunya (Espanya), 21 de juliol del 2020.
POOL - Archivo

Imposa 20 mesos d'inhabilitació a Simó, Barrufet, Corominas i Guinó (JxSí) per tramitar resolucions vinculades a l'1-O

BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat els exmembres de la Mesa del Parlament Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó (JxSí) a 20 mesos d'inhabilitació per no acatar el Tribunal Constitucional (TC) i tramitar resolucions relacionades amb el procés independentista, i ha absolt l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

La sala civil i penal també ha imposat als quatre condemnats una multa de 30.000 euros a cadascun, la mateixa quantitat que va sol·licitar la Fiscalia, ha informat el TSJC, i la pena d'inhabilitació especial inclou la prohibició d'ocupar càrrecs electes i d'exercir funcions de govern o administració, tant en l'àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supraestatal, durant un any i vuit mesos.

A més, el tribunal imposa a cada condemnat que paguin un 10% de les costes del judici, que es va celebrar del 21 al 24 de juliol, incloent les de l'acusació particular, que va exercir l'Advocacia de l'Estat.

Durant el judici, que es va celebrar del 21 al 24 de juliol, es va discutir la tramitació de les resolucions de la cambra catalana relacionades amb el procés sobiranista, que la Mesa va tramitar en la legislatura anterior i que el TC va impugnar reiteradament, a més de la ratificació en el ple del Parlament de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent i els pressupostos del 2017, que incloïen una partida suposadament dedicada a finançar possibles referèndums i que es va declarar inconstitucional.

Així mateix, s'acusa els condemnats de tramitar la proposta de llei del referèndum i de transitorietat jurídica, que la cambra va votar en els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, i la resolució de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017.

ABSOLUCIÓ DE MIREIA BOYA

En el cas de Boya, el tribunal ha acordat l'absolució per unanimitat perquè el TC no la va advertir personalment i, com no era membre de la Mesa del Parlament, "no ostentava una posició d'intervenció" en la tramitació de les resolucions.

En aquest sentit, la sentència exposa que per cometre un delicte de desobediència cal tenir una condició d'autoritat o funcionari, de manera que l'implicat "es trobi en disposició de complir o, almenys, d'impedir o obstaculitzar el compliment del que ordena la resolució judicial, bé perquè n'és el destinatari a bé perquè, tot i ser-ho, és el competent per dur-ho a terme".

La Fiscalia va demanar per a Boya la mateixa pena que s'ha imposat als exmembres de la Mesa del Parlament, mentre que l'Advocacia de l'Estat va demanar al tribunal que li imposés una condemna d'un any i quatre mesos d'inhabilitació.

INVIOLABILITAT PARLAMENTÀRIA

Durant el judici, les defenses van esgrimir que la tramitació de resolucions està emparada per la inviolabilitat parlamentària, i van retreure que el tribunal encausés "uns fets de naturalesa política com la resposta de l'Estat a una ideologia dissident".

El tribunal desestima l'argument perquè sosté que "la inviolabilitat parlamentària decau quan és part de la finalitat que en justifica l'exercici, que no és cap altra que la d'assegurar, a través de la llibertat d'expressió de tots els parlamentaris, la lliure formació de la voluntat institucional de l'òrgan legislatiu", i considera que els exmembres de la Mesa van actuar al marge de les seves funcions com a parlamentaris.

"No es pot erigir com un motiu per esbiaixar el compliment de les resolucions del TC, ni pot servir de cap manera d'argument perquè la cambra autonòmica es consideri legitimada per atribuir-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional", afegeixen els magistrats sobre la inviolabilitat parlamentària.

A més, apunten que l'ordenament jurídic constitucional i el Codi Penal assumeix la ideologia independentista dels parlamentaris: "En definitiva, tot i que pogués semblar ociós haver-ho de dir, no és cert que aquí es jutgi la ideologia dels acusats".

el més llegit

  1. 1

    Investiguen un professor a Barcelona per agressió i abusos sexuals a dos exalumnes

  2. 2

    Torra es reuneix amb Canadell i demana que el Parlament aprovi la llei de cambres

  3. 3

    Sàmper i Albiol veuen la multireincidència i les ocupacions com els "problemes fonamentals" de Badalona

  4. 4

    La tinent coronel Silvia Gil, primera dona que dirigirà una comandància de la Guàrdia Civil

  5. 5

    ERC anuncia un preacord amb el Govern central sobre els PGE que suprimeix el control financer sobre Catalunya

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés