Recorda que els drets fonamentals poden restringir-se per protegir l'Estat de Dret
BARCELONA, 29 Gen. (EUROPA PRESS) -
La Sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat diversos recursos d'apel·lació presentats per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta del seu Govern contra les ordres que va dictar la magistrada d'aquest tribunal Mercedes Armas per impedir el referèndum "vista la gravetat del conflicte i l'abast del desafiament", segons diverses actuacions de l'alt tribunal.
Els recursos van ser presentats contra diverses de les mesures cautelars decretades per la magistrada del TSJC que instrueix la querella de la Fiscalia contra l'anterior Govern per l'organització del referèndum, i ara la sala els avala en considerar-les proporcionades "en la mesura que la conducta dels investigats suposava un atemptat als interessos generals protegits dins del marc constitucional i al conjunt de la societat".
Entre altres mesures, es recorrien les ordres que va donar la magistrada als Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir el referèndum; el tancament de webs com la de 'garanties.cat', 'https://connectat.voluntariat.gencat.cat', 'onvotar.garantiespelreferendum.com', entre d'altres; la petició a policies locals de custodiar el material electoral propietat de l'Estat i la suspensió temporal de diverses aplicacions vinculades amb censos.
"Vista la gravetat del conflicte i l'abast del desafiament, les mesures adoptades en les resolucions recorregudes no poden sinó reputar-se proporcionades i necessàries per a la fi perseguida, que com s'ha dit era el manteniment de la legalitat constitucional vigent i el correcte exercici de les funcions públiques per part de funcionaris i autoritats", argumenten.
En quatre actuacions del TSJC d'aquest mateix dilluns, afirmen que les mesures cautelars adoptades no són indiscriminades i guarden una " relació evident amb la presumpta comissió dels delictes" i que cercaven impedir l'activitat dels investigats presumptament contraria als mandats del Tribunal Constitucional, que havia suspès el referèndum.
"La resposta judicial ha estat proporcionada i pel temps indispensable per procurar que la seva aplicació impedeixi la prossecució d'una presumpta activitat delictiva reiteradament perseverada pels investigats malgrat els clars i repetits mandats del Tribunal Constitucional", resumeix.
Així mateix, recorden "el caràcter no il·limitat o absolut dels drets fonamentals, que poden veure's sotmesos a restriccions necessàries per a la protecció de l'Estat social i democràtic de Dret establert" en la Constitució.
En un dels escrits es constata que l'ocorregut l'1 d'octubre de 2017 va demostrar que malgrat l'adopció de mesures cautelars en l'ordre penal, els membres del Govern investigats "van fer cas omís a les ordres del Tribunal Constitucional i un nombre important de ciutadans va sortir als carrers a votar", per la qual cosa les mesures previstes en l'ordre administratiu no eren suficients.
Respecte a les ordres a les forces de seguretat per impedir el referèndum impedint l'ús d'edificis públics com a centres de votació, requisar el material i evitar l'obertura d'altres centres de processament de dades, considera que són mesures adequades i puntualitza que "en elles no s'ordena a les forces de l'ordre carregar contra cap ciutadà".
Sobre les càrregues, diu que les actuacions concretes dels cossos policials "és una qüestió a valorar en cada cas concret, existint les vies legals oportunes en les quals posar de manifest qualsevol extralimitació" que s'hagi pogut produir.
COMANDAMENT DELS MOSSOS
En resposta a un recurs de Puigdemont, el llavors conseller d'Interior Joaquim Forn, i els consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Borràs, contra la decisió del TSJC de mantenir al coronel Diego Pérez de los Cobos, càrrec del Ministeri de l'Interior, coordinant als Mossos d'Esquadra dins del dispositiu de l'1-O, l'alt tribunal considera que no vulnera cap competència de la Junta de Seguretat de Catalunya, principal òrgan de coordinació.
Els recurrents al·legaven que aquesta decisió alterava de forma indeguda dels Mossos, i podria afectar a la imparcialitat de les actuacions dutes a terme, comprometent la independència, donat el component polític de la causa a investigar.
El TSJC ha tingut en compte que des del Govern s'estava promovent un referèndum d'autodeterminació --l'organització de la qual el propi conseller d'Interior "estava implicat personalment"-- pel que la mesura es considera racional i proporcionada, quan no necessària, per garantir que la policia catalana pogués realitzar la seva funció de policia judicial de forma correcta i independent en coordinació amb els altres cossos.
