El tribunal sosté que hi ha "falta d'informes" i excés de l'mbit geogrfic d'implantació
BARCELONA, 21 març (EUROPA PRESS) -
La secció 5 de la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anullat l'ordenana de la zona de baixes emissions (ZBE) de l'Ajuntament de Barcelona, que restringeix la circulació de determinats vehicles a la ciutat, després d'estimar sis recursos presentats per 10 collectius.
En les sis resolucions, el tribunal argumenta la "falta d'informes que avalen algunes restriccions, excés de l'mbit geogrfic d'implantació i massa restricció del tipus de vehicles afectats", entre altres motius.
El plenari va aprovar l'ordenana el 20 de desembre del 2019 i va entrar en vigor el gener del 2020 i, segons el primer informe d'implementació --que l'Ajuntament va presentar dilluns passat--, la ZBE ha perms reduir en un 40% la circulació de vehicles més contaminants respecte al 2017, la qual cosa suposa 609.000 desplaaments menys i una reducció de l'11% dels nivells de NO2 a la ciutat.
Totes les resolucions contenen dos vots particulars concurrents, és a dir, a favor de la tesi majoritria d'anullar l'ordenana per amb altres arguments.
Alguns dels collectius que han presentat els recursos han estat la Plataforma de Afectados por las Restricciones Circulatorias, l'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya, la Federació Empresarial Catalana d'Autotransport de Viatgers (Fecav) i l'Associació d'Empresaris de Transport Discrecional de Catalunya (Audica).
També el Gremi Provincial de Tallers de Reparació i Manteniment d'Autombils de Barcelona, el Gremi de Transport i Maquinria de la Construcció de Catalunya, l'Associació General d'Autnoms-Pimes Transportistes de Catalunya, la Federació Catalana de Transport de Barcelona (Transcalit) i l'Associació de Transportistes Agrupats Comtal (Astac).
CAPACITAT ECONMICA
El tribunal troba rígid el sistema de distintiu ambiental, que es produeix per la dada d'antiguitat del vehicle, "en el sentit que no hi ha un sistema alternatiu perqu els vehicles obtinguin o progressin en el distintiu ambiental".
Així, considera que aquesta falta d'alternativa suposa que continuar circulant per la ZBE els dies feiners durant les hores laborals est condicionat a la renovació del vehicle i també a la capacitat econmica dels afectats per l'ordenana.
"Per tant, l'ordenana incideix especialment en els titulars amb menys capacitat econmica per renovar el vehicle", sostenen els magistrats, i afegeixen que en el cas dels vehicles professionals, la limitació es projecta especialment en els collectius amb menys capacitat econmica per renovar el vehicle, com els autnoms, microempreses o pimes.
A més a més, exposen que en el procediment d'elaboració de l'ordenana, "no es ponderen prou les conseqüncies econmiques i socials que es poden derivar d'aquestes mesures restrictives" i sostenen que no es valoren alternatives o mesures menys restrictives.
CONSEQÜNCIES SOCIALS I PRESSUPOSTRIES
Quant a les conseqüncies pressupostries i econmiques, el TSJC exposa que l'anlisi és "molt escarit", que no permet ponderar prou els diferents costos i crregues que suposa l'ordenana, i que la memria d'impacte pressupostari i fiscal no pondera la repercussió econmica que pot tenir en la recaptació per a l'impost municipal de circulació de vehicles.
Des del punt de vista social, allega que "únicament ha ponderat l'equivalncia entre menys ús del vehicle (classes socials més vulnerables o per raó de gnere) amb més benefici derivat de la millora de la qualitat de l'aire".
"No obstant aix, la limitació individual de mobilitat afecta especialment els collectius que no tenen capacitat econmica per renovar el vehicle, singularment els residents i professionals, la qual cosa tampoc no ha estat objecte de valoració en l'expedient", determina el tribunal.
DADES "NO ACTUALITZADES"
D'altra banda, allega que el procediment d'elaboració de l'ordenana parteix de dades de contaminació "no actualitzades" i presentades de manera imprecisa, segons el tribunal, per la qual cosa insisteix que no es dona una informació rigorosa.
En aquest sentit, sosté que en el moment que es va promulgar l'ordenana, la contaminació de Barcelona presentava una "tendncia descendent", segons dades del 2018, que assegura que no es va considerar en la documentació preparatria.
