SARAGOSSA 16 maig (EUROPA PRESS) -
Una sentència de la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu Tribunal Superior del Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat la nul·litat del decret que aprova el pla de gestió de la conca fluvial de Catalunya i l'acord de la Generalitat que estableix el programa de mesures del citat pla.
La sentència dóna així la raó a sengles recursos interposats pel Departament de Presidència del Govern d'Aragó als dos documents, mentre que desestima la petició de nul·litat del decret de delimitació de l'àmbit territorial del districte de la conca hidrogràfica, impugnat indirectament per l'executiu aragonès.
La Comunitat aragonesa fonamenta els seus recursos en la falta de competència del Govern de la Generalitat de Catalunya per aprovar el pla hidrològic de conca per ser aquesta una competència de l'Estat; en l'absència dels dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i de l'Institut Aragonés de l'Aigua, així com de l'informe del Consell Nacional de l'Aigua, que s'ha emès després al decret impugnat.
A més, addueix l'absència d'avaluació ambiental i la inclusió unilateral en el pla de tres masses d'aigua compartides entre els territoris d'Aragó i Catalunya, decisió aquesta última que correspon al Pla Hidrològic Nacional, segons sosté l'executiu aragonès, així com la incorporació a la conca fluvial de Catalunya de recursos hídrics procedents de la demarcació hidrogràfica de l'Ebre.
DEFECTES DE FORMA
La sentència se centra en els defectes de forma de l'aprovació del pla de gestió de la conca fluvial de Catalunya, concretament, en l'absència del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.
Sobre aquesta qüestió, el recurs del Govern d'Aragó assenyala que aquest informe és obligat ja que el decret executa legislació en matèria d'aigües catalana i de l'Estat, cosa en el que coincideix el TSJC, que afirma que el mateix decret impugnat, en el seu preàmbul, "no deixa lloc a dubtes sobre el caràcter executiu" del mateix.
Així, el pla "hauria de ser informat per la Comissió Jurídica Assessora", segons la jurisprudència del Tribunal Suprem en la matèria, que rebutja les raons de la Generalitat que en aquest cas caldria establir un procediment específic, el previst en un Reglament de planificació hidrològica aprovat per decret, segons la sentència.
