Assenyalen que el TC va declarar inconstitucional exercir l'autodeterminació, no pas "debatre-la o parlar-ne"
BARCELONA, 23 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt els membres de la Mesa del Parlament que va presidir l'ara conseller Roger Torrent de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) quan van tramitar resolucions parlamentàries relacionades amb l'autodeterminació i que reprovaven la monarquia, i que suposadament contravenien les ordres del tribunal.
En la sentència, consultada per Europa Press, els magistrats prenen la decisió per majoria quan consideren que els seus actes no van suposar cap delicte, i la decisió compta amb el vot particular d'una magistrada que considera que van desobeir el TC.
Torrent i els exmembres de la Mesa Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van ser jutjats entre el 5 i el 7 d'octubre i Costa, que és advocat i es defensava a si mateix, va decidir anar-se'n de la sala quan els magistrats van rebutjar la seva petició d'anul·lar la causa --ho ratifiquen en la sentència--, i també va declinar que en el seu lloc se li adjudiqués un advocat d'ofici.
Els jutges raonen que el delicte de desobediència té un component omissiu (no complir una ordre), "sense deixar de ser omissiu quan el subjecte actiu fa alguna cosa diferent al que s'ha ordenat", que ha de ser un mandat específic, clar i concret basat en resolucions judicials o ordres d'una autoritat superior.
En canvi, la magistrada, que amb el seu vot particular defensa una condemna per desobediència, argumenta que la comissió d'aquest delicte "per acció o per omissió dependrà del sentit de l'ordre o del mandat continguts en la part dispositiva de la resolució" que es desoeixi.
"Si es tracta d'una ordre de fer, el delicte es cometrà ometent la conducta exigida, i si es tracta d'una prohibició o d'una ordre de no fer, es cometrà duent-la a terme, en contra del que s'ha prohibit", raona en contra de la majoria de la sala.
"NO S'HI VAN NEGAR OBERTAMENT"
En el cas de la Mesa de Torrent els magistrats havien de dirimir si la seva acció d'admetre a tràmit resolucions parlamentàries sobre l'autodeterminació i que reprovaven la monarquia contravenien sentències i provisions del TC: arran de les proves en el judici, creuen que "no es van negar obertament" a complir-les.
Assenyalen que el TC va declarar inconstitucional exercir l'autodeterminació de manera unilateral, però reconeix el dret a defensar públicament qualsevol opció política, de manera que "el que decideix el TC no és, doncs, que no es pugui debatre o parlar d'autodeterminació o abordar aquesta qüestió per part de les assemblees legislatives, sinó únicament que no es faci referència a l'autodeterminació quan es pretén exercir-la i materialitzar-la de manera unilateral".
VAN SEGUIR LA INTERPRETACIÓ DELS LLETRATS
A més a més, els magistrats que els han absolt consideren que, a l'hora de valorar si tramitar les resolucions contradeia el TC, "la interpretació seguida pels quatre acusats va ser la mateixa interpretació que van fer el secretari general i el lletrat major del Parlament, que van acabar aconsellant que es prenguessin els acords d'admissió a tràmit" de les propostes de resolució jutjades i van tenir en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
Els acusats van argumentar que no se'ls podia jutjar per aquests fets apel·lant al principi d'inviolabilitat parlamentària, però el tribunal ho descarta i també confirmen que Vox podia ser acusació popular en la causa, al contrari del que sostenien les defenses.
