MADRID, 14 oct. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem considera provat que en l'"estratgia concertada" dels exconsellers del Govern de Carles Puigdemont per aconseguir la suposada república catalana mitjanant la sedició, el titular d'Exteriors Raül Romeva va pressionar la Unió Europea, el de Territori i Sostenibilitat Josep Rull va maniobrar per impedir el funcionament de l'Estat i els responsables de Presidncia i Treball, Jordi Turull i Dolors Bassa, respectivament, van propiciar l'execució del referndum l'1 d'octubre quan sabien que era illegal.
Així ho detalla la sentncia, de 493 pgines, en el relat de fets provats sobre el paper de cadascun d'aquests consellers els quals condemna a penes d'entre 10 i 12 anys de presó per delictes de sedició pels seus diferents graus de participació en aquesta "estratgia concertada" per "crear una aparent cobertura jurídica que permetés fer creure la ciutadania que quan diposités el seu vot contribuiria a l'acte fundacional de la República de Catalunya".
En el cas de Josep Rull, el Suprem conclou que sent "plenament conscient de la inobservana de la legalitat" que implicava continuar endavant amb el pla, va posar "les bases que van propiciar les condicions per mobilitzar la ciutadania". "Va impedir així el normal funcionament de l'Estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatria d'un referndum illegal i va participar també en el seu desenvolupament", diu la sentncia.
Segons el parer dels set magistrats, l'activitat de Rull "no es limita a una idea, o a la seva expressió, sinó a l'execució d'actes que van suposar la creació d'unes condicions que situen el procés en la illegalitat, i que posa les condicions que va estimar precises per impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació d'Estat d'acord amb la legalitat".
En aquest sentit, la sala posa l'accent en dos fets: que Rull va intervenir per impedir que amarrés al port de Palamós el vaixell on havien d'allotjar-se part dels efectius policials que l'Estat va enviar a Catalunya per garantir el compliment de la llei i que va posar locals gerenciats pel seu departament al servei del referndum, quan sabien que estava prohibit. L'ha condemnat a 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.
ROMEVA: 'SI GUANYA EL REFERNDUM, INDEPENDNCIA'
En el cas de Raül Romeva, el seu paper s'incardina a l'exterior, com el responsable d'"assumir l'estratgia" del Govern per legitimar internacionalment el referndum i des d'aquesta posició, "va intentar convncer de la viabilitat de la construcció d'una república catalana, va relativitzar les dificultats logístiques per celebrar la consulta popular i va arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no defensaven el referndum".
Segons el parer dels magistrats, Romeva, condemnat a 12 anys de presó per sedició, "sabia que estava promovent la creació d'una legalitat parallela i que, mitjanant la mobilització ciutadana i el suport internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials per exercir les funcions constitucionals que els són prpies".
"Malgrat tot, el dia 28 de setembre del 2017 va arribar a afirmar públicament que 'si guanyava el referndum es declararia la independncia en 48 hores des que es fes oficial el recompte'", afegeixen els magistrats.
TURULL LES URNES, BASSA ELS LOCALS
Pel que fa a Jordi Turull, el Suprem considera que "va intervenir activament en la concertada actuació sediciosa" perqu va participar en diferents reunions "definitries" de l'estratgia a seguir ja des del seu paper com a parlamentari i President del grup parlamentari de Junts pel Sí, perqu "va intervenir activament en la creació del Pacte Nacional pel Referendum i en l'aprovació de la Resolució 306/XI, que instava el Govern a convocar un referndum".
No obstant aix, se'l condemna a més perqu va ser qui juntament amb el vicepresident Oriol Junqueras i Raül Romeva va presentar les urnes que s'utilitzarien l'1 d'octubre, quan a més va anunciar en roda de premsa un sistema de cens universal creat a partir de registremeses.com que segons va dir, faria possible el vot dels ciutadans a qualsevol collegi electoral.
"L'acusat sabia que la desatenció als requeriments del Tribunal Constitucional ja havia estat considerat per la sala com un delicte de desobedincia. I havia de preveure també que si l'acció imputada no es limitava a una conducta omisiva al mandat, sinó que incloa la creació d'una legalitat parallela per promoure la inobservana de les lleis i, a més, la celebració d'un referndum prohibit que es pretenia fer realitat mitjanant una tumulturia mobilització ciutadana per rebutjar el compliment de les resolucions judicials".
LA INTERVENCIÓ DECISIVA DE BASSA
La sala detalla així mateix que Dolors Bassa va adoptar les decisions necessries per procurar la celebració del referndum, perqu "va cedir l'ús de centres cívics com locals per votar l'1 d'octubre, i per a la jornada d'Escoles Obertes que es va celebrar durant aquell cap de setmana", una iniciativa ciutadana la finalitat de la qual era, tal com exposa la sentncia, "evitar o, si més no, dificultar notablement el compliment de les ordres del TSJC sobre el tancament dels centres de votació el dia 1 d'octubre".
En aquest sentit, destaca la seva "intervenció decisiva" per garantir la disponibilitat d'aquests locals perqu "per evitar riscos i que les iniciatives individuals interferissin en el pla traat, el dia 28 de setembre i fins a les 07.00h del dia 2 d'octubre, va reclamar per a si mateixa la competncia de tots els directors responsables dels centres afectats".
"I ho va fer tot just l'endem que la magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictés la interlocutria que va ordenar el tancament dels collegis electorals l'1 d'octubre", afegeix el tribunal, que li imposa 12 anys de presó, de la mateixa manera que a Romeva i Turull, 12 anys de presó per un delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat en raó de la seva quantia.
