Assegura que el sistema democràtic espanyol és "extremadament generós" en permetre la "presència en el seu si dels qui pretenen abolir-lo"
MADRID, 27 juny (EUROPA PRESS) -
La Sala penal del Tribunal Suprem veu clar el processament per rebel·lió contra l'expresident català Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i 11 investigats més en la causa del procés independentista perquè considera que dins d'aquest terme, encara que "evoca als pronunciaments militars" que s'executen normalment amb armes, "cap una rebel·lió sense armes" i, a més, en determinats dies es van produir fets violents contra persones.
Els magistrats arriben a aquesta conclusió perquè, al seu judici, en el procés independentista, i sobretot els dies 20 de setembre i 1 d'octubre de 2017, "van existir actes de violència", fets que "no poden ser valorats aïlladament de la resta del pla posat en execució per part dels processaments".
"La violència es va exercir sobre les persones, com a resulta del nombre de ferits; i sobre les coses, la qual cosa resulta valorable com a amenaça d'immediata violència contra les persones", explica la Sala a l'acte en el qual confirma el processament dels 25 acusats a la causa que instrueix el magistrat Pablo Llarena des de finals del passat any.
D'aquests 25, estan processats per rebel·lió Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Turull, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa i Marta Rovira.
NO ÉS DESGAVELLAT DIR QUE HI VA HAVER UN ALÇAMENT
La Sala recorda que l'article 472 del Codi Penal, que qualifica el delicte de rebel·lió, "no exigeix l'ocupació d'armes". Esgrimir-les, afegeix, constitueix un element d'agreujament de la conducta, però havent-hi violència "cap una rebel·lió sense armes".
I sobre el concepte de revolta o aixecament, els magistrats apunten que "generalment està orientat en un primer moment a fer-se amb els centres de poder" i que "està pensat principalment per als aixecaments o revoltes militars", si bé consideren que "no és desgavellat sostenir" que al procés va existir un "alçament quan les autoritats legítimes d'una comunitat autònoma decideixen derogar la Constitució, l'Estatut i la resta de l'ordenament jurídic".
"És clar que aquesta classe de conducta no és exactament igual al clàssic pronunciament militar. Però, coincidint en el seu significat i en els efectes cercats i, de tenir èxit, en les seves conseqüències, aquesta falta de similitud formal no impedeix l'examen de la possibilitat de considerar-la correctament subsumible en el precepte corresponent", això és, el delicte de rebel·lió, afegeixen els magistrats.
Després d'examinar l'ordre de processament d'aquesta causa, la Sala es permet concloure que "existeixen indicis suficients que permeten considerar que els fets poden ser considerats delicte de rebel·lió o, a falta d'algun d'ells, de sedició, encara que el bé jurídic protegit en tots dos delictes no sigui coincident".
Així, destaca l'aprovació de lleis declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional, imposar la independència de Catalunya mitjançant una declaració unilateral "davant l'absència de qualsevol possible negociació amb l'Estat", la celebració d'un referèndum il·legal, la decisió d'"acudir a les mobilitzacions populars, instrumentant-les per crear una situació d'enfrontament" davant la "previsible reacció" de l'Estat, la "admissió per part dels processaments de l'alta probabilitat que es produïssin situacions de violència" en aquestes mobilitzacions, l'existència de "tumults" els dies 20 de setembre i 1 d'octubre, o la crida a la votació "amb l'evident i alta probabilitat que es produïssin novament enfrontaments violents".
El tribunal subratlla, per tant, que en aquesta causa "no es persegueix als qui defensen un projecte polític, sinó als qui per aconseguir els seus objectius han acudit a actes de violència que, encara que realitzats per tercers, havien estat incitats de manera directa o indirecta i assumits per ells".
BANALITZEN FETS D'UNA "INUSITADA GRAVETAT"
I així, en resposta als processaments que qualifiquen en els seus recursos els fets com a defensa d'un projecte polític mitjançant una actitud "festiva i pacífica", els magistrats enlletgeixen aquest argument i ho veuen una "banalització del que ha ocorregut", ja que qualifiquen els fets d'una "inusitada gravetat en un sistema democràtic".
És més, els jutges de la Sala penal del Suprem adverteixen que no els ha de resultar als processaments "estrany ni desproporcionat" que les conseqüències originades pels fets ocorreguts durant el procés independentista "també aconsegueixin un grau superior d'importància".
Enfront de l'argument dels processaments que únicament pretenien exercir el dret democràtic al vot, el tribunal explica que en l'àmbit de les democràcies desenvolupades aquest dret no es pot exercir "a qualsevol moment, de qualsevol manera o sobre qualsevol aspecte, quan un grup de ciutadans ho desitgi".
De fet, assegura que a Espanya, que qualifica de democràcia "perfectament homologada dins de la UE" i amb una "Constitució molt assentada", el sistema és fins i tot "extremadament generós" en permetre la "presència i actuació en el seu si dels qui pretenen abolir-lo, en peus d'igualtat amb els qui el defensen".
"Els ciutadans de Catalunya, igual que els de la resta d'Espanya, exerceixen el seu dret al vot en eleccions lliures en el temps marcat per la Constitució i les lleis. Aquestes lleis garanteixen els drets de les minories i poden ser modificades seguint els camins establerts, però un grup de ciutadans més o menys majoritari, encara que sigui nombrós, no pot deixar-les sense efecte acudint a vies de fet o fora de les vies legals. En aquestes circumstàncies no es justifica l'assalt a la llei i la seva derogació acudint a vies de fet", explica la Sala.
