MADRID, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem celebrar aquest dimecres 21 una vista pública per escoltar els arguments de les defenses de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí contra una de les últimes decisions que va adoptar l'instructor de la causa de l'1-O, el magistrat Pablo Llarena, en relació amb la tramitació d'un suplicatori al Parlament Europeu dirigit a aixecar-los les immunitats que tenen per ser membres d'aquesta cambra.
L'alt tribunal havia acordat revisar aquestes qüestions a porta tancada el passat 24 de setembre, si bé després de la queixa dels advocats defensors dels líders independentistes se celebrar una vista pública dimecres vinent, 21 d'octubre, segons les resolucions de l'alt tribunal a les quals ha tingut accés Europa Press.
La defensa de Puigdemont, que exerceix l'advocat Gonzalo Boye, va recórrer la decisió en considerar que Llarena no és competent per demanar el suplicatori perqu el líder independentista, que viu a Blgica i est processat pels delictes de sedició i malversació, va renunciar al seu escó al Parlament, per la qual cosa ja no és aforat en el Suprem.
L'expresident va presentar la seva renúncia a l'escó al Parlament el passat 7 de gener, tal com va fer l'exconseller catal Toni Comín, també eurodiputat i processat per l'1-O.
Per justificar aquesta allegació, la defensa de Puigdemont esmenta en el seu recurs d'apellació jurisprudncia de la sala penal del Tribunal Suprem que, segons diu, conclou que "no és competent per conixer les causes contra els diputats al Parlament Europeu" perqu s'ha establert que "l'aforament és una qüestió independent de les immunitats".
No obstant aix, fonts de l'alt tribunal han assenyalat a Europa Press que, a priori, el recurs té pocs aspectes a prosperar perqu com és reconegut com europarlamentari, funció que ja exerceix, continua tenint condició d'aforat davant l'alt tribunal.
En totes dues resolucions que va dictar al passat mes de gener, Llarena va ratificar l'ordre de detenció a territori espanyol, on si els líders independentistes fossin arrestats no tindrien immunitat perqu ja estan processats i no es requeriria suplicatori. Així mateix, va demanar a Blgica que deixés sense efecte els terminis per resoldre les euroordres fins que el Parlament Europeu decidís sobre els suplicatoris, cosa que nou mesos després encara no s'ha produt.
ELS DELICTES SÓN ANTERIORS AL SEU ESTATUS EUROPEU
La resolució de Llarena argumentava, per justificar que s'aixequi la immunitat que els reconeix la seva condició d'europarlamentaris, que els fets que se'ls imputen als líders independentistes eren molt anteriors a la seva elecció i no tenien cap relació amb la seva activitat a l'Eurocambra.
Va adoptar les decisions després d'estudiar els informes de les diferents parts sobre la incidncia que ha de tenir en la instrucció de la causa de l'1-O i la sentncia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va reconixer la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, des que va ser proclamat eurodiputat el 13 de juny del 2019.
Així, Llarena va reconixer que, segons la sentncia del TJUE, els líders independentistes processats per sedició gaudeixen de la immunitat que reconeix l'article 9 del Protocol número 7 del tractat de funcionament de la Unió Europea. No obstant aix, assenyala que, a diferncia de Junqueras, que ja ha estat jutjat i condemnat en ferm, la seva "situació de prfugs de la justícia(...) fa que els seus desplaaments a les sessions parlamentries es verifiquin per si mateixos i al marge de qualsevol restricció de llibertat d'aquest instructor".
Pel que fa a la immunitat que podria tenir en territori espanyol, el jutge explica que el Protocol sobre immunitats atribueix als europarlamentaris els privilegis reconeguts als membres del parlament nacional.
Per aix, l'instructor veu la "viabilitat" en les ordres nacionals de cerca, detenció i ingrés a presó adoptades amb posterioritat al processament dels recurrents i precisa que no estan condicionades a la petició de suplicatori.
