Publicat 18/10/2020 12:37CET

El TS revisarà en vista pública aquest dimecres la petició de suplicatori contra Puigdemont a l'Eurocambra

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont posa amb la seva acreditació d'eurodiputat a la sortida del Parlament Europeu
EUROPA PRESS - Archivo

MADRID, 18 oct. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem celebrarà aquest dimecres 21 una vista pública per escoltar els arguments de les defenses de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí contra una de les últimes decisions que va adoptar l'instructor de la causa de l'1-O, el magistrat Pablo Llarena, en relació amb la tramitació d'un suplicatori al Parlament Europeu dirigit a aixecar-los les immunitats que tenen per ser membres d'aquesta cambra.

L'alt tribunal havia acordat revisar aquestes qüestions a porta tancada el passat 24 de setembre, si bé després de la queixa dels advocats defensors dels líders independentistes se celebrarà una vista pública dimecres vinent, 21 d'octubre, segons les resolucions de l'alt tribunal a les quals ha tingut accés Europa Press.

La defensa de Puigdemont, que exerceix l'advocat Gonzalo Boye, va recórrer la decisió en considerar que Llarena no és competent per demanar el suplicatori perquè el líder independentista, que viu a Bèlgica i està processat pels delictes de sedició i malversació, va renunciar al seu escó al Parlament, per la qual cosa ja no és aforat en el Suprem.

L'expresident va presentar la seva renúncia a l'escó al Parlament el passat 7 de gener, tal com va fer l'exconseller català Toni Comín, també eurodiputat i processat per l'1-O.

Per justificar aquesta al·legació, la defensa de Puigdemont esmenta en el seu recurs d'apel·lació jurisprudència de la sala penal del Tribunal Suprem que, segons diu, conclou que "no és competent per conèixer les causes contra els diputats al Parlament Europeu" perquè s'ha establert que "l'aforament és una qüestió independent de les immunitats".

No obstant això, fonts de l'alt tribunal han assenyalat a Europa Press que, a priori, el recurs té pocs aspectes a prosperar perquè com és reconegut com europarlamentari, funció que ja exerceix, continua tenint condició d'aforat davant l'alt tribunal.

En totes dues resolucions que va dictar al passat mes de gener, Llarena va ratificar l'ordre de detenció a territori espanyol, on si els líders independentistes fossin arrestats no tindrien immunitat perquè ja estan processats i no es requeriria suplicatori. Així mateix, va demanar a Bèlgica que deixés sense efecte els terminis per resoldre les euroordres fins que el Parlament Europeu decidís sobre els suplicatoris, cosa que nou mesos després encara no s'ha produït.

ELS DELICTES SÓN ANTERIORS AL SEU ESTATUS EUROPEU

La resolució de Llarena argumentava, per justificar que s'aixequi la immunitat que els reconeix la seva condició d'europarlamentaris, que els fets que se'ls imputen als líders independentistes eren molt anteriors a la seva elecció i no tenien cap relació amb la seva activitat a l'Eurocambra.

Va adoptar les decisions després d'estudiar els informes de les diferents parts sobre la incidència que ha de tenir en la instrucció de la causa de l'1-O i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va reconèixer la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, des que va ser proclamat eurodiputat el 13 de juny del 2019.

Així, Llarena va reconèixer que, segons la sentència del TJUE, els líders independentistes processats per sedició gaudeixen de la immunitat que reconeix l'article 9 del Protocol número 7 del tractat de funcionament de la Unió Europea. No obstant això, assenyala que, a diferència de Junqueras, que ja ha estat jutjat i condemnat en ferm, la seva "situació de pròfugs de la justícia(...) fa que els seus desplaçaments a les sessions parlamentàries es verifiquin per si mateixos i al marge de qualsevol restricció de llibertat d'aquest instructor".

Pel que fa a la immunitat que podria tenir en territori espanyol, el jutge explica que el Protocol sobre immunitats atribueix als europarlamentaris els privilegis reconeguts als membres del parlament nacional.

Per això, l'instructor veu la "viabilitat" en les ordres nacionals de cerca, detenció i ingrés a presó adoptades amb posterioritat al processament dels recurrents i precisa que no estan condicionades a la petició de suplicatori.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés