Menys Bassa tots demanen estar presents en la vista, que serà a porta tancada
MADRID, 3 maig (EUROPA PRESS) -
Tres magistrats de la Sala Penal de Tribunal Suprem revisaran el proper 9 de maig a porta tancada els recursos presentats per l'expresdidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i pels exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa i Josep Rull contra l'ingrés a la presó preventiva que va dictar contra ells l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, després de processar-los pels delictes de rebel·lió i malversació de cabals públics --d'aquest últim no s'acusa a l'expresidenta de la càmera catalana--.
En una providència dictada aquest dijous pels magistrats Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge es designa ponent de la resolució que s'adopti al primer d'ells i es fixa la vista a les 11.30 hores.
Tots els recurrents, excepte Bassa han sol·licitat estar presents, han informat fonts de l'alt tribunal, per la qual cosa hauran de ser traslladats des de presó.
Llarena va citar els cinc investigat aquest 23 de març coincidint amb la notificació de l'ordre de processament que afecta un total de 25 exmandataris catalans, entre els quals s'enuentran l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers de dita Executiva i els exmembres de la Mesa del Parlament, a més dels líders socials de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez i d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart i l'exdiputada de les CUP Anna Gabriel.
Aquest dia també estava citada l'ex-secretària general d'ERC Marta Rovira, si bé va plantar el jutge i va fugir a Suïssa.
L'ingrés a la presó de Forcadell i els altres quatre exconsellers --inclòs Turull, que va ser candidat a la presidència de la Generalitat--, el va dictar Llarena a petició de la Fiscalia, de l'Advocacia de l'Estat i de l'acusació popular exercida per Vox, en entendre que persistia en tots ells el risc de reiteració delictiva.
En el seu acte, el jutge ho justificava dient que no creia en les seves manifestacions assegurant que no tenien intenció de reiterar les seves conductes i perquè al seu parer cap d'ells va reconèixer la il·legalitat de la seva conducta.
Després d'escoltar-los en l'audiència breu celebrada en aquesta ocasió, Llarena va concloure "no s'aprecia en la seva esfera psicològica interna un element potent que permeti apreciar que el respecte a les decisions d'aquest instructor sigui permanent, ni per la seva consideració general al paper de la justícia, ni perquè accepten la presumpta il·legalitat de la conducta que determina la restricció dels seus drets".
A més, el jutge apuntava que, si bé és cert que els processats havien comparegut davant el tribunal sempre que han estat cridats, la investigació també havia reflectit la seva clara insurrecció a les diferents ordres judicials --de prohibició de celebració del referèndum, entre altres-- les quals "han desatès de manera contumaç i sistemàtica" durant els últims anys.
FETS GREUS
L'ordre d'empresonament que ara es revisarà en la vista d'apel·lació esmentava igualment la gravetat dels fets descrits en l'ordre de processament que va dictar per a tots ells i una altra vintena d'investigats en la causa, la utilització de les institucions per a la seva execució i la previsió de retornar l'actuació que contenia el 'Llibre Blanc' --una espècie de pla d'independència presentat públicament el 2012-- determinen que "els seus drets polítics no mostren una preeminència i major necessitat de tutela" que els drets que preserva la decisió judicial.
Sobre el "marcat" risc de reiteració delictiva, Llarena exposava que sense perjudici que alguns dels processats hagin renunciat a la seva acta de diputat (Bassa i Forcadell) tots ells "han compartit la determinació d'aconseguir la independència de Catalunya".
Afegeix que aquesta "aspiració" l'han pretès satisfer "mitjançant instruments d'actuació que infringeixen les normes prohibitives penals amb suport d'un moviment social administratiu i polític de gran extensió".
Per això, el jutge concloïa que la renúncia a l'acta de diputat "ni elimina la possibilitat que persisteixi la determinació per impulsar els objectius sense respecte a les normes penals ni exclou que els processaments puguin realitzar aportacions a aquesta intenció des de col·laboracions molt diverses, i totes elles diferents de l'activitat parlamentària".
