Publicat 09/10/2019 16:22

El TS redueix notablement les condemnes per als vuit joves d'Altsasu

Els magistrats Andrés Martínez Arrieta (c), Andrés Palomo de l'Arc (c, d) i Antonio del Moral García (c, e), presideixen la vista pública celebrada aquest dimecres en el Tribunal Suprem per a revisar la condemna de 2 i 13 anys de presó.
Pool

MADRID, 9 oct. (EUROPA PRESS) -

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebaixat de manera notable les condemnes que l'Audincia Nacional va imposar als vuit joves d'Altsasu (Navarra) implicats en l'agressió a dos gurdies civils i les seves parelles, respectivament, la matinada del 15 d'octubre del 2016. Les penes queden redudes a 9 anys i mig de presó la més alta i a any i mig de presó la més baixa.

La sentncia de l'Audincia Nacional va dictar condemnes d'entre 13 i 2 anys de presó per delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, tot i que no se'ls va penar per delictes de terrorisme que sí que apareixien en els escrits d'acusació de la Fiscalia tant en primera instncia com en apellació.

Tres dels acusats, Jokin Unamuno, Ohian Arnaz i Adur Ramírez, els quals tenen ara les condemnes més altes -9 anys i mig de presó el primer i 8 anys i mig els altres dos- ja han complert 1.046 dies de presó.

La reducció de penes, que s'argumenta en una mplia resolució que s'estén fins a 449 pgines, es deu a la no aplicació de l'agreujant de discriminació ni a la d'abús de superioritat en el cas del delicte d'atemptat contra l'autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d'algun dels delictes de lesions per falta de proves pels quals havien estat inicialment condemnats.

No obstant aix, la sentncia continua sent condemnatria perqu el Suprem creu que ha existit prova suficient i vlida de les agressions i lesions físiques i psicolgiques que han provocat a les víctimes, per condemnar per delictes d'atemptat contra agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. La resolució no ha estat unnime i dos magistrats signen un vot particular favorable per mantenir l'agreujant de discriminació.

A més, el tribunal ratifica les responsabilitats civils pel dany psicolgic i moral a les víctimes així com per les lesions físiques.

Així, la sentncia considera que ha existit prova suficient i vlida per mantenir les condemnes per delictes d'atemptat contra agents, lesions, desordres públics i amenaces, excepte en dues condemnes per delictes de lesions de l'acusat Aratz Urrizola -li imposen 4 anys i dos mesos de presó -i una altra pel mateix delicte d'Iñaki Abad -condemnat a 3 anys i 6 mesos-.

PENES INDIVIDUALITZADES

Les pena més alta és la d'Ohian Arnanz Ciordia. El condemnen a 9 anys i mig de presó per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); tres delictes de lesions amb concurrncia de l'agreujant d'abús de superioritat (2 anys per a cadascun); i delicte de desordres públics (1 any). La Sala d'Apellació de l'Audincia Nacional l'havia condemnat a 13 anys.

El segueixen Jokin Unamuno Goicoetxea i Adur Ramírez de Alda Pozueta. Els condemnen en ferm 8 anys i mig de presó a cadascun per un delicte d'atemptat contra agents en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); i tres delictes de lesions amb agreujant d'abús de superioritat (2 anys per cadascun). L'Audincia els va condemnar tots dos a 12 anys de presó.

A Jon Ander Cob Amilibia i Julen Goicoechea Larraza els imposen 7 anys i mig de presó a cadascun per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat (2 anys i mig) i tres delictes de lesions amb l'agreujant d'abús de superioritat (1 any i 8 mesos per cada delicte). Venien condemnats per l'Audincia a 9 anys de presó cadascun.

Han condemnat Aratz Urrizola Ortigosa a 4 anys i 2 mesos de presó per un delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i 6 mesos) i un delicte de lesions amb l'agreujant d'abús de superioritat (1 any i 8 mesos). L'Audincia el va condemnar a 9 anys.

Quant a Iñaki Abad Olea: 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte d'atemptat contra agents de l'autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig) i desordres públics (1 any). La Sala d'Apellació de l'Audincia el va condemnar a 6 anys, en rebaixar una condemna inicial de 10 anys de presó que li va imposar el tribunal d'instncia.

Finalment, l'única condemnada que actualment es troba en llibertat, Ainara Urquijo Goicoetxea, és condemnada 1 any i 6 mesos de presó per delictes de desordres públics (1 any) i amenaces (6 mesos). Va ser condemnada per l'Audincia a 2 anys de presó.

"MOTIVACIÓ ABJECTA" PER SENSE AGREUJANT

Els fets provats "són execrables i reflecteixen una motivació abjecta quan l'agressió es va produir en constatar que les víctimes eren membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat", segons la sentncia, que afegeix que aquesta "motivació preponderant dels acusats va emanar de la pertinena o relació de part de les víctimes amb el cos de la Gurdia Civil".

No obstant aix, aquest aspecte suposa l'esmena en la tipicitat del delicte d'atemptat, i aplicar per aquest motiu l'agreujant de discriminació suposaria condemnar pel mateix fet vulnerant el principi 'non bis in ídem'. És a dir, que el fet que fossin gurdies civils ja s'ha tingut en compte per conformar la tipicitat del delicte d'atemptat.

A més, el fet provat en la sentncia de l'Audincia és concís i no descriu una situació de discriminació, ni la ideologia, així com tampoc no s'estableix una comparació entre situacions desiguals sobre les quals fundar la discriminació, ni conté una definició o expressió de la situació objectiva de desigualtat derivada d'una ideologia. Per aix, el fet provat no permet l'aplicació de la circumstncia d'agreujament.

Els magistrats indiquen que el legislador, en incloure com a agreujament un contingut propi del dret antidiscriminatori, atorga protecció a les persones vinculades a collectius discriminats que estan en desavantatge d'un desenvolupament en llibertat de la seva vida i evita que pugui patir una situació de discriminació per la simple pertinena a un collectiu minoritari i vulnerable. No és el cas del que va passar a Altsasu.

Finalment, el Suprem també retira l'agreujant d'abús de superioritat amb relació als delictes d'atemptats a agents, perqu no cal aplicar aquest agreujant en el delicte. I ho manté en els delictes de lesions.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés