Desestima el recurs que el sindicat Solidaritat, vinculat a Vox, va presentar contra el reial decret
MADRID, 28 juny (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat que la reforma del reglament d'estrangeria per la qual es facilita la incorporació dels estrangers al mercat de treball suposi un "efecte crida" a la immigració irregular, com al·lega el sindicat Solidaritat, vinculat a Vox.
Així, els magistrats han desestimat el recurs que va presentar el sindicat contra el Reial decret 629/2022, de 26 de juliol, pel qual es modifica el Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. I, a més, els ha condemnat en costos en un màxim de 6.000 euros.
El sindicat al·legava que l'article 124.4 del reial decret, que preveu un nou supòsit d'autorització de residència temporal per arrelament per a la formació, facilitava "l'efecte crida de la immigració irregular" en valorar "únicament el simple fet d'estar a Espanya durant dos anys per a la concessió de l'autorització de residència sense acreditar cap mena d'arrelament".
"La crítica que fa el demandant a la reforma només són opinions, sense dubtes legítims sobre el contingut i orientació de la política migratòria en la nova regulació, però que en cap cas constitueixen infracció jurídica", assenyala la cinquena secció de la sala contenciosa administrativa, en una sentència a la qual ha tingut accés Europa Press.
El Suprem incideix que "precisament l'exigència del període de permanència a Espanya al·ludit --dos anys, que el demandant considera insuficient-- vol combatre la irregularitat dels estrangers a Espanya".
L'alt tribunal sosté que "la creació de la figura de l'arrelament per a la formació atén a un col·lectiu de persones en situació irregular que es pretén que disminueixi, en tant que disposaran de vies regulars de migració a través de les quals es canalitzarà aquesta situació".
"Aquest arrelament per a la formació preveu, en síntesi, dos anys de permanència prèvia a Espanya més una formació mínima que pot aconseguir un any (prorrogable) més l'obtenció i presentació d'un contracte vinculat a aquesta formació. És a dir, per a un període similar al de l'arrelament social, s'exigeix un requisit addicional com és el de la formació que, a més, ha de ser reglada", explica.
En aquest sentit, exposa que la reforma del reglament el que pretén és "establir vies de migració regular, i, al seu torn, també combat una de les causes principals de la migració irregular: l'existència d'una economia submergida".
Sobre aquest extrem, incideix que la reforma impugnada el que pretén és "potenciar l'aflorament del que es coneix com a economia submergida, i desincentivar la contractació de persones en situació irregular".
EL SINDICAT DEMANAVA LA NUL·LITAT DEL REIAL DECRET
El sindicat demanava al Suprem que declarés la nul·litat o, en tot cas, l'anul·labilitat de la norma en considerar que vulnerava dos articles de la llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya; l'article 25, relatiu als requisits d'entrada en territori espanyol, i l'article 37, que versa sobre l'autorització de residència i treball per compte propi.
Per Solidaritat, es vulnerava el requisit relatiu a acreditar recursos econòmics suficients per a la seva manutenció i allotjament; així com el requisit de suficiència de la inversió. A parer seu, eliminar el fet que els estrangers comptin amb mitjans econòmics suficients per a la seva manutenció i allotjament comporta una pèrdua de seguretat jurídica i promociona els "falsos autònoms".
El tribunal desestima també aquests arguments. Els magistrats expliquen que "el règim jurídic i requisits de l'entrada en territori espanyol i de l'autorització de residència temporal i treball per compte propi són diferents i tenen perfils propis que atenen la naturalesa de la institució que regulen". "Per la qual cosa no es pot admetre la vulneració en els termes al·legats", insisteixen.
A més, el Suprem subratlla que, "en coherència amb la regulació que projecta la reforma, en les autoritzacions de residència i treball la possessió d'un contracte de treball ha de considerar-se prova suficient de l'existència d'aquests recursos (...) i no exigir-se, a més d'aquest contracte, que la persona disposi de mitjans propis addicionals que no provinguin del seu treball".
Sobre aquest punt, incideix que aquesta doble exigència de prova als treballadors per compte propi "pot suposar una càrrega innecessària i no justificada, en tant que el rendiment de la seva activitat per compte propi suposarà aquesta font d'ingressos per a l'interessat".
Respecte a la promoció de "falsos autònoms" a la qual fa referència el sindicat, el tribunal critica que en el recurs no se n'ofereixi cap argumentació "més enllà d'una al·legació genèrica".
En qualsevol cas, el TS entén que no hi ha cap vulneració perquè "la previsió reglamentària continua exigint acreditar la suficiència de la inversió prevista per a la implantació del projecte i la incidència, si escau, en la creació d'ocupació (...), que ara inclou l'autoocupació". "I, en contra del que ressenya el demandant, la inclusió de l'autoocupació no fomenta el frau laboral", afegeix, al mateix temps que rebutja que es generi una discriminació indirecta de certs sectors laborals.
