Publicat 05/04/2023 12:19

El TS rebutja el recurs de Juvill (CUP) contra la decisió de la JEC de retirar-li l'escó

Havia estat condemnat per un delicte de desobedincia per negar-se a retirar els llaos grocs a l'Ajuntament de Lleida el 2019

Archivo - El diputat de la CUP, Pau Juvill
David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

MADRID, 5 abr. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs de l'exdiputat de la CUP i exsecretari tercer de la Mesa del Parlament Pau Juvill contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de deixar sense efecte la seva credencial després de ser condemnat per un delicte de desobedincia per negar-se a complir les resolucions que exigien retirar els llaos grocs a l'Ajuntament de Lleida el 2019, quan era regidor.

Amb aquesta resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, l'alt tribunal ratificar la resolució de finals del 2022 quan ja va desestimar un altre recurs presentat pel Parlament contra l'acord de la JEC del 20 de gener del 2022 que va deixar sense escó el dirigent cupaire. Aleshores, ja va donar suport a la conclusió a la qual va arribar la Junta que concorria contra la causa d'inelegibilitat sobrevinguda prevista en la llei orgnica del rgim electoral general (LOREG) perqu havia estat condemnat per sentncia no ferma.

En aquest recurs, presentat pel mateix Juvill, allegava vulneració dels seus drets fonamentals per la falta del trmit d'audincia a l'interessat per part de la JEC "amb resultat d'indefensió en un procediment singular". També sostenia la nullitat dels acords d'aquest rgan "per infracció de l'autonomia parlamentria amb la vulneració de drets i llibertats i la infracció de la reserva material de competncia del bloc constitucional-estatutari, prescindint del procediment parlamentari legalment establert".

També defensava aquesta nullitat dels acords de la JEC per la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en relació amb els actes d'execució de la JEC que van tenir lloc quan regia la suspensió derivada de la doctrina constitucional que va ser desobeda.

Afegia que també hi havia una nullitat dels acords de la JEC per falta de competncia de l'administració electoral en l'exercici competencial del Parlament des d'un punt de vista formal i material. I finalment invocava la nullitat dels acords de la Junta Electoral Central per violació del dret fonamental de participació política de l'article 23 de la Constitució.

NO HI VA HAVER LESIÓ A LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA

El Suprem, després de remetre's a la seva primera sentncia, indica que aquest recurs també s'ha de desestimar i rebutja expressament "que s'hagués produt lesió" del dret a la participació política (article 23 de la Constitució) i que es pugui donar una nullitat dels acords de la JEC per infracció de l'autonomia parlamentria o per falta de competncia de l'administració electoral.

Sobre la suposada lesió de drets fonamentals de Juvill per omissió del trmit d'audincia, indica que s'ha de "rebutjar" en la línia del que argumenta l'Advocat de l'Estat, i és que l'article 6.2. de la LOREG "té un efecte automtic per al condemnat penalment". "I, per si no n'hi hagués prou, el recurrent no concreta quina va ser la concreta indefensió material i real per l'omissió del prets trmit d'audincia en un procediment d'aquesta naturalesa", suma.

A més a més, el tribunal assenyala que els acords de 27 de gener i 3 de febrer del 2022 de la JEC sobre Juvill "no lesionen l'article 24 de la Constitució tal com argüeix el recurrent" perqu "deixen clar que la suspensió cautelar de l'acord inicial de 20 de gener del 2022 incumbeix la jurisdicció contenciosa-administrativa, de la sala tercera del Tribunal Suprem, la qual va resoldre denegar-la en la interlocutria de 14 de febrer, i ho va reiterar el 8 de mar del 2022 en desestimar el recurs de reposició".

En la sentncia de novembre del 2022, la sala ja va apuntar que havia dictat jurisprudncia referent a la competncia de la JEC per declarar la inelegibilitat sobrevinguda d'un diputat. Aleshores descartaven que s'hagués vulnerat el dret a l'accés i permanncia en el crrec públic del parlamentari.

Contingut patrocinat