David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
MADRID 2 març (EUROPA PRESS) -
La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha resolt desestimar la mesura cautelar sollicitada pel Parlament en la qual s'instava que no es retirés l'acta de diputat al dirigent de la CUP Pau Juvill fins que es resolgués el recurs. L'alt tribunal indica que els allegats dels serveis jurídics de la cambra catalana són "genrics i allunyats" de l'examen de l'acord de la Junta Electoral Central (JEC).
El passat mes de gener, el Parlament va presentar el recurs davant el Suprem contra la decisió de la JEC de retirar l'escó a Juvill, condemnat a sis mesos d'inhabilitació per un delicte de desobedincia. La decisió de la JEC es va adoptar en entendre que sobre ell concorria la causa d'inelegibilitat sobrevinguda de l'article 6.2 b) de la llei orgnica del rgim electoral (LOREG) perqu comptava amb una condemna per sentncia no ferma de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentncia emesa al desembre pel TSJC condemnava Juvill per negar-se a complir les resolucions que exigien la retirada dels llaos grocs a la Paeria de Lleida el 2019, quan era regidor.
En el recurs, els serveis jurídics del Parlament indicaven que s'havia de suspendre la decisió de la JEC "en no existir normes" que sustentessin la restitució de la condició de diputat en cas que hi hagués sentncia al Suprem contrria a la primera resolució. Invocaven el 'periculum in mora', "la impossibilitat de prejutjar el fons de l'assumpte, l'afectació del dret fonamental previst en l'article 23 de la CE, l'aparena de bon dret per les referncies a la qüestió de fons, la incidncia sobre la composició de la cambra, i la presumpció d'innocncia.
Per la JEC allegava que el manteniment de l'efectivitat del seu acord "no crea una situació irreversible que faci perdre la finalitat del recurs". "Si en examinar el fons de l'assumpte la sala estimés la illegalitat de l'acord de la JEC, aix portaria a l'anullació, a més de les conseqüncies que se'n deriven", indicaven.
LA JURISPRUDNCIA
Ara, la sala retreu als serveis jurídics del Parlament que no hagin fet cap consideració en el seu escrit sobre la jurisprudncia del Suprem sobre aquesta qüestió, i cita en concret dues sentncies --20 d'abril del 2021 (recurs 18/2020) i 20 de juliol del 2021 (recurs 8/2020)-- i la interlocutria del gener del 2020 per la qual es va denegar la mesura cautelar de suspensió de la decisió de la JEC sobre l'expresident catal Quim Torra. Entén que són "situacions anlogues".
I afegeix, bevent d'aquesta resolució del 2020, que "no és l'acord impugnat el que priva al recurrent de la seva credencial de diputat sinó una sentncia penal condemnatria a la qual dos preceptes de la LOREG, la constitucionalitat de la qual no qüestionem en aquest moment, li atribueixen". Apunta a més que "la correlació de la incompatibilitat sobrevinguda amb les causes d'inelegibilitat" és "clara" en el tenor literal dels articles 6.2 i 6.4 de la LOREG.
