PAU VENTEO - EUROPA PRESS - Arxiu
Resolta aquesta última qüestió al TS, els condemnats per l'1-O podran recórrer en empara davant el Constitucional
MADRID, 30 juny (EUROPA PRESS) -
El Suprem ha rebutjat els incidents de nullitat plantejats per l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com per Jordi Sánchez, contra la revisió efectuada per l'alt tribunal per ajustar la sentncia de l'1-O en la reforma penal que va derogar la sedició i va modificar la malversació.
El mateix tribunal de la Sala penal que va dictar i va revisar la decisió ha desestimat ara els incidents de nullitat d'aquests cinc condemnats, que allegaven vulneracions dels drets fonamentals a la defensa, en un procés amb totes les garanties i a la legalitat penal, així com dels principis acusatoris i de proporcionalitat penal.
Cal recordar que la Sala Segona va mantenir les penes d'inhabilitació absoluta a 13 anys per Junqueras i a 12 per Romeva, Turull i Bassa, en mantenir la malversació agreujada, encara que canviant la sedició per desobedincia. Pel que fa a Sánchez, se li va condemnar pel nou delicte de desordres públics, la qual cosa va suposar l'extinció de la seva condemna a 9 anys d'inhabilitació.
El Tribunal Suprem (TS) incideix que no és possible aplicar la malversació atenuada perqu "cap dels acusats en aquesta causa va ser-ho, com s'insisteix, per comprometre partides de despesa per la satisfacció d'interessos collectius ni, menys encara, per finanar una activitat emmarcada en l'exercici d'un dret fonamental".
"Al contrari, aquesta Sala va considerar acreditat que el cabal de diners públics posat al servei del finanament del referndum illegal (promogut i encoratjat des dels rgans de govern autonmic) tancava un exemple paradigmtic del desviament de fons pressupostaris per l'exercici d'una activitat illegal", recalca.
I, en aquest mateix sentit, fixa que "si una autoritat o funcionari públic destina fons públics a una activitat delictiva o antijurídica --en el nostre cas, la celebració d'un referndum prohibit judicialment-- el que existeix, senzillament, és una distracció de fons públics per part d'aquells que són els encarregats de definir la seva destinació i que, en actuar de la manera exposada s'apropien d'aquests fons".
Pels magistrats, no hi ha dubte que "com a tal acte apropiatiu implica nim de lucre" perqu aquest "no s'identifica exclusivament amb el propsit d'enriquiment", sinó que "est comprs en el comportament d'aquells que, com els acusats, infringeixen el seu deure i lleialtat amb l'Administració i decideixen donar als fons públics una finalitat inequívocament illegal".
Amb tot, descarta "vulneració alguna dels drets fonamentals denunciats" i, concretament, un 'efecte de desnim' en el seu exercici respecte a aquells que tinguin la intenció d'ocupar crrecs públics per impulsar accions o moviments de protesta emmarcats en l'exercici d'aquests drets".
REBUTJA ELS ARGUMENTS DE JUNQUERAS
En concret, el TS respon Junqueras, que en síntesi esgrimia que la reforma del Codi Penal (CP) "és més favorable" per ell del que ha interpretat la Sala Segona, fins al punt de descartar qualsevol responsabilitat penal o, "com a mxim", l'associada al tipus més atenuat de la malversació, la de l'article 433 del CP.
Els magistrats incideixen que "la interpretació que, sens dubte, resulta insostenible i que, a més, no troba cap suport en la jurisprudncia anterior sobre el delicte de malversació, és aquella segons la qual l'aplicació de l'article 433 del CP abasta la disposició per a finalitats illegals".
Així, la Sala penal contesta a Junqueras que "no s'adverteix com el manteniment de la pena d'inhabilitació absoluta imposada pot vulnerar els seus drets de representació i de participació política". "La limitació d'aquests drets és inherent a tal pena imposada conforme a dret", assevera.
A més, subratlla que amb la desaparició de la sedició, i la consegüent ruptura del concurs medial amb aquest delicte, el nou marc punitiu autoritzava la imposició d'una pena mínima de 15 anys d'inhabilitació absoluta associada al delicte continuat de malversació de cabals públics.
Per explica que "s'ha trencat el concurs amb el delicte de sedició, que ha estat derogat, i ho ha estat amb carcter general per una reforma que (...) no es limita a una rectificació de les penes imposables, sinó que reestructura la relació entre els tipus penals de nou enunciat", la qual cosa exigeix "més que una mera anlisi de contrast entre les penes imposades, com sembla que ara es reclama".
ÚLTIM PAS CAP AL TC
Els incidents de nullitat eren un pas necessari perqu els condemnats puguin impugnar la revisió de la sentncia del 'procés' davant el Tribunal Constitucional (TC), alguna cosa que les defenses tenen previst fer, segons les fonts jurídiques consultades per Europa Press.
La llei concep l'incident de nullitat com una via excepcional per a casos en els quals es produeixi "qualsevol vulneració d'un dret fonamental dels referits en l'article 53.2 de la Constitució", aix és, la tutela judicial efectiva, "sempre que no hagi pogut denunciar-se abans de recaure resolució que posi fi al procés", per la qual cosa són estranys els casos en els quals el TS anulla les actuacions.
Cal recordar que, respecte als altres sentenciats pel referndum illegal de l'1 d'octubre de 2017, el tribunal va revisar la decisió condemnant a Jordi Cuixart per desordres públics i a Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn per desobedincia. Amb aix, va acordar l'extinció total de les seves penes d'inhabilitació, que eren de 9 anys per Cuixart, de 10 anys i mig per a Rull i Forn, i d'11 anys i 6 mesos per Forcadell.
