Demana el Suplicatori contra Chaves, Viera i Zarrías i també veu delicte en Griñán malgrat que ja no és aforat
MADRID, 25 Juny (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro ha decidit aquest dijous continuar el procediment obert contra els expresidents andalusos José Antonio Griñán i Manuel Chaves perquè estima que existeixen indicis que van poder incórrer en un delicte de prevaricació administrativa.
El jutge ha obert una doble via, i ha instat d'una banda el suplicatori de Chaves i dels també aforats José Antonio Viera --al qual també imputa malversació de fons públics-- i Gaspar Zarrías, els dos diputats, deixant fora del procediment l'exconsellera Mar Moreno. D'altra banda, i després de perdre Griñán la seva condició d'aforat, l'instructor eleva a través d'una sentència els indicis recollits en contra seu i sol·licita que continuï sent enjudiciat juntament amb la resta d'aforats.
L'alt tribunal va obrir causa fa una mica més de set mesos amb l'informe favorable de la Fiscalia contra els dos expresidents i contra els consellers José Antonio Viera i Gaspar Zarrías, diputats al Congrés; i contra la també exmembre del Govern de la Junta Mar Moreno, que és senadora.
Durant aquest període l'instructor de la causa, Alberto Jorge Barreiro, va prendre declaració als cinc aforats i va cridar també altres imputats en la causa de Sevilla com l'exinterventor a la Junta Manuel Gómez Martínez i altres excàrrecs del Govern andalús que haurien participat en les reunions prèvies al Consell de Govern, els anomenats "consejillos".
Alhora, i abans d'elevar les seves conclusions al Parlament, el magistrat Jorge Barreiro ha anomenat al seu despatx als perits de la Intervenció de l'Estat (IGAE) que van elaborar un informe a petició de la jutge de Sevilla Mercedes Alaya que qüestiona l'ús de les anomenades "transferències de finançament" per dotar les ajudes sociolaborals investigades. Igualment han deposat els perits de part, dos catedràtics proposats per Griñán que sostenen precisament el contrari.
A l'hora d'admetre aquest cas, el Suprem es feia eco de l'exposició raonada d'Alaya per afirmar que dels indicis contra els aforats en "deriven de la seva posició d'alta i especial responsabilitat política" atès els càrrecs que desenvolupaven i de la seva intervenció en les decisions de "creació o manteniment del sistema que facilitava aquesta forma de procedir i fins i tot, respecte a algun d'ells, en l'execució d'actuacions concretes d'aplicació del referit sistema".
