MADRID, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha posposat la declaració de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i cinc exmembres de la Mesa de la cambra parlamentària al proper dijous, dia 9 de novembre, a petició dels advocats. No obstant això, els sis investigats es troben sota vigilància policial, tal com han sol·licitat els fiscals Consuelo Madrigal (exfiscal general de l'Estat) i Fidel Cadenas.
Els investigats en el Tribunal Suprem pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics estaven citats aquest dijous a les 9.30 hores per declarar davant el jutge Pablo Llarena per la querella presentada dilluns passat pel Ministeri Públic pels fets relacionats amb la declaració unilateral d'independència.
Els advocats de Forcadell, Lluís Maria Corominas, Anna Simó, Lluis Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet han demanat al magistrat de la Sala Segona penal del Tribunal Suprem, designat instructor d'aquesta causa, suspendre les declaracions previstes per a aquest dijous i divendres per indefensió, amb l'objectiu d'estudiar amb profunditat la querella.
També a l'espera que arribi la prova documental sol·licitada per la Fiscalia a la seva querella. Aquesta petició no ha estat acceptada pel jutge, la qual cosa significa, segons han precisat fonts jurídiques, que si el dia 9 de novembre els documents no han arribat al Suprem, l'interrogatori es realitzarà igualment.
Es tracta d'una còpia dels acords de la Mesa del Parlament que van permetre la tramitació i debat de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica i l'acta de les sessions de la cambra parlamentària els dies 6 i 7 de setembre i dels dies 26 i 27 d'octubre (quan es va aprovar la declaració d'independència); diverses resolucions del Tribunal Constitucional, i un full "històric penal" dels querellats.
GARANTIR LA SEVA DISPOSICIÓ JUDICIAL
Així mateix, els representants del Ministeri Públic han demanat al magistrat que acordi posar-los sota vigilància policial amb la finalitat de garantir la seva disposició judicial fins a dijous vinent, sol·licitud que finalment ha estat acceptada. Les mesures cautelars imposades consisteixen a facilitar un domicili i telèfons de contacte on estiguin localitzables.
Així ho han fet els sis investigats abans d'abandonar la seu de l'alt tribunal, passades les 11.30 hores, i sense fer declaracions als mitjans de comunicació i entre els aplaudiments de més de mig centenar de diputats catalans tant del Congrés dels Diputats com del Parlament, al costat de dirigents de Podem (Pablo Echenique) i Esquerra Unida (Alberto Garzón).
Dilluns passat, la Fiscalia General de l'Estat va presentar dues querelles, una a l'Audiència Nacional i una altra al Tribunal Suprem, contra un total de 20 persones per fets que engloben tot el procés sobiranista i que va concloure el passat 27 d'octubre amb la declaració unilateral d'independència (DUI).
La querella interposada al Suprem anava dirigida contra Forcadell i els cinc exmembres de la Mesa, tots ells aforats per ser membres de la Diputació Permanent del Parlament català, excepte Nuet. Quant a l'Audiència Nacional, la Fiscalia s'ha querellat contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont -també citat a declarar aquest dijous i que ha decidit no comparèixer, ja que es troba a Brussel·les (Bèlgica)--, el seu vicepresident Oriol Junqueras i altres 13 consellers.
"ABSOLUT MENYSPREU" A LA CONSTITUCIÓ
La Fiscalia atribueix a tots els querellats el delicte de rebel·lió en entendre que els "fonaments de l'Estat de Dret han estat dinamitats" amb els seus actes, "realitzats amb absolut menyspreu" a la Constitució i proclamant la independència d'una part d'Espanya, que és "pàtria comuna i indivisible de tots els Espanyols".
Afegeix a la seva querella que la violència que requereix el tipus penal de rebel·lió "no exigeix que s'esgrimeixin armes, ni combat ni violències greus contra les persones". "Es tracta d'un delicte de resultat tallat o de consumació anticipada en el qual és suficient que amb l'alçament s'hagi produït un perill objectiu per a la consumació de les finalitats rebels", afegeix per justificar l'atribució d'aquest delicte, el mateix pel qual van ser condemnats els responsables del 23-F.
També cita el delicte relacionat amb "provocació, la conspiració i la proposició per cometre el delicte de rebel·lió; el delicte de malversació de fons públics --per la important despesa que han generat els seus comportaments, "ontològicament aliens a la funció pública".
