Actualitzat 19/11/2015 18:08

El TS ordena indemnitzar amb 30.000 euros un manresà inclòs en una llista negra de treballadors conflictius

Fachada del Tribunal Supremo
EUROPA PRESS

Van vulnerar els seus drets en informar la subcontracta a Telefònica de les raons del seu acomiadament

MADRID, 19 nov. (EUROPA PRESS) -

La Sala Civil el Tribunal Suprem (TS) ha declarat la vulneració dels drets fonamentals d'un treballador d'una subcontracta de Telefònica que va ser inclòs en "una llista negra" de treballadors conflictius que va dificultar la recerca de feina i haurà de ser indemnitzat amb 30.000 euros.

El litigi té el seu origen al 2009, quan el treballador a Manresa (Barcelona) va ser acomiadat per part de la subcontracta en què prestava els seus serveis després de ser acusat de cobrar cent euros a un client per un servei que era gratuït; aquesta acusació no va poder ser demostrada i l'acomiadament va ser declarat improcedent en la jurisdicció social.

La resolució donada a conèixer aquest dijous, de la qual ha estat ponent el magistrat Rafael Sarazá, estima el recurs extraordinari per infracció processal presentat pel treballador contra una sentència de l'Audiència de Barcelona que va rebutjar la demanda que aquest havia presentat front a la subcontracta, que va comunicar a Telefònica les causes del seu acomiadament de manera que pogués vetar-lo per a futurs llocs de treball.

La sentència analitza, en concret, la qüestió de la càrrega de la prova en litigis sobre drets fonamentals referits a l'àmbit de l'accés a la feina.

En la seva argumentació acull la doctrina seguda pel Tribunal Constitucional sobre la càrrega de la prova en els acomiadaments antisindicals i altres supòsits de conducta que vulneren els drets fonamentals dels treballadors.

Aquesta doctrina estableix que quan s'al·legui una mesura que pot resultar lesiva als drets fonamentals "incumbeix a l'autor de la mesura provar que la seva actuació no és vulneradora del dret fonamental en qüestió".

QUI HA DE DEMOSTRAR

Perquè es produeixi aquest desplaçament de la càrrega de la prova, segons l'alt tribunal, no n'hi ha prou que el demandant titlli la mesura de lesiva als seus drets sinó que, a més, "ha d'acreditar l'existència d'indicis que generin una raonable sospita, aparença o presumpció a favor del seu al·legat".

En aplicació d'aquesta doctrina, la sentència del Tribunal Suprem conclou que pot considerar-se que el treballador havia aportat indicis suficients d'aquesta conducta lesiva als seus drets, com la cessió de dades personals susceptibles d'obstaculitzar el seu accés a la feina.

En aquest cas "el caràcter dubtós dels fets litigiosos no ha de perjudicar el demandant sinó a la demandada, que tenia disponibilitat i facilitat de la prova", argumenta l'alt tribunal.

El Suprem resol el litigi acceptant les al·legacions del treballador i conclou que la cessió per part de la subcontracta de les dades personals a una altra empresa, Telefònica en aquest cas, sobre les raons de l'acomiadament del treballador (que ha estat declarat improcedent per no poder demostrar-se els fets), van vulnerar els seus dret a la protecció de dades de caràcter personal i el seu dret a l'honor, ja que no eren veraces i afectaven la seva reputació.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés