MADRID, 20 maig (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha imposat una multa de 1.500 euros a Manos Limpias perquè considera que el sindicat va incórrer en abús processal amb la querella contra dos dels magistrats de l'Audiència Nacional que el mes de juliol passat van signar la sentència amb la qual es va absoldre els acusats del setge al Parlament català el 15 de juny del 2011.
Així s'assenyala en una sentència en la qual l'alt tribunal estima que el sindicat, que va exercir l'acusació popular en la causa contra els jutges, va incomplir les regles de la bona fe, segons disposa l'article 247.3 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
Amb independència d'aquesta valoració, el passat 17 de març el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència de l'Audiència Nacional que va absoldre els implicats a l'assalt al Parlament de Catalunya i va condemnar per delicte contra les institucions de l'Estat a 3 anys de presó vuit d'ells, han informat fonts de l'alt tribunal.
TRIVIALITZACIÓ DE L'ACUSACIÓ POPULAR
En la sentència donada a conèixer aquest dimecres s'assenyala que "quan es detecta una ostensible trivialització de la capacitat d'exercir accions penals i es canalitzen per aquesta via qüestions alienes absolutament a l'àmbit penal, més quan s'incideix (...) en el clima d'assossec que ha de presidir les resolucions judicials, no podem limitar-nos sense més a la repulsa de la querella".
Afegeix que "si a l'hora de dictar una sentència i de manifestar els seus criteris en la deliberació un magistrat sent sobre sí l'amenaça real d'una querella, estarem establint les bases d'uns jutges subliminalment condicionats, molt diferents dels que vol la Constitució i exigeix la nostra societat".
Per al Suprem la interposició d'una querella és una actuació legítima, però a l'empara d'això no pot donar-se via lliure a actuacions com les d'aquest cas, "una qualificació penal mancada de rigor amb imputacions gratuïtes a uns magistrats en relació a un assumpte" sobre el qual, en el moment de ser interposada la querella, encara havia de resoldre's un recurs.
El 7 de juliol de l'any passat els magistrats Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel havien absolt tots els acusats del setge al Parlament menys un, José María Vázquez Moreno, que va ser penat com a autor d'una falta de danys a la pena de quatre dies de localització permanent per fer una pintada a la jaqueta de la diputada del Parlament, Montserrat Tura.
Els fets es remunten al 15 de juny del 2011 quan una concentració convocada pel 15M davant del Parlament va derivar en situacions d'assetjament a més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi ha el president català Artur Mas, al qual se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat.
