Considera que es manté el risc de reiteració delictiva en el cas de l'exvicepresident encara que no aprecia risc de fugida
MADRID, 4 des. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acordat aquest dilluns mantenir la presó preventiva de l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, i dels líders de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en entendre que malgrat no haver-hi risc que s'escapin persisteix en ells el de reiteració delictiva, han informat fonts jurídiques.
Per als altres sis exconsellers, també investigats en el sumari sobre el procés independentista que va derivar en la declaració unilateral d'independència (DUI) el passat 27 d'octubre, el jutge ha acordat una fiança de 100.000 euros per a cadascun.
El magistrat havia citat les parts a les 9.00 hores d'aquest dilluns per comunicar-los la decisió que ha pres després que divendres passat els prengués declaració, si bé la seva decisió no s'ha conegut fins a més d'una hora després.
D'aquesta manera, el jutge Llarena no ha acceptat la petició de la Fiscalia i l'acusació popular exercida per Vox de mantenir a la presó la totalitat dels investigats.
Els exconsellers pels quals s'ha acordat fiança són Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Josep Rull i Jordi Turull, els quals, una vegada les dipositin i surtin en llibertat, hauran de comparèixer setmanalment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o en el jutjat o tribunal de la seva conveniència, tindran la prohibició d'abandonar el país i se'ls retirarà el passaport.
El magistrat els adverteix que l'incompliment de qualsevol de les obligacions imposades comportaria el seu immediat ingrés a la presó.
En relació amb el risc de fugida, Llarena el descarta perquè compten amb un profund arrelament personal, laboral i social, així com disposició per atendre les crides judicials que se'ls han cursat fins ara.
No obstant això, considera que la situació dels exconsellers i dels líders d'ANC i Òmnium és similar a la que va apreciar en el cas dels membres de la Mesa del Parlament, en tant que la seva aportació al delicte se situaria en principi en un plànol de principalitat equivalent al que oferia el comportament de la presidenta Carme Forcadell.
"LESIVITAT" DE LES SEVES APORTACIONS, "EXPLOSIÓ VIOLENTA"
No obstant això, respecte a la reiteració delictiva, el magistrat distingeix entre l'actuació dels membres de la Mesa del Parlament, l'aportació de la qual es va limitar a desatendre totes decisions judicials s'havien dictat, i l'actuació dels deu querellats, en els quals el jutge aprecia un judici raonable de risc de reiteració delictiva, per la "lesivitat" que pot acompanyar a la reiteració de les seves aportacions.
El jutge individualitza les actuacions dels querellats i, en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, entén que "les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta que, de reiterar-se, no deixa marge de correcció o de satisfacció a aquells que es vegin atrapats per ella".
En aquest sentit, recorda diverses actuacions violentes com el "setge" de desenes de milers de persones a una comissió judicial que registrava la Conselleria d'Economia a Barcelona.
"El risc de reiteració de les seves conductes --afegeix el magistrat-- imposa a aquest instructor un major grau de rigor i cautela, a l'hora de conjugar el dret a la llibertat dels investigats i el dret de la comunitat de poder desenvolupar la seva activitat quotidiana en un context despullat de qualsevol risc previsible de suportar comportaments que lesionin de manera irreparable, no només la seva convivència social o familiar, així com el lliure desenvolupament econòmic i laboral, sinó la pròpia integritat física", exposa l'acte.
En aquests quatre investigats, conclou Llarena, el risc de reiteració delictiva "reflecteix la probabilitat que puguin reproduir-se actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat".
EL JUTGE VOL CONSTATAR SI EL CANVI DE VOLUNTAT ÉS "VERITABLE I REAL"
El perill, segons el jutge, no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d'actuació i amb la determinació judicial d'avaluar la seva situació personal si les seves afirmacions resulten menrideres, "sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hi hagi efectivament desaparegut, o que gradualment es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real".
Els exconsellers es troben a la presó provisional des del passat 2 de novembre, dia en el qual van declarar davant la jutge instructora de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, com a investigats pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Els representants de les associacions catalanes estan empresonats des del 16 d'octubre, quan, també, van comparèixer davant la mateixa magistrada, però pel delicte de sedició, en relació als esdeveniments que van tenir lloc el 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat a Barcelona.
Una vegada que el magistrat del Tribunal Suprem va decidir acumular totes les causes obertes pel procés independentista --deixant només en l'Audiència Nacional les actuacions del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, investigats pels mateixos fets que Sànchez i Cuixart-- els querellats van sol·licitar declarar per convèncer el magistrat del suprem perquè modifiqués aquestes mesures cautelars i els deixés en llibertat, encara que les seves respectives manifestacions del passat divendres han estat valorades de forma diferent pel jutge.
