MADRID, 24 nov. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha acordat acumular en un únic procediment totes les causes que s'instrueixen sobre el procés sobiranista que va concloure amb la declaració unilateral d'independència de Catalunya el passat 27 d'octubre per la "connexió material inescindible de la naturalesa dels fets".
Així ho explica en una interlocutòria en la qual declara la seva competència per investigar l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, --pendent de si les autoritats belgues el lliura a les espanyoles-- i els seus tretze exconsellers --dels quals quatre estan a la mateixa situació que l'ex-president--, a l'ex-president d'Assamblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i al líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Aquestes 16 persones se sumen a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc ex-membres de la Mesa, que ja estan sent investigats en l'alt tribunal pels mateixos fets.
Llarena destaca que la competència d'investigar persones no aforades "només és procedent quan s'apreciï connexió material inescindible" amb els fets investigats a les persones aforades i que això pot apreciar-se en alguns casos "des d'un primer moment".
Aquesta decisió arriba després d'estudiar els informes que va sol·licitar a la Fiscalia, a la jutgessa instructora de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, i a les parts per conèixer els seus criteris sobre si el Tribunal Suprem havia de demanar les diligències obertes a l'Audiència Nacional i englobar totes les causes en una. Llarena justifica l'unificació en què un dels delictes investigats és de rebel·lió en el qual presumptament han incorregut una "pluralitat de partícips".
En aquest sentit, assumeix l'informe de Lamela que expressava que hi ha una "existència d'una complexa heterogènia organització unida pel propòsit d'aconseguir la secessió de la Comunitat Autònoma de Catalunya i la seva proclamació com a República Independent".
I que per aconseguir aquest propòsit, que va permetre la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la declaració d'independència --assenyala el jutge--, els integrants d'aquesta organització van elaborar una "premeditada estratègia perfectament coordinada" en la qual es van repartir papers entre "autoritats governamentals, parlamentàries i civils" i en la qual van participar les associacions independentistes.
INTERVENCIÓ COORDINADA
El magistrat destaca a l'interlocutòria que encara que és evident que la intervenció de cadascun dels investigats ha tingut una "substantividad material pròpia", la necessitat que s'enjudiciï conjuntament s'emmarca que no es pot fer un pronunciament si no s'analitzen "integralment les actuacions desenvolupades per aquells i el quadre d'intencions que els inspirava". En aquest sentit, diu que la intervenció "coordinada" dels membres del Govern català i la dels presidents d'ANC i Òmnium en els fets "és la que pot omplir de contingut l'injust contemplat en el delicte de rebel·lió".
El jutge Llarena afegeix que el fet que el proper 21 de desembre hi hagi eleccions a Catalunya, en les quals concorren algun dels investigats, no altera la decisió adoptada aquest divendres, malgrat que "puguin comportar un canvi de les persones" si alguna d'elles aconsegueixen o perden l'aforament després de l'adquisició o pèrdua de responsabilitats públiques. "L'extensió de la competència sobre els no aforats ve exigida per la naturalesa dels fets sotmesos a procés", recalca.
LA PARTICIPACIÓ DE TRAPERO ÉS "AFEGIDA"
D'altra banda, el Suprem acumula també els incidents que van tenir lloc a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre, que estava investigant l'Audiència Nacional, i investigarà Sànchez i Cuixart, a presó incondicional per un delicte de sedició. Pels mateixos fets estan investigats l'ex-cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana.
No obstant això, en relació a Trapero i a Laplana, el jutge del Suprem considera que han de seguir sent investigats a l'Audiència Nacional perquè les seves participacions, igual que la d'un conjunt de persones que han pogut col·laborar en l'elaboració de lleis qüestionades, són "afegides" i, per tant, "no justifiquen modificar les normes de competència ordinària pels quals resultin afectats".
Finalment, Llarena matisa que l'unificació del procediment té una "finalitat funcional" per facilitar la tramitació i a "resoldre els problemes derivats de la inescindibilitat de l'enjudiciament.
