Adverteix que aquestes actuacions "dinamiten" el clima d'assossec que ha de tenir un tribunal
MADRID, 17 febr. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) ha obert una investigació a Manos Limpias perquè considera que va poder incórrer en un suposat abús processal en querellar-se dos dels magistrats de l'Audiència Nacional que el mes de juliol passat van signar la sentència per la qual es va absoldre als acusats d'assetjar el Parlament el 15 de juny del 2011.
En la seva sentència, l'alt tribunal diu que no només no concorre base per admetre a tràmit la querella, sinó que hi pot haver hagut un abús processal per part de Manos Limpias, que va ser acusació popular en aquest procediment.
D'estimar-se que el sindicat hagués incomplert les regles de la bona fe processal podria ser sancionat amb multa d'entre 180 i 6.000 euros, segons disposa l'article 247.3 de la Llei d'Enjudiciament Civil. La resolució dóna Audiència a Manos Limpias "per si procedís imposar la sanció intraprocessal" prevista a la Llei.
La sentència donada a conèixer aquest dimarts, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral, assenyala que les imputacions sobre una presumpta prevaricació que Manos Limpias va fer als magistrats --no es van dirigir contra el tercer membre del tribunal, Fernando Grande-Marlaska, perquè havia emès vot particular--, són "extremadament greus i que no tenen base objectiva".
HI HA RECURSOS
La resolució incideix que no existia fonament per emetre una sospita tan greu contra els magistrats de l'Audiència Nacional i que "no és admissible que la part processal descontenta amb la sentència respongui, no amb la interposició d'un recurs, sinó amb la presentació d'una querella òrfena de fonament".
Per al Suprem, "si es generalitzés aquesta forma de reaccionar quedaria dinamitat el clima de seguretat i assossec que ha d'envoltar un Tribunal a decidir".
Afegeix que l'amenaça d'una querella "no és l'escenari propici" per a un enjudiciament en llibertat i constitueix "una temeritat amb efectes perversos" alimentar la sospita que s'està prevaricant cada vegada que es produeix una resolució discrepant amb la tesi d'una part.
El 7 de juliol de l'any passat magistrats Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel van absoldre tots els acusats del setge al Parlament menys un, José María Vázquez Moreno, que va ser condemnat com a autor d'una falta de danys a la pena de quatre dies de localització permanent per fer una pintada en la jaqueta de la diputada del Parlament, Montserrat Tura.
Els fets, que seran revisats precisament demà pel Tribunal Suprem en vista pública es remunten al 15 de juny del 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant del Parlament va derivar en situacions d'assetjament a més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi havia el president, Artur Mas, a qui se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat; al final va haver d'accedir a la cambra en helicòpter juntament amb altres diputats.
