Publicat 29/4/2019 20:04:11 +02:00CET

El TS estudia les conseqüències de l'elecció dels cinc presos per al Congrés i el Senat

MADRID, 29 abr. (EUROPA PRESS) -

La condició d'electes aconseguida per cinc dels presos preventius en la causa del procés independentista a Catalunya obliga el Tribunal Suprem a estudiar el que fonts jurídiques consultades per Europa Press denominen "conseqüncies extraprocessals d'actes judicials", que passen per donar-lis permís per prendre possessió dels seus crrecs i estudiar una possible suspensió dels mateixos.

Les decisions que s'adoptaran en les properes setmanes afecten els dirigents independentistes presos que es van presentar en les Eleccions Generals celebrades aquest diumenge i que han obtingut escó, quatre d'ells al Congrés dels Diputats --Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull per Junts per Catalunya i Oriol Junqueras per ERC-- i Raül Romeva al Senat.

El que sembla estar més clar és que, una vegada prengui coneixement formal del resultat dels comicis, el tribunal que jutja el procés independentista ha de comunicar a les cambres legislatives la seva especial situació processal, la qual cosa podria tenir com conseqüncia la seva suspensió en l'exercici del crrec en aplicació de l'article 384 bis de la llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim), que s'aplica a individus processats mentre es troben a la presó.

La decisió, no obstant aix, encara est pendent de ser estudiada i deliberada pel tribunal, i la falta de precedents no permet aventurar a priori cap decisió concreta.

La suspensió com a diputats i senador hauria de produir-se una vegada els nous parlamentaris prenguin possessió dels seus escons el proper dia 21, data de constitució del Congrés i del Senat, on hauran d'acudir presencialment i jurar o prometre el seu crrec després d'obtenir el necessari permís de la Sala que els est jutjant per rebellió i malversació de fons públics.

Abans d'aquest acte formal, no obstant aix, hauran de realitzar com a electes una primera votació, que servir per designar els membres de la Taula del Congrés.

El previsible és que al llarg dels propers dies les defenses dels cinc acusats sollicitin permís al tribunal perqu els seus defensats puguin abandonar la presó i poder acudir, almenys, a les sessions del 21 de maig per jurar o prometre el seu deure davant la Constitució --encara que sigui utilitzant la fórmula 'per imperatiu legal'-- i adquirir així formalment la seva condició de diputats.

Es tracta d'una petició que podria rebre el vistiplau per part del tribunal sense massa problemes, segons les fonts consultades, perqu la legislació electoral autoritza els presos preventius a formar part de candidatures electorals.

TRAMITACIÓ DE L'ACTA

En tot cas, els reglaments de les cambres legislatives estableixen una diferncia essencial a l'hora de marcar els requisits d'adquisició de la condició de diputat i senador. Al Senat s'exigeix, per acreditar la condició de parlamentari, l'entrega "personal" en la Secretaria General de la Cambra de la credencial expedida per la corresponent Junta Electoral Provincial (article 1 del Reglament), mentre que la norma que regula l'activitat de la cambra baixa no esmenta aquest requisit, per la qual cosa s'entén que no és preceptiu.

Segons estableix l'article 20 del Reglament del Congrés, el diputat proclamat electe ha de presentar la credencial, emplenar la seva declaració d'activitats, encara que no especifica que aquests trmits han de realitzar-se en persona i podran per tant gestionar-se per persones a les quals els presos designin.

Una altra cosa diferent és la constitució de les cambres, que tindr lloc el 21 de maig, un acte formal en el qual hauran d'estar presents de forma obligatria els cinc presos independentistes si volen adquirir la seva condició de diputat o senador.

Segons les fonts consultades, el tribunal encara ha de deliberar i concretar si aquesta comunicació és suficient o ha d'instar de manera expressa l'aplicació de l'abans esmentat article 384 bis de la mateixa norma, que assenyala que: "ferm una ordre de processament i decretada la presó provisional per delicte coms per la persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant funció o crrec públic quedar automticament susps en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".

Les defenses dels encausats han expressat de manera informal els seus dubtes sobre l'automtic de l'aplicació d'aquesta norma al cas de Junqueras, Snchez, Rull, Turull i Romeva, alguns dels quals ja van ser objecte d'una suspensió pel Parlament de la seva condició de diputats autonmics quan la causa estava sent instruda pel jutge Pablo Llarena, que va instar aquesta mesura al Parlament oferint la possibilitat del vot delegat.