Publicat 19/05/2021 17:24

El TS estudia ja els recursos per restriccions presentats per Canàries, Andalusia i C-LM

Diversos vehicles circulen per l'autopista que separa Euskadi de Cantbria, a 9 de maig de 2021, en El Faig, en la pedania d'Ontón, Castro Urdiales, Cantbria (Espanya). L'estat d'alarma que el Govern va decretar per segona vegada fa sis mesos va acabar
H.Bilbao - Europa Press

MADRID, 19 maig (EUROPA PRESS) -

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem estudia ja els cinc recursos presentats per tres comunitats autnomes contra la decisió dels seus respectius tribunals superiors de justícia (TSJ) de no ratificar les mesures enfront del covid decretats una vegada es va aixecar l'estat d'alarma el passat 9 de maig.

L'alt tribunal confia resoldre sobre aquest assumpte, que inaugura el nou recurs de cassació creat pel Govern per Reial decret, entre aquest dijous i el divendres, han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques.

El primer recurs presentat va ser el del Govern de Canries, al que es van sumar després tres referits al tancament perimetral del municipi de Montefrío (Granada): el primer presentat per la Junta d'Andalusia contra la decisió del TSJ amb seu en aquesta ciutat de no ratificar la mesura, una segona decisió contra un altre decret que va intentar imposar de nou el tancament i el recurs del fiscal, que demana retrotraer les actuacions al moment anterior a les decisions judicials, per no haver estat consultada. Aquest dimarts va arribar l'últim recurs, de la Junta de Castella-la Manxa.

L'últim a arribar s'ha presentat contra la decisió adoptada aquest cap de setmana pel Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa de no acceptar el decret autonmic que dictava mesures en Quintanar del Rei com el confinament perimetral, el toc de queda de 00.00 a 6.00 hores o el mxim de deu persones en grups per la seva alta incidncia de casos de coronavirus.

En aquest últim cas encara no es coneix el criteri de la Fiscalia, mentre que la postura del Ministeri Públic respecte dels altres dos territoris sí s'ha fet pública.

POSTURES OPOSADES A FISCALIA

La Fiscalia ha informat de forma oposada respecte dels dos primers supsits. Així, es mostra a favor de l'anullació de l'acte del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Andalusia, amb seu a Granada, que no va ratificar el tancament perimetral del municipi de Montefrío.

En aquest cas, considera que la mesura era necessria i idnia a l'objectiu sanitari perseguit per les autoritats. A més, demana a la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem que retrotraiga les actuacions al moment immediatament posterior a la presentació de les allegacions del Ministeri Fiscal en la instncia, que no van ser ateses per una Sala que va decidir en contra de les restriccions sense escoltar abans el criteri del Ministeri Públic.

En el cas de Canries, no obstant, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha informat a favor de la inadmissió de plnol del recurs presentat pel Govern autonmic, que es va presentar contra la decisió del seu Tribunal Superior de Justícia (TSJC) de no ratificar el tancament perimetral de les illes que es trobin en nivell 3 i 4 per poder fer front a la pandmia per covid.

Considera que el recurs canari manca d'inters casacional, per la qual cosa no cap que l'alt tribunal deliberi sobre la qüestió plantejada i s'alinea a més amb la decisió del TSJ canari en considerar el tancament de les illes una decisió que no ha estat correctament justificada pel Govern autonmic.

Amb tots aquests informes sobre la taula, el Suprem treballa ja en una resposta a cadascuna de les peticions que se li han realitzat, que les mateixes fonts assenyalen dependr molt del plantejament concret del recurs.

Des d'aquesta Sala també s'ha traslladat que estaran molt atents a la postura de la Fiscalia i als criteris jurídics que aquesta ha posat sobre la taula en les seves allegacions i que tenen a veure amb l'extensió pretesa en les restriccions.

Fonts jurídiques apunten que no és el mateix una població petita que una illa a l'hora de valorar l'aplicació a aquests supsits de la Llei de Mesures Especials en Matria de Salut Pública de 1986, en la qual s'han basat les comunitats per imposar les seves restriccions.

El 'quid' de la qüestió, no obstant aix, pot trobar-se en el criteri que finalment estableixi el Tribunal Suprem a l'hora de valorar si les mesures que afecten a drets fonamentals poden sostenir-se en normes que no tenen la categoria de llei orgnica, com és el cas.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés