MADRID, 17 febr. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) farà una vista pública aquest dimecres per estudiar els recursos que tant la Fiscalia com la Generalitat i el Parlament van presentar contra la sentència de l'Audiència Nacional (AN) que el juliol de l'any passat va absoldre els 'indignats' implicats en el setge al Parlament el 15 de juny del 2011.
Demanen que se'ls condemni per delictes contra les altes institucions de l'Estat, atemptat i associació il·lícita.
Els magistrats de l'Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska, Manuela Fernández de Prado i Ramón Sáez Valcárcel únicament van condemnar un dels acusats, José María Vázquez Moreno, com autor d'una falta de danys a la pena de quatre dies de localització permanent per pintar una creu a la jaqueta de la llavors diputada socialista Montserrat Tura.
Els fets es remunten al 15 de juny del 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant del Parlament va derivar en l'assetjament de més d'una desena de parlamentaris, entre els quals hi havia el president del Govern, Artur Mas, al qual se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsejat, de manera que va haver d'accedir en helicòpter a la Cambra al costat d'altres diputats.
La sentència recorreguda especificava que tots els acusats "van exercir el dret fonamental de manifestació, sense que se'ls pugui imputar cap acte que pogués significar un excés o abús".
La resolució de l'Audiència Nacional declarava a més que no existien proves que apuntin a la comissió dels delictes imputats i agregava que les conductes que s'atribueixen a la majoria d'ells van consistir a participar en la manifestació convocada en protesta per les retallades, mantenint-se al lloc que les forces de seguretat havien clausurat mitjançant el tancament de les portes d'accés al parc que envolta la seu del Parlament i trobant-se per aquesta raó amb algun dels parlamentaris.
Especificava alhora que la llibertat d'expressió i el dret de manifestació i de reunió "gaudeixen d'una posició preferent a l'ordre constitucional" i per aquesta raó, han de ser objecte d'una especial protecció".
Segons l'Audiència Nacional existeixen poques vies d'expressió d'accés a l'espai públic i per aquesta raó amplis sectors de la societat tenen "una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social".
L'acusació es va formular en un principi contra 20 acusats però un d'ells, Cristóbal Nicolás Araya Bruna, no va comparèixer a la vista oral. La resta són Javier Tadeo Orellana de Villalonga, Daniele Vinci, Rubén Molina Marín, Marta Pi Morera, Alejandra Calderón Becerra, Francisco José Cobos García, Alessia Borge, Antoni Dolz García, Jordi Raymond Parra, Javier Villanueva Mena, María Durán Gurnsey, Ignacio Antolino Ibáñez, Joan Peiró Tura, Ángela Bergillos Alguacil, Ciro Morales Rodríguez, Álvaro Cano Santana, Olga Álvarez Juan, Carlos Munter Domec i José María Vázquez Moreno.
A més dels atacs contra el vehicle de Mas, el Ministeri Públic acusava els manifestants d'increpar i acorralar mitjançant amenaces i insults el diputat invident de CiU Josep María Llop, i copejar "nombroses vegades amb els braços en pujada" l'independentista Alfons López Tena. També van patir la persecució els diputats Joan Boada, Gerard María Figueras, Ernest Maragall, Ana Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.
