MADRID 29 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha estimat, en part, el recurs de les entitats financeres Santander, CaixaBank i Bankia contra l'Estat, al qual reclamaven una indemnització per danys i perjudicis, i el condemna a abonar-los 1.350.729.000 euros, una quantitat que, havien pagat -amb un percentatge diferent-- per adquirir el dret de cobrament de la indemnització.
Aquestes entitats financeres van avanar en el moment oportú els diners de la indemnització a ESCAL-UGS per la cancellació de les operacions del magatzem subterrani de gas Castor, situat a 21 quilmetres de la costa de Vinars (Castelló).
Es tractava d'una explotació d'emmagatzematge subterrani de gas natural que formava part de la planificació obligatria que fixava la llei d'hidrocarburs del 1998, la finalitat de la qual era proveir el sistema gasista espanyol i que tenia una durada de 30 anys, més dos períodes prorrogables de deu anys cadascun.
L'Administració central reconeixia a Escal-UGS el dret en exclusiva per desenvolupar, construir i operar les esmentades installacions, que havia de tenir a punt en aproximadament 38 mesos, per després omplir el magatzem.
La primera fase va acabar el 2012 i el 5 de juliol d'aquest any es va posar en funcionament, de manera que s'habilitava la concessionria a injectar el gas matals, la qual cosa va generar el dret a la retribució pactada al títol concessional. Aquella injecció de gas es va escometre en tres fases, fins que en l'última, durant els mesos de juliol a setembre del 2013, es van comenar a detectar moviments sísmics que van generar a la zona una gran alarma social i que van motivar que el 26 de setembre d'aquell any se suspenguessin les operacions.
A causa de la paralització, un any més tard, el juliol del 2014 Escal va sollicitar el dret a exercir la renúncia anticipada de la concessió i que se li reconegués una compensació per les inversions que es van fixar en 1.350.729.000 euros.
SANTANDER PERCEBR MÉS DE 688 MILIONS
Ara, la sala contenciosa-administrativa del tribunal ha acordat accedir a la indemnització "del total del deute" reconegut a favor de les entitats Banc Santander, que percebr el 50,94 per cent (més de 688 milions); CaixaBank, el 34,05 per cent (gairebé 460 milions) i Bankia el 15 per cent (una mica més de 202 milions).
A més, d'aquestes quantitats les entitats percebran l'inters legal des que el van interposar el 2018 per reclamar danys i perjudicis que es van produir a causa de la declaració d'inconstitucionalitat d'alguns preceptes del Reial decret llei 13/2014 del 3 d'octubre, pel qual s'adopten mesures urgents sobre el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears.
Així mateix, anulla aquesta resolució perqu el Suprem considera que no s'ajusta a l'ordenament jurídic. Tot i que no condemna en costes l'Estat.
De la mateixa manera, la resolució impugna la desestimació pel silenci del Consell de Ministres en vista de la reclamació de danys i perjudicis que es van generar als tres bancs, perqu havia pagat a Enagas els 1.350.729.000 euros per l'adquisició d'un dret de cobrament que Escal-UGS tenia constituda.
Aquest dret de cobrament a favor del sistema gasista tenia un termini de 30 anys per la indemnització que, per aquest mateix import, va esva haver de pagar per compte de l'Estat a la concessionria del dipsit de gas subterrani Castor, una cop l'executiu va acordar hibernar les installacions davant l'episodi sísimic que va arribar a superar la magnitud 6 de l'escala Ricther.
La sentncia, a la qual ha tingut accés Europa Press, explica que la pretensió de la indemnització es basava en la responsabilitat de l'Estat legislador, perqu el dret de cobrament del sistema gasista del qual eren titulars les entitats bancries s'havia constitut pel Reial decret llei 13/2014 del 3 d'octubre.
Per aquella norma es va declarar parcialment inconstitucional per una sentncia del Tribunal Constitucional el desembre del 2017. D'aquesta manera, la declaració d'inconstitucionalitat declara la nullitat del dret de cobrament del qual eren titulars els bancs recurrents.
Pel Suprem és "indubtable" que quan es va declarar la inconstitucionalitat d'aquestes mesures els legítims titulars del dret de cobrament eren els tres bancs recurrents i, per tant, han de ser considerats els perjudicats en aquesta exigncia de responsabilitat.
Finalment, afegeix que la llei els fa directament creditors del pagador, sense cap activitat administrativa o privada i que el pacte del Reial decret llei "no va ser a tres bandes, sinó a quatre", perqu, segons afegeix, no cal ignorar que en realitat hi estaven inclosos els bancs, que feien el pagament de les installacions que passaven a titularitat pública i en un termini més que peremptori.
