Publicat 29/10/2020 18:40CET

El TS dona la raó a Santander, CaixaBank i Bankia pel cas Castor i obliga l'Estat a abonar-los 1.350 milions

Plataforma del projecte Castor
COMPROMÍS - Archivo

MADRID, 29 oct. (EUROPA PRESS) -

El Tribunal Suprem ha estimat, en part, el recurs de les entitats financeres Santander, CaixaBank i Bankia contra l'Estat, al qual reclamaven una indemnització per danys i perjudicis, i el condemna a abonar-los 1.350.729.000 euros, una quantitat que, havien pagat -amb un percentatge diferent-- per adquirir el dret de cobrament de la indemnització.

Aquestes entitats financeres van avançar en el moment oportú els diners de la indemnització a ESCAL-UGS per la cancel·lació de les operacions del magatzem subterrani de gas Castor, situat a 21 quilòmetres de la costa de Vinaròs (Castelló).

Es tractava d'una explotació d'emmagatzematge subterrani de gas natural que formava part de la planificació obligatòria que fixava la llei d'hidrocarburs del 1998, la finalitat de la qual era proveir el sistema gasista espanyol i que tenia una durada de 30 anys, més dos períodes prorrogables de deu anys cadascun.

L'Administració central reconeixia a Escal-UGS el dret en exclusiva per desenvolupar, construir i operar les esmentades instal·lacions, que havia de tenir a punt en aproximadament 38 mesos, per després omplir el magatzem.

La primera fase va acabar el 2012 i el 5 de juliol d'aquest any es va posar en funcionament, de manera que s'habilitava la concessionària a injectar el gas matalàs, la qual cosa va generar el dret a la retribució pactada al títol concessional. Aquella injecció de gas es va escometre en tres fases, fins que en l'última, durant els mesos de juliol a setembre del 2013, es van començar a detectar moviments sísmics que van generar a la zona una gran alarma social i que van motivar que el 26 de setembre d'aquell any se suspenguessin les operacions.

A causa de la paralització, un any més tard, el juliol del 2014 Escal va sol·licitar el dret a exercir la renúncia anticipada de la concessió i que se li reconegués una compensació per les inversions que es van fixar en 1.350.729.000 euros.

SANTANDER PERCEBRÀ MÉS DE 688 MILIONS

Ara, la sala contenciosa-administrativa del tribunal ha acordat accedir a la indemnització "del total del deute" reconegut a favor de les entitats Banc Santander, que percebrà el 50,94 per cent (més de 688 milions); CaixaBank, el 34,05 per cent (gairebé 460 milions) i Bankia el 15 per cent (una mica més de 202 milions).

A més, d'aquestes quantitats les entitats percebran l'interès legal des que el van interposar el 2018 per reclamar danys i perjudicis que es van produir a causa de la declaració d'inconstitucionalitat d'alguns preceptes del Reial decret llei 13/2014 del 3 d'octubre, pel qual s'adopten mesures urgents sobre el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears.

Així mateix, anul·la aquesta resolució perquè el Suprem considera que no s'ajusta a l'ordenament jurídic. Tot i que no condemna en costes l'Estat.

De la mateixa manera, la resolució impugna la desestimació pel silenci del Consell de Ministres en vista de la reclamació de danys i perjudicis que es van generar als tres bancs, perquè havia pagat a Enagas els 1.350.729.000 euros per l'adquisició d'un dret de cobrament que Escal-UGS tenia constituïda.

Aquest dret de cobrament a favor del sistema gasista tenia un termini de 30 anys per la indemnització que, per aquest mateix import, va esva haver de pagar per compte de l'Estat a la concessionària del dipòsit de gas subterrani Castor, una cop l'executiu va acordar hibernar les instal·lacions davant l'episodi sísimic que va arribar a superar la magnitud 6 de l'escala Ricther.

La sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, explica que la pretensió de la indemnització es basava en la responsabilitat de l'Estat legislador, perquè el dret de cobrament del sistema gasista del qual eren titulars les entitats bancàries s'havia constituït pel Reial decret llei 13/2014 del 3 d'octubre.

Però aquella norma es va declarar parcialment inconstitucional per una sentència del Tribunal Constitucional el desembre del 2017. D'aquesta manera, la declaració d'inconstitucionalitat declara la nul·litat del dret de cobrament del qual eren titulars els bancs recurrents.

Pel Suprem és "indubtable" que quan es va declarar la inconstitucionalitat d'aquestes mesures els legítims titulars del dret de cobrament eren els tres bancs recurrents i, per tant, han de ser considerats els perjudicats en aquesta exigència de responsabilitat.

Finalment, afegeix que la llei els fa directament creditors del pagador, sense cap activitat administrativa o privada i que el pacte del Reial decret llei "no va ser a tres bandes, sinó a quatre", perquè, segons afegeix, no cal ignorar que en realitat hi estaven inclosos els bancs, que feien el pagament de les instal·lacions que passaven a titularitat pública i en un termini més que peremptori.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés