MADRID 23 nov. (EUROPA PRESS) -
El ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem ha dictaminat que la convivència estable amb una nova parella anul·la el dret a l'ús de l'habitatge familiar després del divorci, una sentència que en confirma una altra de l'Audiència Provincial de Valladolid i desestima el recurs de cassació interposat pel Ministeri Fiscal.
El Fiscal considerava que la decisió de l'Audiència de Valladolid és contrària a l'article 96 del Codi Civil, que estableix que quan nio hi ha l'acord dels cònjuges aprovat pel Jutge, l'ús de l'habitatge familiar i dels objectes d'ús ordinari corresponen als fills i al cònjuge que en té la custòdia.
D'aquesta manera, l'Alt Tribunal resol en aquesta sentència l'efecte que produeix la convivència del progenitor custodiat amb una nova parella respecte del dret d'ús de l'habitatge familiar atribuït en la sentència de divorci.
La sentència de l'Audiència Provincial va acordar l'anul·lació del dret d'ús en el moment que es procedís la liquidació de la societat de guanys, per considerar que l'entrada d'una tercera persona a l'habitatge li feia perdre la seva antiga naturalesa d'habitatge familiar, perquè ara l'ús és d'una família diferent.
La sala del Suprem ratifica els arguments i el pronunciament de la sentència recorreguda i desestima el recurs de cassació. "La introducció d'una tercera persona a l'habitatge manifesta la relació estable de parella amb la progenitora que es va beneficiar de l'ús per haver-se-li assignat la custòdia dels fills, aspecte que s'examina i que canvia l'estatus del domicili familiar", assenyala.
El tribunal aclareix que no es qüestiona la llibertat d'establir noves relacions sinó que aquesta llibertat s'utilitzi en perjudici d'algú altre, en aquest cas del progenitor no-custodiat.
Per al Suprem, una nova relació de parella, després de la ruptura del matrimoni, té "una evident influència" en la pensió compensatòria, en el dret a quedar-se a la casa familiar i fins i tot en l'interès dels fills, des del moment en què s'introdueixen elements de valoració diferents dels quals es van tenir en compte inicialment i que, s'hauran de tenir en compte, sense perdre de vista aquest interès dels fills.
Aquest interès dels fills és, segons explica, la suma de diferents factors relacionats amb les circumstàncies personals dels progenitors i les necessitats afectives dels fills després de la ruptura, de què és "corol·lari lògic i natural" la custòdia compartida, però també "altres circumstàncies personals, familiars, materials, socials i culturals que han de ser objecte de valoració per evitar que sigui possible un factor de risc per a l'estabilitat del nen".
Entén el Tribunal que això s'aconsegueix no només amb el fet de mantenir-los en el mateix ambient que proporciona l'habitatge familiar, sinó també amb una resposta adequada dels seus pares als problemes econòmics que resulten de la separació o del divorci, per fer front tant a les despeses que comporta una doble ubicació dels progenitors, com als aliments presents i futurs.
I afegeix que la remissió a l'interès del menor per valorar aquesta nova situació exigeix tenir en compte els canvis introduïts en la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, que fixa que no es restringeixin o limitin més drets que els que s'empara i que es valorin els drets fonamentals d'altres persones que puguin veure's afectats, prevalent el del menor en primer lloc.
En definitiva, entén que la sentència recorreguda no vulnera l'interès del menor ni contradiu la jurisprudència del Suprem perquè el dret d'ús de l'habitatge familiar existeix i deixa d'existir en
funció de les circumstàncies que concorren en el cas. "Es confereix i es manté mentre que es conservi aquest caràcter familiar", apunta.
En el present cas, es considera que aquest caràcter ha desaparegut, no perquè la mare i els fills hi han deixat de viure, sinó per l'entrada d'un tercer, per la qual cosa deixa de servir a les finalitats del matrimoni. "La introducció d'una tercera persona fa perdre a l'habitatge la seva antiga naturalesa per servir a una família diferent, com dicta la sentència recorreguda", afegeix.
Segons el parer del Suprem, la mesura no priva els menors del dret a un habitatge, ni canvia la custòdia, que es manté a favor de la mare. "Més enllà que se'ls proporcioni un habitatge que cobreixi les necessitats d'allotjament en condicions de dignitat i decència, no és possible deixar-los fer servir un immoble que no té el caràcter de domicili familiar, perquè ho va deixar de ser en el moment de la ruptura matrimonial, més enllà del temps necessari per liquidar la societat legal de guanys existent entre tots dos progenitors", afegeix.
Finalment, apunta que l'interès dels fills no pot desvincular-se absolutament del dels seus pares, quan és possible conciliar-se. "La mateixa decisió adoptada en el seu moment pels progenitors per posar fi al matrimoni, l'han de tenir ara per actuar en benefici i interès dels seus fills respecte a l'habitatge, una vegada s'ha anul·lat la mesura inicial d'ús, i en el cas que es vegi afavorida pel caràcter de guanys de l'immoble i per la possibilitat real de poder seguir ocupant-se si la mare n'adquireix la meitat o té lloc la seva venda i adquireix un altre habitatge", conclou.
