Reitera que la via del contracte d'interinitat per substitució no és vlida en aquests casos
MADRID, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
La Sala social del Tribunal Suprem ha declarat improcedent l'acomiadament d'una treballadora que en vuit anys va signar 242 contractes d'interinitat per substitució com a personal de neteja a l'Hospital Clínic de Barcelona, per cobrir vacances, descansos i permisos d'altres treballadors de l'empresa.
El tribunal ha condemnat l'empresa al fet que opti entre la readmissió, amb abonament dels salaris de tramitació, i el pagament d'una indemnització d'11.088 euros en considerar que en aquest cas ni era vlida la causa consignada en el contracte, ni concorren les circumstncies que haurien perms validar una modalitat contractual diferent.
En una sentncia coneguda aquest dijous, el Suprem estima el recurs de cassació interposat per la treballadora contra la sentncia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va sostenir que és ajustada al dret la utilització del contracte d'interinitat per cobrir suposats de vacances, descansos o permisos.
La sentncia d'instncia, dictada pel Jutjat social 11 de Barcelona, també va desestimar la demanda de la treballadora i va concloure que, malgrat el gran nombre de contractes, tots estaven justificats degudament, per la qual cosa no hi havia frau de llei en la contractació.
La treballadora va signar contractes d'interinitat per substitució com a personal de neteja de l'Hospital Clínic de Barcelona des de desembre del 2007 fins a gener del 2011, quan va comenar a cobrar l'atur.
Al mar d'aquest mateix any va tornar a treballar per la mateixa empresa amb la mateixa modalitat contractual. En total va signar 242 contractes, sempre amb la mateixa categoria de personal de neteja, en els quals s'indicava el nom de la persona a la qual substitua i la causa: assumptes propis, dies de conveni, recuperació horria, incapacitat temporal vacances, festa optativa de conveni, absncia, permís sindical, malaltia familiar o noces familiars. El 8 de maig del 2015, l'empresa li va notificar l'extinció del contracte.
D'acord amb la jurisprudncia, la Sala rebutja que la cobertura de les vacances pugui fer-se per la via del contracte d'interinitat per substitució.
Aquest contracte --explica el tribunal-- es defineix com el contracte de durada determinada que té per objecte substituir un treballador amb dret a reserva de lloc de treball, i dependr de la durada de la reincorporació del substitut per finalitzar el període d'exercici dels drets.
La Sala afirma que aquesta definició "no permet la inclusió d'altres circumstncies en les quals no existeixi obligació de prestar serveis que difereixin d'aquelles en les quals es produeix el denominat dret de reserva del lloc de treball".
LES VACANCES, INTERRUPCIÓ ORDINRIA DEL SERVEI
Afegeix que "l'absncia per vacances no és una situació de suspensió del contracte de feina amb dret a reserva de plaa, sinó una mera interrupció ordinria de la prestació de serveis que no genera vacant reservada prpiament aquesta".
La Sala considera que, "si bé un desequilibri genric del volum de plantilla en circumstncies com les que concorren en l'administració pública que precisa del seguiment de procediments reglats de creació de places, podria justificar extraordinriament la contractació temporal, que "només seria possible d'acreditar-se la concurrncia dels elements que defineixen al contracte regulat a l'article 15.1 b) de l'Estatut dels Treballadors, aix és, si concorren circumstncies no previsibles".
Afegeix que l'empresa és "plenament coneixedora que la plantilla amb la qual compta gaudeix de vacances i descansos amb la regularitat prpia de les situacions i, per tant, la resposta al volum d'activitat habitual ha de contemplar les hores d'efectiva prestació".
La sentncia, amb ponncia de la magistrada M. Lourdes Arastey, explica que el fet que "els treballadors de la plantilla exercitin els seus drets al descans i a les vacances és una circumstncia previsible i, per tant, no és, doncs, ajustada al dret la cobertura temporal de les seves funcions mitjanant la via d'interinitat per substitució.
Aquestes absncies a la feina es produeixen dins del desenvolupament normal del contracte de feina i formen part de la previsió organitzativa que correspon dur a terme a l'ocupador, que s'allunya de l'excepcionalitat que el contracte eventual soluciona".
La Sala afegeix que no pot oblidar-se que en el nostre ordenament jurídic "el contracte indefinit constitueix la regla general de la qual s'aparten els supsits taxats i específicament dissenyats pel legislador, caracteritzats tots ells per la nota de causalitat".
En aquest punt, segons la sentncia, "el contracte d'interinitat obeeix a la circumstncia extraordinria en la qual pugui incórrer la plantilla de l'empresa en no concórrer una causa de suspensió del contracte. Res extraordinari resulta el gaudi dels períodes de descans i vacances, als quals tenen dret tots els treballadors de l'empresa".
