El TS declara improcedent l'acomiadament d'una dona de fer feines que en 8 anys va signar 242 contractes

Publicat 28/11/2019 15:52:16CET
Neteja.
PIXABAY

Reitera que la via del contracte d'interinitat per substitució no és vàlida en aquests casos

MADRID, 28 nov. (EUROPA PRESS) -

La Sala social del Tribunal Suprem ha declarat improcedent l'acomiadament d'una treballadora que en vuit anys va signar 242 contractes d'interinitat per substitució com a personal de neteja a l'Hospital Clínic de Barcelona, per cobrir vacances, descansos i permisos d'altres treballadors de l'empresa.

El tribunal ha condemnat l'empresa al fet que opti entre la readmissió, amb abonament dels salaris de tramitació, i el pagament d'una indemnització d'11.088 euros en considerar que en aquest cas ni era vàlida la causa consignada en el contracte, ni concorren les circumstàncies que haurien permès validar una modalitat contractual diferent.

En una sentència coneguda aquest dijous, el Suprem estima el recurs de cassació interposat per la treballadora contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va sostenir que és ajustada al dret la utilització del contracte d'interinitat per cobrir suposats de vacances, descansos o permisos.

La sentència d'instància, dictada pel Jutjat social 11 de Barcelona, també va desestimar la demanda de la treballadora i va concloure que, malgrat el gran nombre de contractes, tots estaven justificats degudament, per la qual cosa no hi havia frau de llei en la contractació.

La treballadora va signar contractes d'interinitat per substitució com a personal de neteja de l'Hospital Clínic de Barcelona des de desembre del 2007 fins a gener del 2011, quan va començar a cobrar l'atur.

Al març d'aquest mateix any va tornar a treballar per la mateixa empresa amb la mateixa modalitat contractual. En total va signar 242 contractes, sempre amb la mateixa categoria de personal de neteja, en els quals s'indicava el nom de la persona a la qual substituïa i la causa: assumptes propis, dies de conveni, recuperació horària, incapacitat temporal vacances, festa optativa de conveni, absència, permís sindical, malaltia familiar o noces familiars. El 8 de maig del 2015, l'empresa li va notificar l'extinció del contracte.

D'acord amb la jurisprudència, la Sala rebutja que la cobertura de les vacances pugui fer-se per la via del contracte d'interinitat per substitució.

Aquest contracte --explica el tribunal-- es defineix com el contracte de durada determinada que té per objecte substituir un treballador amb dret a reserva de lloc de treball, i dependrà de la durada de la reincorporació del substituït per finalitzar el període d'exercici dels drets.

La Sala afirma que aquesta definició "no permet la inclusió d'altres circumstàncies en les quals no existeixi obligació de prestar serveis que difereixin d'aquelles en les quals es produeix el denominat dret de reserva del lloc de treball".

LES VACANCES, INTERRUPCIÓ ORDINÀRIA DEL SERVEI

Afegeix que "l'absència per vacances no és una situació de suspensió del contracte de feina amb dret a reserva de plaça, sinó una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament aquesta".

La Sala considera que, "si bé un desequilibri genèric del volum de plantilla en circumstàncies com les que concorren en l'administració pública que precisa del seguiment de procediments reglats de creació de places, podria justificar extraordinàriament la contractació temporal, que "només seria possible d'acreditar-se la concurrència dels elements que defineixen al contracte regulat a l'article 15.1 b) de l'Estatut dels Treballadors, això és, si concorren circumstàncies no previsibles".

Afegeix que l'empresa és "plenament coneixedora que la plantilla amb la qual compta gaudeix de vacances i descansos amb la regularitat pròpia de les situacions i, per tant, la resposta al volum d'activitat habitual ha de contemplar les hores d'efectiva prestació".

La sentència, amb ponència de la magistrada M. Lourdes Arastey, explica que el fet que "els treballadors de la plantilla exercitin els seus drets al descans i a les vacances és una circumstància previsible i, per tant, no és, doncs, ajustada al dret la cobertura temporal de les seves funcions mitjançant la via d'interinitat per substitució.

Aquestes absències a la feina es produeixen dins del desenvolupament normal del contracte de feina i formen part de la previsió organitzativa que correspon dur a terme a l'ocupador, que s'allunya de l'excepcionalitat que el contracte eventual soluciona".

La Sala afegeix que no pot oblidar-se que en el nostre ordenament jurídic "el contracte indefinit constitueix la regla general de la qual s'aparten els supòsits taxats i específicament dissenyats pel legislador, caracteritzats tots ells per la nota de causalitat".

En aquest punt, segons la sentència, "el contracte d'interinitat obeeix a la circumstància extraordinària en la qual pugui incórrer la plantilla de l'empresa en no concórrer una causa de suspensió del contracte. Res extraordinari resulta el gaudi dels períodes de descans i vacances, als quals tenen dret tots els treballadors de l'empresa".

Contador