Qualifica d'"incoherents i contradictoris" els arguments del seu recurs
GIRONA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 127 anys de presó imposades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al zelador d'Olot (Girona) Joan Vila Dilmé per l'assassinat el 2010 d'11 ancians del geriàtric on treballava.
La sala II confirma les sentències dictades per un tribunal del jurat del TSJC i de l'Audiència de Girona, segons l'escrit del TS recollit per Europa Press.
El magistrat Alberto Jorge Barreiro rebutja el recurs del zelador que argumentava que no hi havia proves suficients per acreditar que la mort de vuit dels onze ancians es degués a les elevades dosis de les substàncies tòxiques --psicofàrmacs, insulina i àcid càustic-- que, davant de la policia, el jutge instructor i el judici oral, ha confessat haver subministrat.
El magistrat destaca que el seu advocat va arribar a reconèixer, en el judici inicial, l'autoria dels onze assassinats, però va demanar l'eximent completa de trastorn psíquic.
Després de la condemna, ja només va admetre tres assassinats i el seu recurs es va basar en la vulneració de la presumpció d'innocència pels altres vuit, en entendre que no n'hi ha prou la seva confessió per provar el delicte.
Segons la sentència, Vila incorre en contradicció i incoherència, ja que confessa haver subministrat els productes tòxics als ancians i després sosté que van poder haver mort per causes alienes a la seva conducta, ja que, segons l'opinió del zelador, les autòpsies no van ser concloents.
Per al magistrat, el zelador "s'endinsa en una línia argumental notablement irreal i inversemblant, a l'apuntar cap a la possibilitat que, al marge de la seva conducta homicida, concorregués la d'una altra persona que, sense estar d'acord amb ell i per propi compte, perpetrés també aquesta classe d'actes homicides respecte altres ancians diferents als tres que ell admet haver assassinat".
L'escrit del TS matisa que, quan existeix cos del delicte --com és el cas--, la confessió per si mateixa pot ser prova suficient de l'autoria.
A més considera que, de no haver confessat, hi ha hagut dades complementàries suficients --testimonis i autòpsies, que se citen en la sentència-- que van corroborar la seva confessió dels crims.
La sentència confirmada condemna a més Vila al pagament d'indemnitzacions per un total de 369.000 euros als familiars de les víctimes, i estableix en 40 anys de presó el límit de compliment efectiu.
