La sala d'apel·lacions dona suport als arguments de Llarena contraris a concedir permisos després del 21-D
MADRID, 15 març (EUROPA PRESS) -
La Sala penal del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació presentats pel vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'actual candidat a president Jordi Sánchez contra les actuacions del jutge instructor Pablo Llarena que van rebutjar excarcerar-los a la fi de gener perquè poguessin assistir als plens de constitució del Parlament resultant de les eleccions.
Es confirma així, per mantenir-se el risc de reiteració delictiva, la seva incapacitat per assistir a aquestes sessions, assenyalant que la Mesa de Cambra podria arbitrar mecanismes perquè deleguessin el seu vot.
En un acte dictat aquest dijous per la Sala encarregada de resoldre les apel·lacions contra les decisions de l'instructor, el tribunal considera encertades les decisions del jutge Llarena i la seva apreciació que persisteix en els recurrents riscos de reiteració delictiva.
Subratlla que tots dos són considerats, indiciàriament, "com a presumptes coautors, d'entre altres, d'un delicte de rebel·lió contra l'Estat amb la finalitat de fracturar la sobirania nacional mitjançant la independència d'una part del territori, objectiu en el qual tots dos investigats han tingut un rellevant protagonisme i fins i tot un lideratge carismàtic".
CONTINUA EL RISC DE REITERACIÓ DELICTIVA
"Factors --afegeix la resolució--, que tal com adverteix el magistrat instructor, contribueixen a incrementar el risc de reiteració delictiva i a desencadenar possibles mobilitzacions públiques que afectarien la convivència ciutadana i alterarien la pau social".
L'acte, del qual ha estat ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro, comparteix amb el recurs de Junqueras la rellevància que atorga al dret de participació política, però recorda a l'ex-vicepresident de la Generalitat que també ha de tenir molt en consideració "que tots aquests drets fonamentals i principis que ara encastella i enalteix com a bàsics en el nostre sistema jurídic constitucional, són els que, indiciàriament, i a tenor de les imputacions de fets punibles que li fa el magistrat instructor, va injuriar, va arraconar i va contravenir l'investigat quan, en l'exercici de les seves funcions com a diputat electe, els va instrumentalitzar per realitzar els presumptes greus delictes que ara se li imputen".
Agrega el tribunal que "la veritat és que les conductes delictives que se li atribueixen van ser indiciàriament executades mitjançant reiterades vulneracions del legítim exercici del dret de participació política, de manera que tota la solidesa d'aquests drets i la inqüestionable transcendència que aconsegueixen per sostenir i apuntalar un Estat de Dret van ser utilitzats, a tenor de les imputacions que figuren en la causa, per vulnerar greument la pròpia Constitució i les lleis que la desenvolupen, i per desobeir de forma reiterada i ostentació pública les resolucions del tribunal que és considerat jurídicament com el suprem intèrpret de les normes constitucionals".
Els magistrats indiquen que, sent així, no ha d'estranyar que l'instructor centri la mesura cautelar de presó provisional en l'objectiu d'evitar el risc de reiteració delictiva, tenint en compte que els presumptes delictes no van ser comesos en unes poques dates o en una aïllada acció que pogués dir-se fruit d'un malentès o una mala interpretació dels límits de l'exercici de la funció parlamentària, sinó que, sempre indiciàriament, van ser dilatats en el temps, degudament planificats i orientats al que l'instructor denomina 'ruptura estructural' de l'Estat de Dret i de la convivència social.
CLIMA DE "DESASSOSSEC EN LA CIUTADANIA"
L'esmentat pla, prossegueix l'acte, va generar un clima de desassossec en la ciutadania, "que va assistir estupefacta al que considerava un incompliment permanent, reiterat i públic de les normes més elementals de l'ordenament jurídic i de les decisions dels tribunals amb majors competències per fer complir la seva observança".
La Sala ressalta que "no pot qualificar-se de desproporcionada o desmesurada la decisió de l'instructor de no permetre la tornada del recurrent (es refereix al recurs d'Oriol Junqueras) a l'escenari on es van perpetrar els fets presumptament delictius, perquè pugui operar amb els mateixos instruments jurídics que en el seu moment, indiciàriament, va utilitzar per combatre l'Estat de Dret i vulnerar la norma constitucional que legitimava el seu nomenament com a diputat electe del Parlament de Catalunya".
Per això, l'acte destaca que "uns permisos penitenciaris com els que se sol·liciten posarien en risc la vigència de l'ordenament jurídic en el context social i polític en el qual va actuar l'investigat, i alterarien molt probablement la convivència ciutadana amb possibles mobilitzacions orientades a una fragmentació social i a un encrespamiento de la ciutadania".
Explica a més que els articles 47 i 48 de la Llei Penitenciària que tots dos recurrents invoquen per aconseguir permisos penitenciaris per acudir al Parlament no està previst per a aquest tipus de supòsits, sinó que s'aplica a situacions extraordinàries de la vida privada i familiar dels presos.
FUTURES RESOLUCIONS
La Sala haurà d'estudiar en breu nous recursos similars de Sánchez i de l'exconseller de l'Interior de Catalunya també investigat i a la presó preventiva per aquesta causa Joaquim Forn, per a l'estudi de la qual s'han convocat dues vistes públiques dimarts que ve 20 de març.
Sobre la cita del proper dimarts l'alt tribunal ha precisat que es tracta de revisar un acte en el qual es va rebutjar la sortida de presó abans que aquest fos designat candidat a la Presidència de la Generalitat.
No s'estudiarà per tant en aquesta ocasió l'última decisió de Llarena, del passat divendres, que va denegar la llibertat i el permís de sortida de presó del candidat de Junts per Catalunya (JxCat) per acudir al ple d'investidura del passat 12 de març, que no va arribar a celebrar-se.
Aquest recurs queda pendent, ja que el jutge Llarena va donar termini a les parts per presentar al·legacions i aquest tràmit encara no s'ha substanciat.
