Publicat 17/6/2019 18:07:21CET

El TS confirma la devolució a Catalunya de documents de la Guerra Civil pendents de la Comissió Estat-Generalitat

La titularitat continuarà sent de l'Arxiu de Salamanca

MADRID, 17 juny (EUROPA PRESS) -

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional, del 2 de juny de 2016, que va acordar la transferència a la Generalitat de Catalunya de determinats documents custodiats en l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola per a la seva restitució als seus legítims titulars, persones físiques o jurídiques.

Es tracta dels documents encara no lliurats dels quals ja estaven identificats per la Comissió Mixta Govern-Generalitat, creada per la Llei del 2005 de restitució a Catalunya de documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil, ha informat l'alt tribunal.

El motiu que l'Estat no accedís a l'entrega d'aquesta remesa de documents, que li van ser requerits l'1 d'octubre del 2014, era que es tractava de documents sobre persones jurídiques suprimides o desaparegudes (com a Socorro Rojo Internacional, la Unión Patriótica o Solidaritat Antifeixista) en les quals no existeix possibilitat que els propietaris originaris o els seus successors els recuperin.

IDENTIFICACIÓ DELS PROPIETARIS

No obstant això, l'Audiència Nacional, i ara el Suprem, dona la raó a la Generalitat perquè la llei estableix que els documents identificats per la Comissió Mixta li siguin transferits per a la seva restitució als propietaris.

A més, el Suprem recalca que la Generalitat no adquireix amb això la titularitat d'aquests béns, "que, evidentment, i convé ressaltar-ho, si resultés impossible la seva restitució als legítims titulars en la manera i temps que prevé a l'article 5 de la Llei 21/2005 i el Decret 183/2008, continuarant integrant l'Arxiu General de la Guerra Civil, amb la seva imperativa devolució o reintegrament al mateix".

"No és exacte, en conseqüència --indiquen els jutges--, que existeixi una finalitat d'impossible compliment i que això justifica la negativa del Ministeri a transferir els documents ja identificats. Aquesta és una funció que, per mandat de la Llei 21/2005, només la Generalitat de Catalunya pot escometre una vegada li han estat lliurats els documents prèviament identificats per aquesta Comissió, sense que aquesta Llei faculti al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport a denegar el traspàs a la Generalitat dels documents ja identificats".

Per això, reitera que la restitució dels documents prèviament identificats per la Comissió Mixta com a documents confiscats a Catalunya "és una obligació que opera per mandat legal (articles 3.3 i 4.1 de la Llei 21/2005), que el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport no pot incomplir".

El Suprem desestima el recurs de l'Advocacia de l'Estat contra la sentència de l'Audiència Nacional, que va estimar parcialment el recurs de la Generalitat, que volia la transferència dels documents ja identificats per la Comissió Mixta i no transferits, i també uns altres que no havien estat aprovats per aquesta Comissió que es referien a matèria d'ordre públic, la documentació de l'exèrcit català abans de la seva unificació amb l'exèrcit de la República el març de 1937, de les Milícies Antifeixistes, de la Conselleria de Defensa i del Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat, la documentació generada per la Junta Electoral de Barcelona i la documentació del Tribunal Especial Popular de Barcelona.

L'Audiència Nacional va estimar que procedia la devolució dels documents identificats per la Comissió, que es va reunir durant 13 sessions entre 2006 i 2014. Però no va accedir a les altres pretensions de la Generalitat. La sentència va ser recorreguda davant el Suprem només per l'advocat de l'Estat.

Al marge dels documents controvertits, la sentència recorda que entre gener del 2006 i desembre del 2014 el Ministeri va donar compliment a la majoria d'acords de restitució de documents adoptats per la Comissió Mixta Govern-Generalitat de Catalunya, transferint des del Centre Documental de la Memòria Històrica a l'Arxiu Nacional de Catalunya un total de 1.674 caixes de documents, 938 llibres, 10 cartells, 3 mapes i 4 banderes.