La titularitat continuar sent de l'Arxiu de Salamanca
MADRID, 17 juny (EUROPA PRESS) -
La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha confirmat la sentncia de l'Audincia Nacional, del 2 de juny de 2016, que va acordar la transferncia a la Generalitat de Catalunya de determinats documents custodiats en l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola per a la seva restitució als seus legítims titulars, persones físiques o jurídiques.
Es tracta dels documents encara no lliurats dels quals ja estaven identificats per la Comissió Mixta Govern-Generalitat, creada per la Llei del 2005 de restitució a Catalunya de documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil, ha informat l'alt tribunal.
El motiu que l'Estat no accedís a l'entrega d'aquesta remesa de documents, que li van ser requerits l'1 d'octubre del 2014, era que es tractava de documents sobre persones jurídiques suprimides o desaparegudes (com a Socorro Rojo Internacional, la Unión Patriótica o Solidaritat Antifeixista) en les quals no existeix possibilitat que els propietaris originaris o els seus successors els recuperin.
IDENTIFICACIÓ DELS PROPIETARIS
No obstant aix, l'Audincia Nacional, i ara el Suprem, dona la raó a la Generalitat perqu la llei estableix que els documents identificats per la Comissió Mixta li siguin transferits per a la seva restitució als propietaris.
A més, el Suprem recalca que la Generalitat no adquireix amb aix la titularitat d'aquests béns, "que, evidentment, i convé ressaltar-ho, si resultés impossible la seva restitució als legítims titulars en la manera i temps que prevé a l'article 5 de la Llei 21/2005 i el Decret 183/2008, continuarant integrant l'Arxiu General de la Guerra Civil, amb la seva imperativa devolució o reintegrament al mateix".
"No és exacte, en conseqüncia --indiquen els jutges--, que existeixi una finalitat d'impossible compliment i que aix justifica la negativa del Ministeri a transferir els documents ja identificats. Aquesta és una funció que, per mandat de la Llei 21/2005, només la Generalitat de Catalunya pot escometre una vegada li han estat lliurats els documents prviament identificats per aquesta Comissió, sense que aquesta Llei faculti al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport a denegar el trasps a la Generalitat dels documents ja identificats".
Per aix, reitera que la restitució dels documents prviament identificats per la Comissió Mixta com a documents confiscats a Catalunya "és una obligació que opera per mandat legal (articles 3.3 i 4.1 de la Llei 21/2005), que el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport no pot incomplir".
El Suprem desestima el recurs de l'Advocacia de l'Estat contra la sentncia de l'Audincia Nacional, que va estimar parcialment el recurs de la Generalitat, que volia la transferncia dels documents ja identificats per la Comissió Mixta i no transferits, i també uns altres que no havien estat aprovats per aquesta Comissió que es referien a matria d'ordre públic, la documentació de l'exrcit catal abans de la seva unificació amb l'exrcit de la República el mar de 1937, de les Milícies Antifeixistes, de la Conselleria de Defensa i del Consell de Sanitat de Guerra de la Generalitat, la documentació generada per la Junta Electoral de Barcelona i la documentació del Tribunal Especial Popular de Barcelona.
L'Audincia Nacional va estimar que procedia la devolució dels documents identificats per la Comissió, que es va reunir durant 13 sessions entre 2006 i 2014. Per no va accedir a les altres pretensions de la Generalitat. La sentncia va ser recorreguda davant el Suprem només per l'advocat de l'Estat.
Al marge dels documents controvertits, la sentncia recorda que entre gener del 2006 i desembre del 2014 el Ministeri va donar compliment a la majoria d'acords de restitució de documents adoptats per la Comissió Mixta Govern-Generalitat de Catalunya, transferint des del Centre Documental de la Memria Histrica a l'Arxiu Nacional de Catalunya un total de 1.674 caixes de documents, 938 llibres, 10 cartells, 3 mapes i 4 banderes.
