BARCELONA 30 gen. (EUROPA PRESS) -
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha conclòs que el web dels Mossos d'Esquadra per identificar presumptes vàndals de la vaga general del 29 de març del 2012 impulsada pels llavors conseller d'Interior, Felip Puig, i director general, Manel Prat, no va vulnerar drets fonamentals com el de la pròpia imatge, la intimitat i l'honor.
Segons ha informat aquest dimarts l'Alt Tribunal, desestima el recurs de cassació presentat per un vaguista contra la sentència de l'Audiència de Barcelona que, al seu torn, confirmava la desestimació de la demanda contra la Conselleria d'Interior per haver publicat fotos seves en aquest web.
El 24 d'abril de 2012, el director general dels Mossos d'Esquadra va autoritzar la publicació a la pàgina web de la policia catalana, sota el títol 'Col·laboració ciutadana contra la violència urbana', de les fotografies de les persones presumptament implicades en els disturbis de Barcelona el 29 i 30 de març del 2012, que eren objecte de les investigacions policials.
En aquesta pàgina web, que es va tancar un mes després, es demanava la col·laboració ciutadana i es van publicar fotos de 68 persones, entre elles el demandant, que contenien vincles que permetien accedir a més fotografies o vídeos de la base de dades i incloïen un formulari on qualsevol persona podia oferir les dades de filiació de les persones la imatge de les quals era exhibida.
La demanda va ser interposada el 5 de novembre de 2013 i en ella es demanava declarar l'existència d'intromissió il·legítima en l'honor i una indemnització de 6.000 euros per danys i perjudicis morals, a més que es condemnés la Generalitat a publicar la sentència condemnatòria al web de la Conselleria d'Interior i en els quatre diaris de major difusió a Catalunya.
Segons el Suprem, el demandant era "perfectament identificable" en les imatges que van ser penjades al web i se li atribuïa la participació en els actes vandàlics presumptament delictius, per la qual cosa va ser identificat i els Mossos d'Esquadra, després de realitzar les investigacions que van considerar pertinents, van comunicar els fets al Jutjat d'Instrucció competent, que finalment al juliol de 2014 va dictar l'acte d'obertura del procediment abreujat per desordres públics.
AFECTACIÓ "MOLT LIMITADA"
Per al tribunal, l'afectació dels drets fonamentals del demandant va resultar molt limitada, mentre que els beneficis per a la societat van ser majors, doncs anaven dirigits la identificació de les persones que havien participat "en fets delictius que havien suposat greus alteracions de la convivència pacífica i del gaudi pels ciutadans dels seus drets a la llibertat i a la seguretat".
Considera que la difusió d'imatges per localitzar vàndals tenia una habilitació legal basada en la Llei d'Enjudiciament Criminal, la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat, i la Llei Orgànica de Protecció de Dades: "Es compleix el requisit exigit pel Conveni Europeu de Drets Humans que la ingerència en el dret fonamental estigui prevista en la llei".
A més, el Suprem assevera que la falta d'autorització judicial prèvia no suposa que l'actuació fora il·legítima perquè no era preceptiva, i va haver-hi un control judicial perquè les fotografies van ser incorporades a l'atestat elaborat per a la investigació.
Creu que la publicació de fotos no va ser desproporcionada perquè els fets van ser greus, van intervenir un elevat nombre de persones, van provocar una "considerable alarma social" i les fotografies solament es van difondre durant unes tres setmanes.
"Les mesures gaudien de cobertura legal, van ser proporcionades en la seva intensitat i durada, i va haver-hi un adequat control judicial", conclou, ja que existia un procés penal al qual van ser destinats els informes policials elaborats i les mesures van ser adoptades en una resolució administrativa.
