La sessió es reprendr aquest dimarts amb l'interrogatori a Turull i es confia acabar amb els acusats abans de quinze dies
MADRID, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
El tribunal del judici del procés al Tribunal Suprem evitar que els testimonis de carcter més polític puguin coincidir amb la campanya de les eleccions generals que comenar a l'abril.
Per aquest motiu té previst que els primers testimonis a citar siguin els de carcter polític, com són l'expresident Mariano Rajoy, els tres exmembres del seu govern que han estat reclamats i també els mandataris catalans, entre els quals s'inclou l'actual president del Parlament Roger Torrent o el vicepresident de la Generalitat Pere Aragons.
Així ho han confirmat a Europa Press fonts de l'alt tribunal que no s'atreveixen a posar data a les citacions perqu est pendent encara de la declaració dels acusats, que es reprendr aquest dimarts amb l'interrogatori a l'exconseller de la Presidncia Jordi Turull, que va ser també candidat fallit a la Presidncia de la Generalitat.
Es confia, en tot cas, que la fase d'interrogatoris pugui resoldre's entre aquesta setmana i la propera i que abans de 15 dies pugui comenar la fase testimonial, encara que perqu aix passi cal habilitar sessions els divendres o fins i tot els dissabtes.
A més de Rajoy, estan citats l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i els exministres Cristóbal Montoro i Juan Ignacio Zoido --aquest últim acceptat en les qüestions prvies que es van substanciar en l'inici de la vista la setmana passada--. Els tres primers són testimonis sollicitats per Vox, per la qual cosa seran els lletrats de l'acusació popular --que encara no s'ha estrenat, en negar-se els acusats a contestar les seves preguntes-- els que els interrogaran en primer lloc.
Igualment, les fonts consultades apunten que se citar lluny del calendari electoral els polítics catalans acceptats com a testimonis, entre els quals hi ha a més dels ja esmentats els diputats Joan Tard i Gabriel Rufián o l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau.
INTERROGATORIS AL MATÍ
Respecte al primer declarant del matí, Jordi Turull, la Fiscalia sollicita per a ell 16 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació pel delicte de rebellió agreujada per la malversació de cabals públics. L'Advocacia de l'Estat li demana 11 anys i mig de presó per sedició i malversació; mentre que VOX eleva la seva reclamació a 74 anys de presó per dos delictes de rebellió, organització criminal i malversació.
El Ministeri Públic afirma en el seu escrit d'acusació provisional que va participar en el disseny del pla del procés sobiranista i va autoritzar als diferents departaments del Govern catal a fer les accions i contractacions necessries per a l'1-O. Defensa també el Ministeri Públic que des de la seva Conselleria es va finanar la creació de pgines web, la publicitat institucional, cartelleria, despesa en paperetes, cens electoral i citacions als membres de les meses de votació.
Durant la instrucció de la causa, Turull ha negat l'ús de la violncia en tot el procés i ha assegurat que no va tenir cap responsabilitat en les contractacions per al referndum. A més, ha rebutjat la malversació de fons públics que se li atribueix perqu, segons indica, encara no ostentava el crrec a la Generalitat.
DESPRÉS DE TURULL, ROMEVA
Una vegada declari Turull, el següent acusat a ocupar la taula i la cadira reservada per als interrogatoris al Saló de plens ser l'exconseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparncia Raül Romeva, que s'enfronta a la mateixa petició de penes que Turull.
La Fiscalia afirma sobre Romeva que va ser un altre dels membres del Govern catal de Carles Puigdemont que va participar en les reunions per organitzar el procés independentista. Amb la finalitat de celebrar l'1-O, el seu departament es va encarregar de sufragar les delegacions del Govern a l'exterior (que funcionaven d'ambaixades); de la campanya internacional de la Generalitat; així com les pgines web internacionals i la contractació i finanament d'experts i observadors internacionals.
La defensa de Romeva insisteix per la seva banda que no va haver-hi cap alament violent i, per tant, s'hauria de descartar el delicte de rebellió. També diu que la votació de l'1 d'octubre era legal i que existeix una causa general contra l'independentisme.
A continuació, previsiblement a partir d'aquest dimecres declararan Josep Rull (Territori i Sostenibilitat) i Dolors Bassa (Treball, Assumptes Socials i Família), tots ells en presó provisional.
Els seguiran els exconsellers en llibertat Meritxell Borrs (Governació, Administracions Públiques i Habitatge), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa i Coneixement), els qui s'acusa de desobedincia i que de la mateixa manera que els seus companys en l'Executiu de Carles Puigdemont han estat acusats de malversació.
Després d'ells, i d'acord amb el relat de la Fiscalia, declararan els líders socials Jordi Snchez (expresident de l'ANC) i Jordi Cuixart (mnium Cultural), i tancar aquesta fase del judici l'interrogatori a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
