MADRID, 29 nov. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha citat a declarar aquest divendres a partir de les 9.30 hores l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, els altres set ex-consellers que no acompanyen l'expresident Carles Puigdemont a Brussel·les i els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, als quals interrogarà en el marc de la querella per rebel·lió i sedició que es va començar a tramitar contra ells a l'Audiència Nacional per la seva participació en el procés independentista i que l'alt tribunal va assumir divendres passat.
Llarena ha adoptat aquesta decisió després de rebre els escrits en els quals les defenses dels líders de l'ANC i Òmnium, de Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs i Joaquim Forn sol·liciten que el Suprem modifiqui la mesura de presó provisional que va ser adoptada per la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, el passat 16 d'octubre, en el cas dels dos primers, i des del passat 2 de novembre per als membres del Govern destituït.
Això els permetria, tal com pretenen els exconsellers, participar en la campanya per a les properes eleccions autonòmiques a Catalunya el 21 de desembre.
En els seus escrits, els ex-mandataris catalans han anat apropant-se a la denominada 'via Forcadell' que va facilitar la posada en llibertat per ordre del propi Llarena de la presidenta de la Mesa del Parlament, investigada igualment per rebel·lió en l'alt tribunal juntament amb els altres ex-membres de la Mesa del Parlament. Aquesta consisteix bàsicament en un acatament exprés de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, donar un valor simbòlic a la DUI, i en la renúncia a la unilateralitat en el procés independentista
Ja que en els seus escrits els deu investigats sol·liciten que se'ls rebi declaració, en una breu providència dictada aquest dimecres, LLarena assenyala que se'ls cita a tots a les 9.30 del proper 1 de desembre i igualment es requereix la presència de la Fiscalia i altres parts personades.
Aquestes últimes són les defenses de Forcadell i de la resta d'ex-membres de la Mesa que ja van prestar declaració davant Llarena el passat 9 de novembre i es troben en llibertat sota fiança, amb excepció de Joan Josep Nuet, contra qui no es va adoptar cap mesura cautelar.
A la interlocutòria a la qual va assumir la competència sobre la investigació iniciada per Lamela en dues causes diferents --la que investiga els exconsellers per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics i la dirigida contra els representants de les organitzacions socials per una possible secessió-- Llarena justificava la decisió en apreciar connexió material inescindible" amb els fets investigats a les persones aforades i que això es pot apreciar en alguns casos "des d'un primer moment".
El magistrat entén la "existència d'una complexa heterogènia organització unida pel propòsit d'aconseguir la secessió de la Comunitat Autònoma de Catalunya i la seva proclamació com a República Independent".
I que per aconseguir aquest propòsit, que va permetre la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre i la declaració d'independència --assenyala el jutge--, els integrants d'aquesta organització van elaborar una "premeditada estratègia perfectament coordinada" en el qual es van repartir papers entre "autoritats governamentals, parlamentàries i civils" i en el qual van participar les associacions independentistes.
INTERVENCIÓ COORDINADA
El magistrat destaca a la interlocutòria que encara que és evident que la intervenció de cadascun dels investigats ha tingut una "sustantivitat material pròpia", la necessitat que s'enjudiciï conjuntament s'emmarca que no es pot fer un pronunciament si no s'analitzen "integralment les actuacions desenvolupades per a aquells i el quadre d'intencions que els inspirava".
En aquest sentit, va dir que la intervenció "coordinada" dels membres del Govern català i la dels presidents d'ANC i Òmnium en els fets "és la que pot omplir de contingut l'injust contemplat en el delicte de rebel·lió".
ACATAMENT I REITERACIÓ DELICTIVA
Pel que es refereix al risc de reiteració delictiva que haurà de valorar Llarena divendres vinent, la posició dels exconsellers d'ERC, amb Junqueras al capdavant, ha evolucionat des d'un tímid reconeixement inicial de l'article 155 en el primer recurs que van presentar contra la seva presó --assenyalant que havien estat cessats i això impedia que hi hagués reiteració delictiva--, fins a un escrit molt més concret i clarificador que van presentar aquest dimarts davant Llarena, que és el que ha motivat les seves citacions.
En aquest document, els quatre ex-membres del Govern català demanen la seva posada en llibertat i diuen acatar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, si bé afirmen que no renuncien a les seves conviccions polítiques encara que prometen defensar-les per "les vies del diàleg i la negociació".
També van acatar en el seu moment l'aplicació del 155 --que va suposar la dissolució del Govern de la Generalitat i la convocatòria d'eleccions-- els exconsellers del PEdCAT Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, que ja el passat dia 20 van al·ludir expressament en els seus escrit al fet que havien obeït les mesures aplicades pel Govern central després de produir-se la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).
L'EXEMPLE DE FORCADELL
A diferència dels exconsellers, tant Forcadell com els cinc ex-membres de la Mesa de la cambra parlamentària sí van respondre les preguntes de la Fiscalia el passat 9 de novembre quan el magistrat Llarena els va citar a declarar.
Això va suposar trencar amb l'estratègia que van seguir els exconsellers del Govern català, que una setmana abans es van negar a contestar el Ministeri Públic durant l'interrogatori al qual els va sotmetre la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela.
Durant la seva declaració, Forcadell va assumir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que va comportar la dissolució de la cambra i la convocatòria d'eleccions el proper 21 de desembre, i es va referir a la declaració unilateral d'independència (DUI), aprovada el 27 d'octubre, com "declarativa" i "simbòlica". Així mateix, va indicar que la DUI no tenia valor jurídic.
En un moment posterior, quan s'estava celebrant la vista prèvia de mesures cautelars, el magistrat va oferir als sis investigats un torn d'última paraula. En el qual Forcadell i, com a mínim, tres ex-membres de la Mesa del Parlament català van renunciar també a la via unilateral d'independència.
L'ADVERTIMENT DEL JUTGE LLARENA
Tot això ho va tenir molt present el jutge instructor del Suprem que, malgrat considerar Forcadell com la persona que va tenir un "lideratge" i una "actuació principal" en el procés independentista, va subratllar a la interlocutòria que els investigats "han assumit la intervenció derivada de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució".
És més, va ressaltar que "o bé renuncien a l'activitat política futura o, els que desitgen seguir exercint-la, ho faran renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional".
