Rebutja demanar un suplicatori per seguir jutjant-los i per tant no suspendr el judici
MADRID, 14 maig (EUROPA PRESS) -
El tribunal que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de llibertat que van presentar dimecres passat els cinc presos preventius que han resultat electes en els comicis del 28 d'abril si bé els autoritza acudir el proper 21 de maig als plens constitutius del Congrés i el Senat "degudament custodiats".
La petició la van fer els advocats Jordi Pina, que representa els electes per al Congrés dels Diputats per JxCat Jordi Snchez, Josep Rull i Jordi Turull; i Andreu Van den Eynde, que exerceix la defensa de l'electe per a la cambra baixa Oriol Junqueras i del designat per al Senat Raül Romeva.
"Hauran de ser degudament custodiats i la presidncia de totes dues cambres hauran d'adoptar les decisions oportunes perqu, una vegada a l'interior del saló de plens, pugui quedar garantida la seva seguretat. Hauran de ser reintegrats, sense dilació, al centre penitenciari un cop la presidncia de les cambres hagi donat per acabada la sessió", concreta la resolució.
També afirma que aquesta autorització, "de carcter excepcional i inspirada en la necessitat de no menyscabar la titularitat del dret de participació" se subordina en tot cas al fet que no interfereixi en el desenvolupament del procés penal que els diputats i el senador són acusats.
LA SEVA SUSPENSIÓ, PREVISTA EN EL REGLAMENT
El tribunal afegeix que el mateix article 21 del Reglament del Congrés dels Diputats preveu la situació que un diputat es trobi en situació de presó preventiva "i que aix impliqui la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris".
Afegeix que la presó no és incompatible amb la condició de diputat o de senador ni implica una vulneració dels seus drets com quan és proporcionada i no respon a una finalitat arbitrria.
D'altra banda, el tribunal rebutja en la seva interlocutria que hagi de demanar un suplicatori a les Corts per continuar el judici als cinc acusats electes en considerar que faltaria una "justificació constitucional perqu el normal desenvolupament d'un procés que ja se situa en els debats del judici oral exigeixi per a la seva normalitat democrtica el 'nihil obstat' (vistiplau) de l'rgan parlamentari".
El tribunal insisteix en aquesta qüestió i arriba a la conclusió que no procedeix donant suport als quatre blocs argumentals: el plnol de la constitucionalitat; l'mbit de la legalitat ordinria; l'examen dels precedents jurisprudencials dictats per la mateixa sala; i la jurisprudncia constitucional que ha perfilat la naturalesa de la prerrogativa de la immunitat parlamentria.
NO HI HA VALORACIÓ RETROACTIVA
"No forma part de les garanties prpies de l'estatut personal del diputat o senador --si la seva incorporació a les llistes i la seva elecció han tingut lloc quan ja s'havia iniciat el judici oral-- imposar una valoració retroactiva de la incidncia que aquest procés penal pot tenir en l'activitat normal de les cambres".
Per al Suprem, la interpretació contrria "suposaria una interferncia en l'exercici de la funció jurisdiccional perqu permetria una revisió o control del poder legislatiu sobre l'exercici de la funció jurisdiccional respecte a determinades persones pel fet mateix d'haver estat triats parlamentaris durant la celebració del judici oral.
Afegeix que "l'exigncia d'autorització legislativa perqu el poder judicial culmini el procés penal iniciat fa ja més d'un any, quan els processats no eren diputats o senadors electes, suposaria subordinar l'exercici de la potestat jurisdiccional a una tutela parlamentria aliena a l'equilibri de poders dissenyat pel poder constituent".
SUSPENDRE AFECTARIA ELS ALTRES ACUSATS
Per la sala, la conclusió que no s'ha de demanar el suplicatori permet també la denegació de la suspensió. Així, ressalta que "l'eventual possibilitat de la suspensió per un temps indefinit, a l'espera de la constitució de totes dues cambres i de la tramitació i decisió de les peticions de suplicatori, amb les seves corresponents vicissituds, pugnaria frontalment amb altres drets consagrats per l'article 24.2 de la Constitució. Es tracta dels drets que assisteixen a la resta d'acusats no parlamentaris, respecte els quals s'endarreriria la conclusió del judici, amb el negatiu efecte que comportaria per a la vigncia del dret un procés sense dilacions indegudes".
PERILLARIA LA VALIDESA DE LA PROVA
A més, assenyala que la suspensió podria determinar la impossibilitat de conservar la validesa de la ingent prova que ha tingut lloc fins a aquest moment. Recorda també que les causes de suspensió d'un judici estan taxades i són molt restrictives i entre elles no figura la manca d'autorització de les cambres.
Quant a la llibertat, la interlocutria no considera atendibles les raons sobrevingudes allegades ara per les defenses per demanar la llibertat i el cessament de la presó provisional.
El tribunal es remitent a les raons ja recollides en resolucions anteriors sobre les successives peticions de llibertat, i descarta la idea que batega en els nous escrits de les defenses que la presó ha de quedar sense efecte "sempre i en tot cas" quan s'accedeix a l'exercici de la funció parlamentria.
NO ES CRIMINALITZA L'IDEOLOGIA
"El paper nuclear de la llibertat ideolgica i de la llibertat d'expressió en una societat democrtica est fora de dubte, com ho est l'essencialitat d'aquesta última en l'mbit del discurs i del debat polític", assenyalen els magistrats, que afegeixen que "la mesura cautelar impugnada no implica, no obstant aix, una vulneració d'aquests drets. Com hem ressaltat amb anterioritat, en aquest procés penal no es criminalitza cap ideologia".
En definitiva, els set magistrats consideren que el manteniment de la presó preventiva és, per les raons exposades, raonable i proporcionat. Concorren tots els pressupostos constitucionals i legals per aquest motiu i no implica una vulneració de cap dels drets esmentats en els escrits presentats.
