MADRID, 25 nov. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna imposada per l'Audiència Nacional el desembre del 2016 a un presumpte gihadista acusat d'autoadoctrinamient per falta de motivació en la sentència al no poder confirmar-se que la possessió de més de 160 arxius en el seu mòbil van servir-li per adherir-se a l'ideari de l'Estat Islàmic (EI), ni s'ha capacitat per cometre delictes terroristes.
No és la primera vegada que l'alt tribunal absol a algú d'aquest delicte. El passat mes de maig va revocar la primera condemna imposada per aquesta conducta delictiva, que es va introduir en el Codi Penal amb la reforma del 2015, en considerar que es va provar una "assumpció d'ideals", però no quina va ser l'activitat realitzada per dur a terme la seva tasca autodidacta.
L'alt tribunal a l'octubre també va anul·lar la condemna fixada per aquest delicte a la dona del gihadista Choukri El Hadouchi, tots dos detinguts a l'abril del 2016 a Algesires (Cadis) perquè suposadament intentaven viatjar amb el seu fill fins a Síria, per "la precarietat de la prova de càrrec".
Encara que el Suprem va absoldre els dos del delicte de trasllat a zona controlada per organització terrorista perquè no es va demostrar la seva intenció d'integrar-se a Estat Islàmic, sí va condemnar al marit a dos anys de presó per autoadoctrinament per guardar en els seus dispositius electrònics fotos i vídeos com a preparació per quan arribés el moment d'enrolar-se en el grup terrorista.
El Tribunal Suprem ha estudiat ara un tercer cas similar als anteriors. Es tracta del de l'algerià Ahmed Bouguerba, que ha recorregut la seva condemna a tres anys i sis mesos de presó per utilitzar, segons la resolució de l'Audiència Nacional, "freqüentment" un mòbil en el qual conservava imatges de cadàvers, i decapitacions en directe, entre altres, i propaganda de l'Estat Islàmic i altres grups terroristes.
LLOCTINENT D'UN IMAM DE BARAKALDO
La Secció Segona de la Sala penal va afirmar que l'acusat era el "lloctinent" d'un imam d'una mesquita de Barakaldo (Biscaia) i que participava en les reunions "habituals" que es feien en aquest lloc de culte. A més, va destacar que al gener del 2014 va publicar al Facebook un comentari en àrab i traduït en el qual va indicar: "tot el que digueu o analitzeu sobre Estat Islàmic és mentida perquè tots els sunnites del món ens estimen i ens recolzen, i obrirem un front contra Israel també".
"I si Déu vol vindran exèrcits de muyahidin fidels lluitadors que esperen la guerra contra Israel i derrotarem els Estats Units i Israel i els seus delators, si Déu vol", prossegueix el missatge.
La sentència de l'alt tribunal, de la qual ha estat ponent el magistrat Luciano Varela Castro, recorda que l'article del Codi Penal relatiu a l'autoadoctrinamient preveu que la finalitat sigui la "obtenció de capacitat per cometre delictes de terrorisme" i els diferència de l'ensinistrament.
"FALTA DE DISCURS"
Encara que la resolució de l'Audiència Nacional assegura que Bouguerba va passar per les quatre etapes d'autoadoctrinamient --victimisme, culpabilització, reflexió sobre què es pot fer i activisme i justificació de la violència, segons detalla--, el Suprem la tomba per la "falta de discurs".
"El que no afegeix la sentència és que l'adquisició o possessió de tals documents obeís a la finalitat d'assumir tals continguts com a propis" pel això "impedeix considerar" que l'acusat actués "mogut pel designi de reafirmar una hipotètica adhesió a l'ideari de l'organització terrorista" o que estimulessin la seva voluntat per realitzar algun dels delictes de terrorisme, explica el Suprem.
"L'acció terrorista és, doncs, una mica més que l'expressió d'idees (*) No n'hi ha prou, doncs, demostrar que l'acusat pensa d'una determinada manera, o que contacta, o es relaciona amb uns altres de la mateixa o similar ideologia", diuen els magistrat recollint una de les seves sentències. "És necessari, mitjançant la constatació de fets significatius, provar, almenys, que ha decidit passar a l'acció", afegeixen.
A més retreu que la sentència de l'Audiència Nacional indiqui que aquest cas és "un suposat coneixement" que l'acusat va expressar que el contingut era perquè uns altres l'adquirissin. Sobre aquest tema el Suprem diu que el Codi Penal assenyala a l'article 577.2 un delicte per castigar conductes de captació, adoctrinament o ensinistrament i que "ni ha estat objecte ni d'acusació, ni de condemna".
