MADRID, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
La Sala penal del Tribunal Suprem ha dictat una providència en la qual subratlla la "estratègia dilatoria" que segueix la defensa de l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva en la causa pel procés independentista, que consideren "contrària al dret dels encausats a un procés sense dilacions indegudes".
La providència rebutja tramitar un recurs de súplica plantejat per aquesta defensa per aconseguir que se li ampliés novament el tràmit a les parts després de la conclusió de la instrucció acordada abans de l'estiu pel jutge Pablo Llarena.
El termini per presentar al·legacions a aquest recurs --en les quals les defenses poden mostrar-se conformes amb la conclusió o, per contra, demanar la pràctica de noves diligències-- conclou a les 15.00 hores d'aquest dilluns.
La Sala contesta que la petició manca d'objecte i ressalta que "la contumaz insistència en un reinicio del termini per a instrucció només pot interpretar-se com una actuació contrària a les més elementals exigències de bona fe", un deure processal que les parts tenen imposat per l'article 11 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
El tribunal recorda que, per providència de 27 d'agost, es va atorgar a les parts un primer termini per a instrucció de deu dies (el màxim previst en la llei, que assenyala que el termini serà de 3 a 10 dies), al que es va sumar un nou termini de 10 dies atorgat per resolució del 4 de setembre. En providència de 18 de setembre, es va concedir un termini afegit de 5 dies, i en resolució de 28 de setembre, altres 2 dies més.
"La Sala, per tant, ha resolt les peticions formulades amb la màxima flexibilitat, de la manera més d'acord amb els drets de defensa i a un procés amb totes les garanties, sobrepassant fins i tot el límit derivat d'una dicció literal del mandat previst en l'article 627 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que només admet una única pròrroga respecte del termini inicialment concedit", diu la providència.
DIFICULTATS D'ACCÉS Al NÚVOL
Finalment, els magistrats indiquen que les dificultats per a l'accés al núvol virtual de la causa no ha pogut generar indefensió a la defensa recurrent, ja que disposa, i ha pogut disposar, de còpia de totes i cadascuna de les resolucions dictades en la causa.
Aquesta resposta és conseqüència de la concessió de l'últim termini a causa de problemes tècnics en la plataforma informàtica ('núvol') a la qual han d'accedir per tramitar els seus escrits els advocats de la causa que, de fet, ja han causat un important retard en la tramitació d'aquest procediment judicial i poden acabar afectant al calendari inicialment previst per a la celebració del judici.
La Fiscalia i Vox ja van contestar a aquest termini d'al·legacions assenyalant que estaven d'acord amb la conclusió de Llarena i no consideraven necessària la pràctica de noves proves, mentre que la defensa de de l'ex-membre de la Mesa Joan Josep Nuet no va a presentar tampoc al·legacions.
EL JUDICI POT RETARDAR-SE
L'incident té certa importància perquè pot modificar tot el calendari previst per la Sala de set magistrats que jutjaran el cas i que tenien previst iniciar-ho, almenys pel que fa a les qüestions prèvies a principis de desembre, per poder tenir sentència després de les eleccions municipals de maig de 2019.
Si es triga a donar fermesa a l'acte de Llarena també es retardarà la providència per la qual s'acordarà l'obertura de judici oral, que és el que dóna el tret de sortida per a la presentació d'escrits de petició de penes tant per part de la Fiscalia com per la de l'Advocacia de l'Estat i Vox. Després d'això ha de donar-se temps a les defenses perquè presentin les seves respectives conclusions provisionals, i després posar data al judici.
En el Tribunal Suprem estan processats per presumpta rebel·lió i malversació l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'ex-vicepresident Oriol Junqueras, i els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, mentre que solament per rebel·lió: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, la 'número dos' d'ERC Marta Rovira, l'expresident de l'ANC i actual diputat de JxCat, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart.
També han estat processats per suposada desobediència i malversació altres exconsellers com Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret, mentre que se'ls atribueix desobediència als ex-membres de l'Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i a les exdiputades de la CUP en el Parlament Mireia Boya i Anna Gabriel.
El judici en l'Alt Tribunal es preveia en principi que pogués celebrar-se a partir del gener vinent, just després de les festes nadalenques, encara que es deixa en una peça separada als processaments que han estat declarats en rebel·lia (Puigdemont, Comín, Ponsatí, Puig, Serret, Rovira i Gabriel) pel que no s'asseuran en el banc dels acusats, si bé no podran tornar a Espanya fins que la causa prescrigui i en el cas de tornar seran detinguts i jutjats.
En el Suprem es preparen per a un judici en el qual s'asseuran en la banqueta 18 acusats --nou d'ells actualment a la presó preventiva--, un procés sense precedents en l'alt tribunal que sol ser un òrgan de cassació i no d'enjudiciament, encara que sí ha celebrat altres judicis com recentment el de l'exconseller Francesc Homs per la consulta del 9-N.
GAIREBÉ 100 TESTIMONIS PER PART DE FISCALIA
El judici s'augura que pugui durar entre dos i tres mesos --solament la Fiscalia té previst cridar uns 90 testimonis, segons fonts consultades per Europa Press-- , encara que la voluntat de l'Alt Tribunal és anar el més ràpid possible, pel que es faran sessions de matí i tarda tots els dies.
Amb aquest calendari les mateixes fonts asseguren que la futura sentència, tenint en compte totes les deliberacions que hauran de produir-se, no arribarà fins al cap de les eleccions municipals de maig.
