LAS VEGAS, 7 abr. (Reuters/EP) -
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha adms aquest dissabte que va prendre la decisió de reconixer formalment la sobirania d'Israel sobre els alts del Golan després de rebre una "rpida llió d'histria" durant una conversa amb l'ambaixador dels Estats Units a Israel, David Friedman, i el seu gendre Jared Kushner.
"Els vaig dir: 'Companys, facin-me un favor. Donin-me una mica d'histria, rpid. Tinc moltes coses en les quals treballar: la Xina, Corea del Nord", ha explicat Trump en declaracions davant la Coalició Jueva Republicana a Las Vegas.
Trump els va preguntar després sobre qu els semblaria el fet que reconegués el que estaven discutint. Friedman estava "sorprs i meravellat com un nadó", ha dit el mandatari nord-americ.
Els alts del Golan són un territori que Israel va arrabassar a Síria durant la guerra dels Sis Dies (1967) i es va annexionar de forma efectiva aquest territori sota ocupació militar el 1981, en un moviment no reconegut per la comunitat internacional que va plasmar el seu rebuig en una resolució aprovada per unanimitat en el Consell de Seguretat de l'ONU.
La Resolució 497 denúncia la "adquisició de territori per la fora", la qualifica d'"inadmissible" i "exigeix a Israel, la potencia ocupant, que revoqui la seva decisió immediatament". La resolució va ser aprovada després que Israel anunciés l'annexió efectiva dels alts del Golan --ocupats des de 1967-- i l'aplicació de la jurisdicció i les lleis israelianes a aquest territori.
El reconeixement dels Estats Units satisf una altra de les aspiracions israelianes, després que el Govern de Trump traslladés l'Ambaixada nord-americana de Tel-Aviv a Jerusalem, reconeixent així la Ciutat Santa com a capital del país, en contra del consens internacional sobre la necessitat que el seu estatus s'acordi en un eventual dileg de pau.
En els alts del Golan hi ha uns 20.000 colons vivint en més d'una trentena de colnies jueves, la majoria en posicions elevades, a més de 20.000 sirians majoritriament drusos. La construcció d'assentaments i la colonització de territoris ocupats militarment suposa un crim de guerra des del punt de vista del Dret Internacional.
