Publicat 14/05/2019 18:20

El tribunal veu "intolerable" el comportament dels testimonis de Cuixart i lamenta l'estratègia de defensa

Jornada 44 del juicio del procés en el Tribunal Supremo
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Marchena ha mantingut diverses 'picabaralles' amb alguns compareixents i ha interromput diverses vegades per reconduir els testimoniatges

MADRID, 14 maig (EUROPA PRESS) -

El tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya considera "intolerable" el comportament dels testimonis que els lletrats del president d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, han citat aquest matí, alguns d'ells advocats, per la qual cosa lamenta l'estratgia de defensa que estan duent a terme.

Com a fet inslit, les fonts de la sala han expressat el "profund malestar" dels set magistrats que conformen el tribunal del procés, que opinen que l'estratgia de defensa que exerceixen Benet Salellas, Marina Roig i lex Sol i l'actitud dels compareixents ha estat una "provocació".

Quant als advocats que han declarat en qualitat de testimonis, molts dels quals van acudir als collegis durant el referndum de l'1 d'octubre per assessorar els manifestants, el tribunal lamenta que el comportament que han exhibit avui "ratlla el codi deontolgic de l'Advocacia".

'PICABARALLES' ENTRE MARCHENA I ELS TESTIMONIS

Aquesta valoració es produeix després que el president del tribunal, Manuel Marchena, hagi mantingut diverses 'picabaralles' amb alguns dels testimonis ja des de primera hora del matí.

La declaració del primer compareixent, un dirigent del sindicat de mestres Ustec-stes (IAC), ja ha estat plena d'interrupcions i aclariments del magistrat, sobretot davant de la insistncia del testimoni a introduir valoracions sobre el dret d'autodeterminació, la convocatria de referndum, la resistncia dels ciutadans davant la intervenció policial l'1-O o els escorcolls del 20 de setembre a les seus de la Generalitat.

Així, a partir d'aquest moment el president del tribunal ha mostrat, en aquesta sessió número 44 del judici, una actitud molt més ferma i menys didctica que d'altres vegades davant de la deriva de les declaracions dels següents testimonis.

Especialment tibant ha estat l'interrogatori a la professora de filosofia de la Universitat Oberta de Catalunya, Marina Garcés, per descriure la seva "estupefacció" i "estat d'allucinació" davant de les crregues policials als collegis, i qualificar d'"incomprensible i trista" la suspensió de la consulta pel Tribunal Constitucional.

Després d'incidir en aquest tipus de valoracions, Marchena li ha
recordat que no era a la sala per parlar "del seu estat d'allucinació o el seu estat febril" i li ha retret que acudís constantment a consultar un paper amb anotacions.

"La Llei prohibeix que les seves respostes estiguin en un guió i que tingui previst dir en aquesta sala", li ha recordat secament el magistrat, per tornar a tallar-la quan argumentava sobre la "violncia estatal", que "les porres trenquen moltes coses que no es veuen, com és la confiana en el teixit social".

DISCUSSIÓ SOBRE FER SERVIR EL CATAL

La tensió ha continuat durant l'interrogatori del tercer testimoni, l'advocat Lluís Matamala, que ha plantejat el seu desig de declarar en catal i ha alludit als seus coneixements com a jurista.

"El suposo coneixedor i, en conseqüncia, li remeto els seus coneixements jurídics i totes les explicacions que ha fet el tribunal sobre aquest article 231 de la Llei Orgnica del Poder Judicial", li ha respost Marchena, que davant dels intents del testimoni de replicar-li ha advertit que havia de contestar en castell i en el sentit contrari assumiria "les conseqüncies legals".

Marchena ha tornat a posar un punt de serietat en les sessió del matí d'aquest dimarts quan el regidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona) Jordi Pesarrodona ha comenat la seva declaració indicant al tribunal que coneix els acusats "a causa de la repressió".

"Són amics de repressió, digui'm?", ha preguntat directament el magistrat, per el testimoni ha aprofitat per precisar que no els coneix personalment, sinó que es referia al moment que estan vivint els acusats.

Pesarrodona ha estat un dels 12 testimonis que han comparegut el matí d'aquest dimarts i que han afirmat davant del tribunal que va ser agredit pels agents de la Gurdia Civil durant la seva actuació al collegi electoral per impedir la realització del referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017.

A preguntes del fiscal Jaime Moreno sobre si els manifestants van forcejar amb els agents, el testimoni ha ironitzat que així va passar si per forcejament s'entén "evitar atacs indiscriminats" durant una "manifestació pacífica amb les mans aixecades i els braos creuats".

Així mateix, el testimoni ha apuntat que el dia 20 de setembre del 2017 va protestar de manera "simblica" contra els escorcolls judicials a les seus de la Generalitat fent-se una fotografia amb un nas vermell de pallasso, al costat d'un gurdia civil que custodiava la Conselleria de Governació.

Ha explicat que ell sempre porta aquest objecte "a la butxaca" --de fet, durant la seva declaració l'ha posat damunt de la motxilla que ha deixat a la taula que es troba al costat del seient dels testimonis-- perqu fa espectacles en associacions amb tasques socials, i el va utilitzar per "restar-li transcendncia al conflicte polític".

ASSISTNCIA JURÍDICA VOLUNTRIA DURANT L'1-O

D'altra banda, els quatre advocats que han comparegut com a testimonis en el judici oral, també han retret l'actuació policial en alguns collegis electorals en els quals van estar presents.

Han explicat que van acudir voluntriament a donar "orientació jurídica" als concentrats en collegis de l'1-O per si ho necessitaven, tal com va acordar la Junta directiva del collegi d'advocats de Manresa.

Precisament Matamala, ha afirmat que el deg d'aquest collegi va rebre la trucada de dos jutges de gurdia de la localitat que li van manifestar la seva preocupació davant la possibilitat d'incidents violents durant la jornada.

Les dues preguntes comunes que van fer els votants des de primera hora del matí als advocats van ser si "hi havia algun incompliment de la llei de protecció de dades", perqu no es coneixia com s'havia fet el cens electoral, i quines "conseqüncies" tenien els actes de desobedincia civil, ha indicat Jaume Pich, un altre dels advocats que han declarat aquest dimarts.

Segons els lletrats, la Gurdia Civil va intervenir en alguns dels collegis en qu van estar presents donant assistncia jurídica sense intervenir i de manera "indiscriminada", "desproporcionada i violenta" contra l'actitud pacífica dels votants.

Així mateix, han afegit els manifestants que van estar cantant i només algun d'ells, de manera allada, va proferir algun insult.

Davant d'aquestes afirmacions, els fiscals Jaime Moreno i Consuelo Madrigal han preguntat si van veure puntades, empentes o forcejaments dels votants contra els agents, per els testimonis han negat aquest extrem.

Si bé, algun ha precisat que després va poder comprovar pels enregistraments en vídeo que sí que va haver-hi algun enfrontament amb els policies, com ha passat en el cas de l'advocada Merc Torras, que va ser a Fonollosa (Barcelona).

Aix ha passat quan ha narrat que un dels vens va ser emmanillat i traslladat al centre d'una de les places principals a la vista dels seus "amics i familiars", després que la fiscal Madrigal li preguntés si sabia que aquest jove va ser detingut després de mantenir un forcejament amb els gurdies civils que estaven escorcollant l'Ajuntament de la localitat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés