El TSJC va inhabilitar l'expresident català i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per desobediència al TC
MADRID, 27 març (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha fixat per al pròxim 25 d'abril una vista pública per revisar la condemna de dos anys d'inhabilitació de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta del 9 de novembre del 2014, a més de les condemnes a l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'ex-consellera d'Ensenyament Irene Rigau.
D'acord amb la providència del magistrat Manuel Marchena, a la qual ha tingut accés Europa Press, se cita les parts a les 10.30 hores del dimecres 25 d'abril per revisar els recursos de cassació interposats pels tres exmembres del Govern contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 13 de març del 2017.
La Sala estarà constituïda pel magistrat Luciano Valera, que la presidirà, i els magistrats Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Vicente Magro.
El tribunal va condemnar l'expresident català a dos anys d'inhabilitació i al pagament d'una multa de 36.500 euros; a un any i nou de mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros a l'exvicepresidenta Joana Ortega, i a un any i sis mesos i a una multa de 24.000 euros a l'ex-consellera d'Ensenyament Irene Rigau, ambdues també per desobediència, encara que en el seu cas com a col·laboradores necessàries.
Els tres van quedar absolts de prevaricació administrativa.
La sentència del TSJC va concloure que les exconselleres i Artur Mas --que no ha estat processat per cap delicte en la causa que segueix el Tribunal Suprem pel procés secessionista-- van desobeir "conscientment i deliberada" el mandat del Tribunal Constitucional en mantenir la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 malgrat l'ordre de suspendre-la.
DESOBEDIÈNCIA D'UNA ORDRE
Després de la suspensió cautelar del tribunal de garanties del 4 de novembre es va mantenir actiu el web institucional, la campanya de publicitat, el repartiment massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats, va assenyalar la sentència.
El mateix va recalcar que el procés contra l'expresident català, Ortega i Rigau no va ser per la convocatòria del procés participatiu ni tampoc per la col·locació d'urnes, sinó que el que es va jutjar va ser la desobediència d'una ordre del Tribunal Constitucional.
A més, el tribunal que els va jutjar va contradir l'estratègia de les defenses --especialment d'Ortega-- que el procés participatiu estava en mans dels voluntaris en concloure que aquests van estar sempre sota el control organitzatiu de la Generalitat i que la seva generositat hagués resultat "inútil" si no s'haguessin disposat de centres per a la votació, material i equip tecnològic necessaris.
VULNERACIÓ DE DRETS
En el seu recurs presentat davant el Tribunal Suprem el passat mes de maig, Mas va al·legar que la condemna de dos anys d'inhabilitació vulnerava els seus drets fonamentals emparats per la Constitució com la llibertat ideològica, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics i afectava a més als drets d'un nombre molt significatiu de ciutadans, "prou greu com per incórrer en vici d'inconstitucionalitat".
Sobre aquest tema va dir que pels 2.350.000 catalans que es van involucrar en la consulta, els seus actes "constituïen un legítim i massiu exercici de drets fonamentals com els de llibertat ideològica, d'expressió, de manifestació o el dret de participació directa en assumptes públics".
