Ricardo Rubio - Europa Press
MADRID, 4 nov. (EUROPA PRESS) -
La Sala penal del Tribunal Suprem celebra aquest dimecres la vista per revisar la condemna de dos anys d'inhabilitació de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas per desobeir al Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta del 9 de novembre de 2014.
La vista va ser inicialment assenyalada per el passat 25 d'abril, però dies abans els magistrats van acordar ajornar-la 'sine die' a causa de "necessitats del servei". Ara el tribunal format pels magistrats Luciano Valera, Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Vicente Magro i Eduardo de Porres --que va prendre possessió al setembre-- estudiaran els recursos presentats per Mas i per l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una sentència el 13 de març del 2017 en la qual va condemnar a l'expresident català a dos anys d'inhabilitació i al pagament d'una multa de 36.500 euros. A més, va imposar un any i nou de mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros a l'ex-vicepresidenta Joana Ortega; i a un any i sis mesos i una multa de 24.000 euros a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, ambdues també per desobediència, encara que si escau com a col·laboradores necessàries.
El TSJC, que va absoldre els tres per prevaricació administrativa, va concloure que les exconselleras i Artur Mas van desobeir "conscient i deliberadament" el mandat del Tribunal Constitucional en mantenir la consulta sobre la independència del 9 de novembre de 2014 malgrat l'ordre de suspendre-la.
DESOBEDIÈNCIA D'UNA ORDRE
Després de la suspensió cautelar del tribunal de garanties del 4 de novembre de 2014 es va mantenir activa la web institucional, la campanya de publicitat, el repartiment massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats.
També es va dictaminar que el procés contra l'expresident català, Ortega i Rigau no va ser per la convocatòria del procés participatiu ni tampoc per la col·locació d'urnes, sinó que el que es va jutjar va ser la desobediència d'una ordre del Tribunal Constitucional.
A més, el tribunal que els va jutjar va contradir l'estratègia de les defenses --especialment d'Ortega-- sobre que el procés participatiu estava en mans dels voluntaris, doncs va concloure que aquests van estar sempre sota el control organitzatiu de la Generalitat i que la seva generositat hagués resultat "inútil" si no s'haguessin disposat de centres per a la votació, material i equip tecnològic necessaris.
VULNERACIÓ DE DRETS
En el seu recurs presentat davant el Tribunal Suprem al maig del passat any Mas al·lega que la condemna de dos anys d'inhabilitació vulnerava els seus drets fonamentals emparats per la Constitució com la llibertat ideològica, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics i afectava a més als drets d'un nombre molt significatiu de ciutadans, "prou greu com per incórrer en vici d'inconstitucionalitat".
Sobre este tema va dir que pels 2.350.000 catalans que es van involucrar en la consulta, els seus actes "constituïen un legítim i massiu exercici de drets fonamentals com els de llibertat ideològica, d'expressió, de manifestació o el dret de participació directa en assumptes públics".
Artur Mas va estar investigat en la causa que posteriorment va obrir el Tribunal Suprem pel procés sobiranista a Catalunya, que va culminar amb la proclamació de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) el 27 d'octubre de 2017; si bé, el jutge instructor Pablo Llarena finalment no el va processar per cap delicte.
