BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) fallarà aquesta setmana sobre el litigi per l'adjudicació de la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), que la Generalitat va adjudicar el 2012 per als següents 50 anys a un consorci liderat per Acciona i el banc brasiler BTG Pactual, que va pagar 1.000 milions d'euros per això, i que ha estat impugnada per Agbar, l'única competidora en el concurs.
Per aquest dimecres està fixada la votació i la fallada dels recursos de cassació que s'estan valorant en el TS, com va explicar el president d'Agbar, Àngel Simon, aquesta setmana en una conferència en el Cercle d'Economia, en la qual es va mostrar convençut que l'alt tribunal els donarà la raó i anul·larà la concessió.
Simon es va referir a aquesta qüestió com una "guerra de contractació", argumentant que el plec de l'adjudicació no es va fer de forma correcta.
CINC ANYS DE LITIGI
El litigi va començar al gener del 2013 --la concessió va començar l'1 de gener--, quan l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), adscrit a la Generalitat, va emetre una resolució després de rebre recurs d'Agbar, en la qual considerava que Acciona hauria de quedar exclosa del concurs perquè no havia respectat els terminis temporals per realitzar les obres de millora que s'establien en el plec de condicions.
En la seva oferta, Acciona havia presentat un pla per executar unes obres de millora a la xarxa de distribució de l'aigua en un temps superior al que fixava el plec de condicions, de deu anys com a màxim.
Per vulnerar aquesta condició, se li va valorar amb un zero aquest apartat, i Agbar --que va aconseguir 51,25 punts en total davant dels 87,73 d'Acciona-- va considerar que presentar una oferta que incompleix el plec de condicions hauria d'haver suposat l'exclusió directa d'Acciona.
El Suprem va assumir el litigi en rebre diversos recursos --entre ells, un de la Generalitat i un altre de l'empresa adjudicatària-- després d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de juliol del 2015, en la qual va anul·lar l'adjudicació en considerar que va haver-hi una contradicció en els termes en què es va plantejar el concurs respecte al programa d'obres.
El TSJC es referia a un aclariment que va fer la mesa de contractació a Agbar en preguntar-li si s'havia de respectar l'ordre i seqüència de les obres, al que va contestar que sí, encara que el plec de condicions del concurs establia que el programa d'obres tenia un caràcter merament indicatiu.
El tribunal va considerar que es va produir una infracció dels principis de publicitat i concurrència abans que els grups que licitaven per la concessió presentessin les seves ofertes, per la qual cosa va declarar que l'anul·lació havia d'estendre's al conjunt del procediment de contractació.
INDEMNITZACIÓ
Acciona ja va avisar que en cas que s'acabés anul·lant el contracte, exigiria la devolució dels 300 milions d'euros que va abonar al moment de l'adjudicació com a primer pagament del cànon concesional.
La concessió havia de permetre al Govern ingressar altres 700 milions durant els següents 50 anys, encara que el Govern central li va autoritzar a comptabilitzar en l'exercici 2012 els 1.000 milions totals, una operació que juntament amb la privatització de Tabasa i Túnel del Cadí va permetre a Catalunya complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,5% d'aquell any.
L'ATLL porta aigua a les cases de prop de cinc milions de persones de l'àrea metropolitana de Barcelona, i té entre els seus principals actius la dessalinitzadora del Prat de Llobretgat, encara que el concurs públic establia que les infraestructures seguirien sent propietat de la Generalitat i només s'externalitzava la gestió de les mateixes.
