Actualitzat 31/10/2017 11:59

El Tribunal Suprem admet la querella per rebel·lió contra la Mesa del Parlament

Nomena d'instrucció Pablo Llanera, que va ser portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura

Tribunal Suprem, TS, Justícia
Europa Press

MADRID, 31 oct. (EUROPA PRESS) -

La Sala d'admissions del Tribunal Suprem, que integren cinc magistrats, ha admès a tràmit aquest dimarts la querella per rebel·lió, sedició i malversació presentada per la Fiscalia contra els exmembres de la Mesa del Parlament que van participar a la declaració unilateral d'independència i en les resolucions sobiranistes.

Després de reprendre la deliberació que va iniciar en la tarda d'aquest dilluns, el Suprem ha designat instructor d'aquesta el magistrat Pablo Llarena, que va ser portaveu de l'associació majoritària en la Carrera, la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM).

La querella es presenta contra un total de sis persones: la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, el que era membre de la Mesa fins al passat mes de juliol i actual president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Lluís Maria Corominas, els també membres de la Mesa i diputats del mateix partit Anna Simó, Lluis Guinó i Ramona Barrufet --tots ells membres de la Diputació Permanent d'aquest òrgan, i per això aforats-- i contra el secretari tercer de la mateixa Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que és Pot.

El ponent de la resolució serà el mateix president de la Sala penal, Manuel Marchena, i completaran aquest òrgan els magistrats Andrés Martínez Arrieta, Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo i Luciano Varela, han informat fonts de l'alt tribunal.

Se'ls atribueix, entre altres, el delicte de rebel·lió, penat amb fins a 30 anys de presó, en entendre el Ministeri Públic que els "fonaments de l'Estat de Dret han estat dinamitats" amb els seus actes, "realitzats amb absolut menyspreu" a la Constitució i proclamant la independència d'una part d'Espanya, que és "pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".

Per a la Fiscalia, els fets atribuïts als parlamentaris "s'han desenvolupat més enllà del territori de Catalunya i han produït efectes traspassant el territori d'aquesta comunitat autònoma, irradiant a la resta del territori nacional". Afegeix que l'aforament de tots ells subsisteix en tant mantenen els seus càrrecs com a membres de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. Per això, s'entén que són aforats davant l'alt tribunal i aquest accepta la seva competència.

Contingut patrocinat